David Amorós: "Alguaire és un aeroport ideal per a una escola"

Un pare amb debilitat pels avions militars i una primera experiència com a passatger en un avió comercial a l’edat de 12 anys van desbrossar el camí i li van dir a David Amorós que la seva existència seria aèria. Si hagués seguit el camí normal potser ara pilotaria un gran Boeing o un gran Airbus per a alguna gran empresa d’aviació comercial, però les circumstàncies han volgut que sigui un altre mena d’aviador. Amb 33 anys, és un dels instructors de vol de la Baltic Aviation Academy, l’empresa lituana tot just instal·lada a l’aeroport de Lleida-Alguaire cridada a reactivar el no poques vegades contestat aeròdrom –el principal dels que gestiona la Generalitat a través d’Aeroports de Catalunya.

-El camí normal. Expliqui’m per què se’n va apartar.

-Bé, el que va passar va ser que vaig obtenir la llicència just en l’època en què el sector havia tocat fons. Era molt difícil aconseguir feina. Vaig estar sis mesos buscant-ne, vaig enviar 50 currículums i crec que em van respondre dues vegades, les dues per dir-me que estaven complets i que no contractaven ningú. No era el moment.

-¿Li va costar renunciar a això?

-La veritat és que ara ho veig amb uns altres ulls. Inicialment el meu objectiu era aquest, fer en algun moment el salt a l’aviació comercial. En part, per l’estigma.

-¿Quin estigma?

-L’estigma... És com quan tens una nòvia i la gent et comença a preguntar: "¿I quan us casareu?" I després, quan ja t’has casat: "¿I quan tindreu fills?" Sembla que és el que has de fer. Doncs és el mateix amb l’avió comercial. Però jo estic molt còmode fent el que faig. Ho disfruto molt.

-¿Què disfruta, exactament? ¿Què té ser instructor que no tingui volar en un avió comercial?

-Jo ara crec que el gaudi està en no en volar un jet sinó un avió petit, on tu estàs totalment al comandament, on pots arribar a sentir l’avió com una extensió del teu cos. En un avió comercial sempre hi ha un ordinador pel mig, mentre que en un avió petit sents més l’essència de volar en estat pur.

-¿Ha renunciat completament a això?

-No. No diré que el desig de portar un avió comercial no el tingui present. Però de moment no em ve de gust.

-Alguaire és un aeroport poc explotat. Em pregunto si això afavoreix les coses per a una escola de pilots.

-Sí. Alguaire és un aeroport que no està explotat i en aquest sentit és ideal per muntar-hi una escola. En el dia d’avui som els principals operadors de l’aeroport. Però no només per això. És un aeroport al mig del camp, no hi ha edificis al voltant, no hi ha obstacles i hi ha un munt de camps immensos on aterrar en casos d’emergència.

-¿I la boira? Hi ha molta boira a l’hivern.

-La perfecció no existeix. La baixa visibilitat, en efecte, afecta l’escola, perquè no podem operar aquells dies. Si la boira no és extremadament espessa es pot volar per instruments, però aquesta part de la instrucció no la faig jo.

-Quan diu que són els principals operadors, ¿què vol dir, en concret?

-Doncs que el 90% de les operacions són nostres. Hi ha vols comercials, però pocs, i un altre tipus d’activitats, com ara el desballestament d’avions, que fa una empresa especialitzada. Tinc entès que una empresa de vols xàrter està interessada a fer el manteniment de la seva flota aquí, i hi ha rumors d’altres escoles que s’hi volen mudar.

-¿Recorda la primera vegada que va volar sol?

-Mai la oblidaré. Tècnicament es diu la solta. "Ja estàs capacitat, és el teu torn de fer-ho sol", et diu l’instructor. Va ser una barreja d’il·lusió, d’eufòria, d’orgull d’haver arribat allà.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-El mateix que sentiran els seus alumnes.

-Exacte. La cara que tenen quan volen per primera vegada... És com encomanar-se de la il·lusió d’un nen.