Arantza Marichalar: «Cada vegada serà més fàcil fer el teu propi videojoc a casa»

La revista especialitzada en videojocs ‘Games Industry’ ha inclòs Arantza Marichalar en la seva llista de les 100 dones més influents del sector. Nascuda a Barcelona fa 32 anys, Marichalar, màster en Creació de Videojocs de la Universitat Pompeu Fabra, viu instal·lada des del 2013 al Regne Unit, el país amb la indústria més potent d’Europa. És un món masculí, com tants d’altres.

–Digui’m, ¿per què els videojocs?

–Tenia bastant interès en el món audiovisual en general. M’agradaven l’animació, els videojocs i el cine. Sabia que volia fer alguna cosa creativa.

–I es va decidir pels videojocs perquè...

–Perquè tenen el component de la interactivitat, que m’agrada moltíssim.

¿Per què?

–Perquè quant a expressivitat això significa que estan un pas per davant. Els videojocs són un art amb què pots interactuar. Vaig pensar que tenien molt potencial. És un desafiament creatiu en molts aspectes.

–¿Per què va marxar?

–Tenia una oferta de feina. M’hi havia de quedar tres mesos, però a partir d’allà vaig enllaçar diverses feines... i ja veu.

–Confesso la meva ignorància en el tema. ¿Què fa exactament una ‘environment artist’?

–Doncs miri, això significa que jo dissenyo de tot tret de personatges i... I efectes com el foc o el vent. Em dedico a construir mons en 3D. Em puc encarregar de modelar el terra, les cases, els cotxes, tot el que compon aquest món. Sempre tenint en compte que és un treball de grup, és clar.

–¿En l’elaboració de quins videojocs ha participat?

–Doncs... Lego Dimensions, Soni The Hedgehog, Dirt Rally 2.0, Hora de aventuras...

–¿Es planteja tornar a Espanya i desenvolupar la seva carrera aquí?

–Espanya... Potser, però ara per ara laboralment no ho veig gaire factible. Al Regne Unit hi ha la indústria més desenvolupada d’Europa. Hi ha més opcions; hi ha empreses que fa més de 30 anys que fan videojocs. Pots aprendre moltes coses.

–¿Hi ha molts espanyols treballant allà?

–Hi ha bastants espanyols. Evidentment, som una minoria, però n’he conegut uns quants.

–Expliqui’m: parlant en general, és un sector molt masculí, ¿oi?

–Sens dubte.

–¿S’atreveix a fer un diagnòstic?

–Les causes són diverses. Crec que una és que la informàtica... Ara s’està revertint aquest procés, però la informàtica s’ha vist tradicionalment com un sector masculí. Aquest és el motiu principal. I que els videojocs, durant molts anys, s’han enfocat a un públic majoritàriament masculí.

–¿Llavors, les dones?

–Som una minoria clara en el sector. Una minoria en un sector que a més es percep com una mica friqui, amb la qual cosa se’ns veu encara menys. És difícil que passi allò de: "Oh, mira aquesta noia fent això; jo vull fer el mateix; jo també puc".

–Digui’m, ¿li preocupa el ‘brexit’?

–Ens preocupa a tots. La gent fa la seva vida normal, però quan hi ha notícies importants es parla molt del tema.

–¿Quin diria que és el futur dels videojocs?

–Hi ha dues coses que crec que seran importants. Una és la realitat virtual, tot i que encara no acabi d’arrelar entre el públic. I després els videojocs independents, que venen a ser l’equivalent del cine independent. Les eines per fer-los s’estan democratitzant.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Què vol dir?

–Que cada vegada serà més fàcil fer el teu propi videojoc a casa. És l’empenta que necessita el videojoc per convertir-se en producte cultural.