Gent corrent

Moriah Ferrús: «Crec que el segle XXI serà el segle de les minories"

Dona, jueva i catalana, reivindica la seva identitat i busseja en un llegat espiritual i litúrgic sepultat per la inquisició i el franquisme.

zentauroepp47306177 moriah ferrs190312113335

zentauroepp47306177 moriah ferrs190312113335 / Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Moriah Ferrús (Terrassa, 1975) es concentra abans de respondre a les preguntes i s’expressa amb serietat i contundència. És una de les poques dones que oficia públicament la litúrgia jueva i treballa per recuperar i difondre el judaisme amb denominació d’origen català. Recentment va impartir la conferència Ser jueva catalana al segle XXI dins del cicle Catalunya i el judaisme, que organitzen la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani i l’Institut d’Estudis Nahmànides a Girona.

La identitat és EL tema.

A finals del segle XX s’estenia cap a la globalització però, tot i que tots som iguals com a ciutadans, la part íntima de la tradició i l’espiritualitat no pot ser igual i això cal respectar-ho. Crec que el segle XXI serà el segle de les minories, en el sentit de posar sobre la taula les diferents identitats que viuen en un país.

En el seu cas, jueva i catalana.

Jueva catalana, sense la ‘i’. No es tracta de triar una o una altra identitat, ni d’un desdoblament de la personalitat; jo soc les dues coses alhora les 24 hores del dia. A Catalunya hi ha un llegat jueu importantíssim que ha influït, també, en la manera de ser del poble català.

També reivindica la dona.

Com a jueva, defenso valors com el feminisme i l’universalisme. Al segle XXI tots tenim els mateixos drets i obligacions, però en algunes sinagogues els homes encara resen a nivell del terra i les dones a tres metres d’altura, o a la part del darrere. A mi això ja no em serveix.

Vostè no accedeix al judaisme per via materna, sinó per conversió.

Hi ha gent que té el pressentiment que en el seu arbre genealògic familiar hi ha alguna cosa perduda i demana el retorn. En el meu cas ha sigut més un retorn que una conversió. Vaig estudiar Educació Especial, Traducció i Filologia Hebrea i als 22 anys me’n vaig anar a viure uns anys a Israel. Vaig tornar convençuda que allò era jo i fa 15 anys vaig iniciar el procés formal de retorn.

¿El judaisme és una religió o manera d’estar al món?

És més una manera ser, de pensar, de fer, d’entendre i d’afrontar el món que una manera de creure en Déu. El judaisme és més que una religió. De fet, es pot ser jueu i no creure en Déu.

¿Quina diria que és l’aportació més gran dels jueus a Catalunya?

La càbala, que és un sistema filosòfic d’interpretació de la realitat i de comprensió del món. 500 anys d’inquisició i 40 de franquisme han fet molt mal i ens han allunyat de l’espiritualitat. Estudiar la càbala ens ensenyaria una part de qui som, però seria difícil trobar algun mestre que la pogués explicar.

¿I llavors com es pot aprendre?

Estudiant, tot i que els llibres són molt difícils d’entendre. Cada un busca la seva manera, però la càbala comercialitzada està molt associada a l’autoajuda, poca cosa aporta i possiblement et buidi la butxaca.

Vostè impulsa l’associació Nova Escola Catalana.

‘Escola’ és la paraula catalana per referir-se a sinagoga. A partir de l’any 1391, els pogroms [atacs contra jueus] van provocar un gran exili jueu català que es va establir en ciutats com Roma i Salònica, entre moltes d’altres. Allà van fundar les seves sinagogues, que van anomenar Escoles Catalanes i que tenien un ritu propi, d’aquí el nom de l’associació. Volem recuperar el llegat jueu català, no només l’arqueològic, sinó també el pensament, l’espiritualitat i una litúrgia pròpiament catalana.

¿En què es diferencia d’altres?

La manera de resar a la sinagoga era diferent segons les diferents procedències peninsulars, on es practicava un ritual que anomenem sefardita. A Al-Àndalus els patrons musicals tenien una influència arabitzant i aquí la influència era més provençal, més cristiana, i els cants són més mediterranis. Nosaltres fem una reconstrucció moderna del que va ser el ritu català i dues vegades al mes presentem aquesta proposta litúrgica a tots els públics, com a llegat intangible també a recuperar.

Notícies relacionades

Tornant a la identitat, ¿en què canvia el seu dia a dia el fet de ser jueva catalana?

Exteriorment i en el dia a dia, en res; quant a les festes jueves, Sàbat o temes alimentaris hi ha grans diferències, és clar. Soc mestra d’Educació Especial en una escola pública i el meu dia a dia és com el de qualsevol altra persona. La capacitat de reflexió no ve donada pel fet de ser jueva, és una actitud davant de la vida que també pot tenir una persona cristiana, musulmana, atea o de qualsevol altra tradició religiosa.