Anar al contingut

GENT CORRENT

Nuria López: "Hi ha nens mexicans que somien a ser xulos de grans"

Fotògrafa documentalista, exposa a Barcelona el resultat de la seva immersió en el món del tràfic de dones mexicanes amb finalitats d'explotació sexual

Mauricio Bernal

Nuria López: "Hi ha nens mexicans que somien a ser xulos de grans"

FERRAN NADEU

Nuria López diu que quan li demanen que es defineixi a si mateixa, que defineixi el que fa, acostuma, resumint, a respondre amb la següent frase: “Dic que soc una fotògrafa documentalista que fa projectes vinculats amb el tema de la dona i les identitats”. Professional amb un ampli currículum i premis nacionals i internacionals, López exposa des d’aquesta setmana al centre cívic de Can Basté, a Barcelona, el resultat del treball que va dur a terme entre el 2014 i el 2015 a Mèxic, centrat en el tràfic de dones amb la finalitat d’explotaar-les sexualment. ‘Filles de cap déu’: una denúncia gràfica d’un incomprensible horror dels nostres temps.

-Expliqui’m, ¿com arriba a aquest tema?

-Hi arribo perquè... Bé, era a Mèxic per fer un treball sobre les muxes, que són homes que es vesteixen de dona i assumeixen rols femenins, molt integrats a la societat, que viuen a l’istme de Tehuantepec, a Oaxaca. Donat que havia d’estar un temps a Ciutat de Mèxic, vaig decidir fer un treball sobre prostitució.

-O sigui... No específicament sobre tràfic de dones.

-No, al principi, no. -Al principi, era un reportatge més lleuger. Però com que m’hi vaig trobar el que m’hi vaig trobar...

-¿Què s’hi va trobar?

-Bé, doncs que a part de les dones que es prostitueixen de forma lliure hi ha un negoci bestial que té a veure amb tot el tema de les dones desaparegudes a Mèxic. El que aquí la gent identifica amb les dones desaparegudes de Ciutat Juárez. Però això de Ciudad Juárez és només la punta de l’iceberg.

-¿Vol aprofundir en aquest assumpte?

-És clar. Hi ha tota una ruta a Mèxic, un corredor per on desapareixen les dones. L’estat de Mèxic, al centre del país, on és el Ciutat de Mèxic, és, de fet, un dels que té l’índex més alt de dones desaparegudes.

-Va ser allà, va parlar amb elles...

-... i amb les seves famílies. Una part molt important del projecte són les entrevistes als familiars de les desaparegudes.

-M’ho imagino. Li volia preguntar, vostè que va ser allà ¿com explica que això pugui passar?

-És molt complicat d’entendre. Hi ha molts factors. Mèxic porta anys amb una política d’impunitat cap als drets humans. És un país que ha normalitzat el concepte de violència i que pateix un problema de corrupció endèmica que travessa tots els estaments de la societat. Hi ha coses molt difícils d’entendre.

-¿Es refereix a alguna cosa en concret?

-A mi personalment em xoca molt la veneració que hi ha cap a la figura de la mare, que conviu amb aquesta violència desmesurada sobre la dona.

-¿Diria que hi ha alguna aspecte cultural en tot això?

-No ho sé... Hi ha coses que fan pensar. A prop de Ciutat de Mèxic hi ha un poble, Tenancingo, on s’estima que entre el 30% i el 40% de la població viu de l’explotació sexual. M’hauria agradat anar-hi, però era perillós.

-¿Explotar dones és una sortida laboral a Mèxic?

-Doncs sí. Hi ha nens que somien a ser ‘padrotes’ de grans... Xulos. Que volen ser ‘padrotes’ de grans i tenir no sé quantes dones al seu servei.

-Parli’m d’algun cas amb què s’hagi trobat.

-La Rebeca. La Rebeca és la petita de 16 germans d’una família de Toluca. Com que el seu padrastre abusava d’ella, l’àvia la va enviar amb el seu pare als EUA, però va resultar que el pare era traficant de persones i es va dedicar a explotar-la. Als 17 anys es va escapar, va viatjar a Ciutat de Mèxic i va acudir a una cita per un anunci que oferia feina en tasques domèstiques.

-Que no eren...

-No. Quan va arribar la van fer pujar a una camioneta plena de dones joves. Eren dues camionetes plenes de noietes. Les van portar a un hotel, l’Hotel Liverpool, i allà va estar tancada tres anys exercint la prostitució. Sense sortir, sense veure la llum del sol. Allà va veure com mataven dues companyes que es rebel·laven.

-¿Com s’enfronta una dona a aquesta situació? ¿Com s’assumeix una cosa així?

-El més increïble és que tenen una fortalesa... Com més avall ets, més fort has de ser, deia ella.