Jaume Nogué: "El circuit és un banc de proves per a la indústria del motor"

Els revolts i rectes que Lewis Hamilton, Fernando Alonso, Marc Márquez i Valentino Rossi han dibuixat tantes vegades amb les rodes dels vehicles al circuit de Barcelona-Catalunya, les va traçar primer aquest home sobre el paper. Jaume Nogué (Barcelona, 1945) es va encarregar de dissenyar l’òrbita dels espectacles de fórmula 1 i motociclisme que han internacionalitzat el nom de Montmeló –un municipi del Vallès Oriental de tot just 9.000 habitants–. Un migdia del 1986, Nogué va pujar al seu BMW al sortir del seu despatx a Barcelona i va posar rumb al Vallès. Aquell matí, un missatger li havia fet arribar els plans d’uns terrenys com a proposta per ubicar-hi un nou circuit de curses. Des d’un petit cim va observar el lloc i va visualitzar la pista.

¿Va ser un amor a primera vista?

Sense dubtar-ho. Teníem set o vuit propostes d’ubicació més en altres municipis de Catalunya, però jo la de Montmeló la vaig veure molt clara. Recordo que, quan em vaig mirar els plans que havia portat el missatger, vaig trucar a la meva dona per dir-li que no m’esperés per dinar. Me’n vaig anar a veure’l. Havia deixat la moto al costat d’un restaurant a peu de la carretera i vaig baixar per trucar des d’allà Sebastià Salvadó, que era el president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Li vaig dir: “Vine”. I junts vam pujar al cim per veure l’espai. Ell em va preguntar: “¿Tu creus que aquí hi cabria?”. I li vaig dir que sí.

Aquell ‘sí’ que va ser la primera pedra de Montmeló.

D’alguna manera, sí. A partir d’aquell dia, em vaig dedicar a visitar circuits de tot el món i a consultar els que vaig considerar els millors pilots del moment. Recordaré sempre el consell que em va donar Derek Ongaro, inspector de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) –i un dels pioners de la seguretat moderna de fórmula 1–. Em va dir: “Tu fas molt bé d’escoltar tothom, i després, amb tot el que et diguin, en fas un còctel i decideix tu”.

¿Quin és el principal desafiament en el disseny d’un circuit de curses?

L’obligació d’interpretar el que el promotor vol.

¿Quina va ser la consigna per a Montmeló?

Quan Catalunya va pensar en un nou circuit, se’ns va dir: “Volem que aquest sigui un dels millors circuits de tot el món”. Jo no sé si ho és, però sí que sé, perquè la història ho demostra, que a Montmeló hi ha activitat 364 dies a l’any. També sé que un circuit pot ser més o menys bo, però si qui l’explota no ho fa bé, serà un desastre. Una correcta explotació és fonamental, importantíssima.

¿Com es treu profit d’un circuit?

El circuit és un banc de proves per a la indústria del motor. A l’adrenalina de pilots i motors al límit hi ha en joc també el calibratge de la nostra seguretat a la carretera. Per homologar la maneta d’un cotxe o moto, el que sigui, les marques fan les seves proves en un circuit oficial.

Ha dissenyat 14 circuits, un caramel laboral per a vostè, que adora les motos.

Sí, a mi l’afició a les motos em va arribar per una necessitat. Tenia 17 anys. El meu pare treballava en la indústria del tèxtil i la seva empresa va fer aigües. Em vaig posar a fer classes particulars de matemàtiques, física i química per pagar-me els estudis d’Enginyeria. I, per poder fer moltes hores i anar d’una classe a l’altra, el millor era anar amb moto. El pare d’un dels nois a qui feia classe em va proposar finançar-me la primera moto a canvi de les classes al seu fill. I vaig complir durant tres anys. Per pura necessitat va néixer la meva afició a les motos. N’he tingut 14 i totes BMW, per mi, la millor del món.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Va arribar a fer alguna cursa?

Algun ral·li, sí. I la primera volta als circuits que he dissenyat sempre l’he feta jo, per comprovar si les sensacions que vaig imaginar dibuixant els revolts les sentia. Sentir-les sempre ha sigut la prova de la bona feina.