Anar al contingut

MANICURA ARTÍSTICA

Maritza Paz: "Vaig tardar 6 hores a fer les ungles de Rosalía per als Grammy"

Nathy Peluso i Antonella Messi també han posat les seves mans en les d'aquesta 'nail artist' peruana

Núria Navarro

Les delirants ungles que Rosalía va aletejar als Grammy eren obra de Maritza Paz (Chiclayo, Perú, 1993). La seva és la història d’una obsessió infantil que va cristal·litzar fa vuit anys (té salons Dvine Nails a Cerdanyola i Barcelona). Després de més de 5.000 parells de mans, s’ha convertit en la ‘nail artist’ cobejada per la tribu de les influents.

–Tuneig seriós, el de les ungles de Rosalía, ¿oi?
–Vaig treballar sis hores en les que va portar als Grammy.

–¿Una fortuna?
–Uns 150 euros.

–¿Com va arribar ella a posar les mans en les seves?
–Després d’un any que obrís el local de Cerdanyola, em va contactar ella. “Estic començant com a cantant, ¿t’interessa que fem una col·laboració? –em va dir–. Em fas les ungles i jo les trec a Instagram”. Vaig veure que tenia 19.000 seguidors [avui en té més de tres milions], em van semblar molts i vaig acceptar. A les primeres que li vaig fer els vaig posar purpurina difuminada a la punta.

–Discretes.
–A ella li agradaven molt ‘nude’, però es va anar atrevint. 

–¿Moltes confidències?
–Vam riure molt. M’explica coses de la seva vida i em pregunta sobre la meva, perquè recorda molt les coses. Em va fer escoltar ‘Malamente’ a través del ‘bluetooth’ del local abans que sortís. Vaig veure el vídeo de ‘Con altura’. Sempre li vaig dir que arribaria molt lluny. La col·laboració va seguir. Li vaig fer les vermelles amb una Cleòpatra dins, i les últimes van ser per a aquest Primavera Sound.

Maritza Paz, a Dvine Nails del carrer de Vallhonrat, a Barcelona. / danny caminal

–¿Com s’arriba a ser una artista de referència?
–De petita ja em tornaven boja les ungles. En el casament d’una tia, al Perú, els hi vaig pintar a totes les convidades. Vaig venir amb els meus pares i germà a Barcelona quan no havia complert els 15 i vaig deixar l’ESO a tercer per fer ungles.

–¿Què va passar?
–Un dia vaig anar a un lloc de Cerdanyola a fer-me unes acríliques que em van costar 50 euros. A les 24 hores em van caure totes les de la mà dreta i em vaig dir: “He d’aconseguir que no caiguin”. Vaig fer un curs d’acrílic, encara que vaig anar experimentant sola. Em vaig comprar un maleta i vaig treballar en gairebé tots els centres d’estètica de Cerdanyola. I mentre el meu nòvio es quedava jugant a la Play fins a les quatre de la matinada, jo no parava de veure vídeos a Youtube. Vaig devorar tots els de la mexicana Laura Vargas, d’Organic, de qui vaig ho aprendre absolutament tot.

–Això es diu passió.
–Vaig començar a fer domicilis, cinc clientes al dia, dues hores per cada una. Va funcionar el boca-orella de clientes que les mostraven al mercat de Cerdanyola. Amb els estalvis, i 500 euros que em va deixar el cosí del meu nòvio, vaig muntar fa quatre anys el primer saló Dvine Nails.

–¿Rosalía va ser la primera clienta famosa?
–La primera va ser Paula González, la guanyadora de ‘Gran hermano 15’. Fa quatre anys jo també venia roba. Un dia li vaig dir a una fotògrafa que li cedia roba per a una sessió a canvi de publicar-la a Instagram. Ella en tenia una amb la Paula i em vaig oferir a maquillar-la. Vaig anar a una casa supermaca i, a l’acabar, la fotògrafa em va dir si podia portar la Paula a casa. “Aquesta és la meva”, vaig pensar. Al cotxe, li vaig ensenyar fotos del que feia i li vaig dir que feia domicilis. Als dos dies em va trucar. Des d’aleshores, no he parat.

Ungles amb sentit religiós. / dvine nails

–¿Així de fàcil?
–L’Instagram obre finestres d’oportunitat. La Paula va publicar la meva pàgina i van arribar peticions d’altres concursants de ‘Gran hermano’, després Karol G Nathy Peluso, que també ens va contactar a través de l’Insta i ens va demanar col·laboració. He fet moltes ballarines i dones de jugadors del Barça.

–¡Com! ¿La senyora Messi també?
–A casa seva, a Castelldefels. Vaig començar amb Raquel [Mauri], la dona de Rakitic a través d’Instagram, i vaig seguir amb Aine [de Sousa], la de Coutinho; Romarey [Ventura], la de Jordi AlbaSofia [Balbi], la de Suárez, i al final, Antonella. He deixat d’anar-hi perquè elles només poden entre setmana i jo, els caps de setmana.

–¿I Shakira?
–[riu] Encara no.

–¿Què és el més ‘heavy’ que li han demanat mai?
–Incrustar fulles de marihuana de veritat. M’encanta suspendre coses a l’acrílic. Sempre investigo què ficar-hi. L’altre dia vaig trossejar un vestit sexi que no em cabia i vaig ficar-hi el brodat.

–Escolti, ¿com es fa per anar al lavabo?
–¡Es pot fer de tot! És qüestió d’acostumar-s’hi.

–Vostè, amiga, les porta curtes.
–Ai, jo me les mossego. I com que porto ‘braquets’, me les espatllo encara més.