Juliana Rueda: "Escoltar un bon audiollibre és com llegir"

Són les set de la tarda d’un dilluns i un actor està gravant una novel·la de Ken Follett a l’estudi Miut, situat al barri de Poblenou de Barcelona. L’empresa la va fundar Juliana Rueda (Bogotà, 1978), una de les pioneres en produir audiollibres de qualitat a Espanya. El que va començar com una aposta incerta, ara està de moda i a la Juliana se li sol fer de nit amb els auriculars posats.

Hi ha qui considera que l’audiollibre és per a mandrosos.

El pobre audiollibre té un munt de detractors: que si és l’assassí del paper, que si és per a ganduls... ¿No parlem d’aquest vincle ancestral d’escoltar històries al voltant del foc? Doncs es tracta de recuperar aquest plaer, d’acostar-se a la literatura des d’un altre lloc. Jo soc d’àudio i per a mi la comprensió lectora és molt més fàcil a través de l’àudio. Pot ser que a la gent que no li agradi llegir els generi la curiositat de llegir el llibre físic.

Vostè és enginyera de so.

Sempre havia somiat a fer música per a pel·lícules i vaig estudiar una carrera de música amb especialitat en enginyeria de so a Colòmbia.  El 2003 vaig venir a Espanya per fer un màster en so per a mitjans audiovisuals, però em vaig enamorar i m’hi vaig quedar. Vaig treballar en un estudi de doblatge i quan va tancar per la crisi vaig obrir Miut.

Ara l’audiollibre està de moda, però fa anys era un desconegut.

Quan vaig començar a produir a finals del 2012 amb prou feines hi havia oferta. Jo sola gravava, editava i ho revisava tot. A partir del 2016 hi va començar a haver un increment clar i el 2018 va ser un enlairament brutal. El que més hem fet és novel·la històrica i també best-sellers, premis Nobel com Saramago i García Márquez, Javier Cercas, Elena Ferrante... Sapiens va ser un èxit fa dos anys.

¿Sapiens

Sí, és difícil però està molt ben escrit i això ajuda moltíssim a passar-lo a àudio, perquè és fàcil explicar. En canvi, El otoño del patriarcava ser complicadíssim perquè té un narrador múltiple que és difícil de traslladar a l’àudio. Un sol llibre ens ha arribat a costar 50 hores i sis mesos de feina.

¿Com en va aprendre? Tenia molt pocs referents.

No en tenia ni idea, però vaig fer un curs amb un productor de Nova York que havia guanyat dos Grammy i veure la professionalitat amb què treballava em va convèncer de la importància de formar un equip amb els millors actors, directors i enginyers de so i també de crear un mètode. M’entusiasma el que faig, però també m’ha fet patir molt.

¿Per què?

Perquè m’he trobat molt sola en la meva lluita per la qualitat, per produir des de la cura de l’obra literària. A Miut concebem l’audiollibre com a literatura i som extremadament respectuosos amb els autors. Ells han posat cada paraula allà per algun motiu i nosaltres fem el mateix a través de la veu. Un llibre bo mal llegit pot generar un rebuig absolut del producte i del text.

¿En què s’assembla a les radionovel·les?

Té aquesta part de la ficció sonora, però a l’audiollibre no es forcen les veus, no és teatre. Treballem l’oralitat perquè el resultat sigui molt orgànic i l’oient senti que la història que li estan explicant està passant. Som a dins de la seva orella i no podem envair-lo gaire, li hem de donar espai perquè utilitzi la seva imaginació, com en la lectura. Els actors reconeixen que el pas del registre del doblatge al de l’audiollibre no és gens fàcil.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿En quina situació escoltaria vostè un audiollibre?

Jo no soc gaire amiga de fer diverses tasques alhora, però entre la feina i que soc mare no tinc temps d’asseure’m a llegir per plaer i això que m’encanta. Els 20 minuts en bici que tinc per anar de casa a la feina són sagrats i aprofito aquesta estoneta. Per a mi un bon audiollibre és com llegir.