Nani Moré: "La pagesia necessita el compromís de cuines"

Menjar, una cosa que fem diàriament –o hauríem de poder fer bé cada dia totes les persones del planeta– és una necessitat vital connectada a la terra i a un sistema productiu. Alimentar-se implica una cadena clau en el registre econòmic que trena ocupació, esforç, la generositat del cel i un repartiment cada vegada més desequilibrat per aquests amos i senyors anomenats diners. La llei del mercat ens porta a menjar el que s’ha importat de lluny i ens porta a deixar morir el que creix a prop, de manera que es prioritza quantitat i preu i no qualitat i equilibri ambiental. D’això Nani Moré en sap bastant perquè les cinc generacions que la precedeixen van ser pageses. Amb la seva àvia va aprendre que en l’aliança entre el camp i la cuina s’hi couen l’alimentació saludable, la sostenibilitat i la riquesa local.

¿Com retrata la seva infància?

Em vaig criar en una casa de pagès, a Mataró, on tots els rols estaven repartits. Els meus pares i el meu avi a les terres, i la meva àvia cuinava. La meva germana i jo –es porten 10 mesos– ajudàvem en les estones lliures a seleccionar tomàquets, pelar cebes o collir patates. Hi havia dies en què es feien dos viatges a Mercabarna per portar verdures.

¿Li agradava ocupar-se d’aquelles feines?

En una casa de camp tots col·laboren. En els companys d’escola vèiem una vida diferent de la nostra; a l’estiu i els caps de setmana se n’anaven, però nosaltres vam anar molt poc de vacances. El nostre paper era el de col·laborar a casa, i a mi m’agradava la cuina. Amb 13 anys preparava receptes de col·leccionables. Em vaig encomanar de la passió que la meva àvia sentia pel que feia.

¿Els seus pares les veien com a pageses?

No, ells no veien futur en el camp. A Mercabarna ja competíem amb tomàquets d’Holanda i verdures de tot el món.

Circuits llargs i pobresa local. Aquest desajust incoherent la va portar a crear el 2013 l’associació www.menjadorsecologics.cat

Crear accions concretes per implementar circuits curts. Hem aixecat massa els peus de la terra i convé tornar a trepitjar-la. Començant pels menjadors col·lectius, l’empremta ecològica ja és més gran. A les escoles, els menús de 40 setmanes a l’any tenen un impacte importantíssim si les receptes que se serveixen inclouen fruites i verdures, cereals i llegums de proximitat.

Per fer-ho, direccions escolars i administració han d’apostar per aquest impacte.

Per això l’assessorament en la transició cap a un model alimentari més saludable i sostenible l’acompanyem amb l’anàlisi de cost de cada menú 100% ecològic, i de la seva repercussió econòmica en l’entorn. Per consolidar la producció de proximitat, la pagesia necessita un compromís de les cuines. El sector primari pot ser un gran productor de feina, però requereix polítiques per vincular producció i menjadors, proveïment i organització de cuines per canviar el model.

Per això una de les seves línies de treball és apoderar cuiners i cuineres per als quals ja han preparat un receptari.

Sí. Gràcies al finançament de la Fundació Daniel & Nina Carasso (www.fondationcarasso.org) –recolza projectes d’alimentació sostenible i art ciutadà–, hem desenvolupat el projecte Menú 2020, que inclou una guia que publicarem aquest any amb 30 receptes de primers plats per garantir el 100% de consum de verdures en menjadors escolars, residències i altres col·lectius. Jo vaig tenir la sort que a l’escola bressol El Rial de Sant Cebrià de Vallalta creguessin en aquest canvi alimentari i la idea es va encomanar a altres centres.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Va realitzar fins i tot un documental, ‘El plat o la vida’, que es pot veure a (Vimeo).

El receptari també serà d’accés lliure, perquè no és suficient canviar alguna cosa en positiu, hem d’estimular el canvi de model en més gent, fer-ho en xarxa.