GENT CORRENT

César Indiano: "Asfixiar un escriptor i periodista és fàcil"

Conegut escriptor i comentarista polític hondureny, sobreviu fent tasques de fusteria a Barcelona després d'haver fugit del seu país per amenaces

jcarbo46481109 cesar indiano190109190651

jcarbo46481109 cesar indiano190109190651 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

L’escriptor i comentarista polític César Indiano va fugir fa sis mesos del seu país, Hondures, vençut –diu– per "la por, el fàstic i la ràbia". Personatge mediàtic i molt conegut al país centreamericà, el seu obert posicionament en contra del Govern de Juan Orlando Hernández i la publicació d’articles i llibres que han posat al descobert els racons corruptes del poder l’han situat, literalment, en el punt de mira. "M’han amenaçat de mort", afirma. Indiano és a Barcelona. A casa d’un amic. La seva situació econòmica està lluny de ser sobrada i ha hagut d’arremangar-se i fer petits treballs de fusteria. Està tramitant l’asil.

-¿Com es troba?

-Bé... En qüestió de setmanes vaig passar de ser un dels comentaristes més coneguts d’Hondures a ser un obrer. Però les coses són així. El primer que vaig fer a l’arribar va ser acceptar que havia de treballar en qualsevol cosa. Però ho assumeixo com un mentrestant.

-¿Un mentre què?

-Mentre m’ubico, mentre reconec el medi, mentre em forjo un camí. Barcelona és una ciutat fèrtil per fer coses.

-¿El van amenaçar?

-Amenaces disfressades d’una altra cosa. Per exemple, que el teu millor amic et digui: "Millor que et moderis, perquè és perillós". I, la veritat, Hondures és un país on la vida d’un ésser humà val menys que la d’un pollastre. Qualsevol mata, qualsevol mor. El nivell d’insensibilitat és atroç.

-¿Què és exactament el que l’ha portat a aquesta situació?

-A aquesta situació m’ha portat la meva posició en contra de qualsevol dictadura, i el que ha començat al meu país és una dictadura. Ja ho havia denunciat en temps de Manuel Zelaya, però és que Zelaya no ho va saber fer bé.

–¿Què vol dir?

-Va intentar perpetuar-se en el poder sense canviar la Constitució. L’actual president sí que va canviar la Constitució i va guanyar les eleccions del 2017 fent frau. Tothom ho sap. Ens dirigim a un model com el de Veneçuela, el de Bolívia, el de Nicaragua...

-Són acusacions molt serioses.

-Aquí a Espanya no se’n va parlar gaire. Però l’OEA va recomanar repetir les eleccions.

-Els llibres que ha escrit tampoc li han fet guanyar gaires amics, ¿veritat?

-Així és. Dues biografies que vaig escriure també van contribuir a la meva sortida del país. Una sobre Alfredo Landaverde, un assessor de seguretat que va descobrir les relacions entre els càrtels, els polítics i els empresaris i que va ser assassinat fa uns quants anys. I la de Berta Cáceres, una defensora del medi ambient que van matar a casa seva. Soc l’autor de dos llibres sobre dos màrtirs.

-¿Qui és el seu enemic?

-El meu principal enemic és la corporació política. Per a mi, darrere d’aquests crims hi ha l’Estat. A Hondures, la gent que és al capdavant de l’Estat és gent que bàsicament sap fer diners. No saben fer res més.

-Les presidencials van tenir lloc a finals del 2017. Vostè va fugir del país el juliol del 2018. ¿Què va passar mentrestant?

-Després del frau vaig sortir al carrer, com molts, però la protesta no va prosperar. Llavors vaig fer pública la meva ‘Carta abierta para un país en llamas’. Aquest va ser el detonador. Des d’aleshores ja vaig viure amb por.

-¿El detonador de què?

-Van decidir empobrir-me i quan decideixen empobrir un individu... Asfixiar un escriptor i periodista és fàcil. Totes les fonts d’ocupació se’t tanquen. Vaig ser expulsat de diversos mitjans i d’altres, la veritat, em vaig expulsar jo mateix. Vaig arribar a un nivell de pobresa que no sabia de què viuria.

-¿Per què Barcelona?

-Perquè aquí hi ha el meu amic. I em va dir: "Aquí tens un matalàs i menjar". Ell és fuster autònom i em dona feina... Coses senzilles que fins a jo puc fer. La part positiva és que estic aprenent.

-¿Ah, sí?

-M’amaro de política local i de literatura. Llegeixo molt i també aprofito el temps per escriure. Per descomptat, m’he aprimat. També mantinc actius el meu blog i el meu Facebook, en què deixo anar crítiques que encara són molt llegides al meu país.

Notícies relacionades

-¿Se sent sol?

-La solitud és aclaparadora. He estat setmanes caminant sense rumb. Es pot estar molt sol en una ciutat de cinc milions de persones.