GENT CORRENT

Marc Bernabé: «Vull tornar al Japó tot el que m'ha donat»

És un referent en el món de la traducció de còmic màniga i anime, i un enamorat de la cultura japonesa.

4
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Es guanya la vida així, i no només això, és una referència en el sector, però la feina que duu a terme Marc Bernabé (l’Ametlla del Vallès, 42 anys) com a traductor de còmic manga i anime no és sinó el transsumpte d’una cosa que només es pot dir amor: amor pel Japó, per la seva cultura, per la seva llengua. Una beca de La Caixa el va portar a estudiar didàctica del japonès al país asiàtic, allà va viure cinc anys i des que va tornar, el 2005, hi ha tornat una mitjana de dues vegades a l’any. El seu –no es pot qualificar de cap altra manera– compromís amb la difusió de la cultura japonesa ha arrelat en obres com ‘Japonés en viñetas’ (“ha sigut la porta d’entrada al japonès per a molta gent”) i, més recentment, ‘Japón’, de subtítol prou expressiu: ‘Manga, traducción y vivencias de un apasionado del país del sol naciente’.

–¿Es considera una mena d’ambaixador oficiós de la cultura japonesa?

–Potser soc una mica així, ¿no? He, he. Fixi’s, fa tres setmanes vaig tenir el gran honor que el cònsol del Japó a Barcelona m’atorgués una distinció per aquesta feina que faig de divulgar el país. Per a mi significa molt.

–El mateix Govern. Deu haver fet alguna cosa bé.

–Hi ha un concepte japonès que m’agrada molt, que és el d’’ongaeshi’. ‘On’, en japonès, significa més o menys fer un favor, i ‘gaeshi’, tornar. Aquest és el meu motor ara mateix. A mi el Japó m’ha donat moltíssim i el que faig ara és posar en pràctica aquest ‘ongaeshi’: tornar alguna cosa de tot el que el Japó m’ha donat.

–Digui’m, ¿per què el Japó? ¿D’on li ve?

–La veritat és que sempre dic el mateix, perquè no se m'acut res més: que potser en una vida anterior vaig ser japonès. No trobo cap altra explicació. Des de petit m’ha atret moltíssim.

–L’hi plantejo així: ¿quin és el seu primer record japonès?

–Les animacions japoneses de televisió. Soc de la primera generació de ‘Dragon Ball’ i, com tots, hi estava enganxat. A aquella i altres sèries japoneses. Però el que més em cridava l’atenció no era tant la sèrie, que sí, sinó totes aquestes lletres japoneses que apareixien de vegades, entre la roba dels personatges o al començament de cada capítol. Els ideogrames, això era el que més m’atreia. I crec que des d’aquell moment vaig pensar: “Tant de bo algun dia pugui aprendre aquest idioma”.

–Viatja dues vegades a l’any al Japó. No es cansa, és evident.

–De cap manera. Sempre trobo alguna cosa nova, sempre descobreixo una cosa que no havia descobert abans.

–Digui’m, ¿a quin nivell està Espanya com a país consumidor de manga i anime?

–A escala internacional, el país on més es publica còmic japonès és França. Després vindrien Corea, Taiwan... Jo crec que seríem al vagó següent al costat d’Itàlia, Alemanya i els EUA. Vull dir que es publica molt. I no és tant la quantitat: és la varietat.

–Vostè que en sap: ¿arriba tot el que hauria d’arribar?

El mercat de còmic japonès és de lluny el més gran del món. Es publiquen més de 12.000 volums de manga a l’any. Dit això, el mercat aquí és tan madur com per acollir les propostes alternatives. No només aventures i poders, sinó el dia a dia d’un oficinista, per exemple. Propostes que no tenen a veure amb la imatge que molta gent té del manga: cabells de punta, ulls grans... Ara estan entrant molts còmics que abandonen aquesta imatge.

–¿Hi ha molta competència en el seu sector?

–El meu cas és una mica estrany. Jo tinc una empresa, Daruma Serveis Lingüístics, i a tot el món no conec un cas semblant d’una empresa que es dediqui a fer traducció de manga i anime. És una anomalia. La nostra competència són els traductors autònoms. El més normal a tot el món és que busquis el traductor i li encarreguis la feina, però en el nostre cas no, tenim diversos clients grans i gestionem un volum de feina que un traductor autònom tot sol no podria assumir.

–Per acabar, tinc entès que se’n va a Corea del Nord.

–Hi torno. Ja hi vaig ser al setembre. Feia molt temps que hi volia anar. He viscut al Japó i sé la psicosi que tenen al Japó amb Corea del Nord, justificada, perquè... Entre els segrestos de japonesos que hi va haver als anys 70 i els míssils que han tirat diverses vegades per sobre del Japó, no m’estranya. Havia visitat tots els països circumdants tret d’aquest. I tenia curiositat.

Notícies relacionades

–No és fàcil entrar allà.

–Vaig anar-hi en un viatge especial, per al 70è aniversari de la fundació de la República Democràtica Popular. Va ser un viatge increïble. La imatge que té un de Corea del Nord, desfilades militars, coreografies de 100.000 persones, coses així, tot això ho vam veure. Vaig anar posant entrades a Facebook i el meu editor em va dir que si volia fer un llibre, ell me’l publicava, i jo vaig pensar que hi havia d’anar una segona vegada sense fastos pel mig, per veure una mica més la normalitat del dia a dia. La meva idea és fer un llibre molt empíric: he vist això i t’ho explico.