Roger Peruga i Pau Sitjar: «L'edat no és obstacle per emprendre somnis»

Cada matí, a l’autocar de camí de l’escola, Roger Peruga disfrutava explicant històries als seus companys de classe. I ells més encara escoltant-les. Peruga improvisava històries fantàstiques, i feia d’aquells trajectes una pantalla de cine en què oralment aconseguia portar-los a tots a llocs insospitats. Una tarda, a l’hora de berenar, esperant començar l’entrenament de bàsquet, en Roger va veure els dibuixos que un company d’equip, Pau Sitjar, feia. Va al·lucinar amb les imatges. Li va proposar pagar-li 10 cèntims per cada una que triés. I, amb aquestes imatges, en Roger pujava al bus cada dia amb nova inspiració. Els dibuixos d’en Pau eren motor de la seva imaginació. Avui Roger Peruga i Pau Sitjar són tàndem d’autors de la tetralogia ‘Memorias de Harleck’ (Edhasa).

¿Què és Harleck?

Roger: Harleck és un món totalment imaginari, amb noves races inventades per en Pau, amb el seu propi mapa de ciutats i en aquestes ciutats, civils, fauna, un món creat de zero. Quan vaig veure per primera vegada la carpeta d’anelles d’en Pau amb tots els seus dibuixos, li vaig dir: hem d’escriure un llibre i publicar-lo.

Tenien, només, 12 o 13 anys.

Pau: Sí, ens vam conèixer als 12. De seguida vam forjar una bona amistat, i als 13 vam començar a escriure junts.

Com a entreteniment, imagino.

Roger: Tot va començar bastant com un ‘hobby’, tot i que ho passàvem tan bé que acabava ocupant gran part del nostre temps lliure. Es va convertir en la nostra petita obsessió. En lloc de jugar a la Play o mirar sèries, nosaltres quedàvem per crear la història de Harleck.

¿Com organitzaven la feina conjunta?

Pau: Al principi, en Roger recitava l’argument i jo el transcrivia i acabava d’afegir el que volia. Així les dues ments pensaven, quedava un poti-poti dels dos. En Roger caminava per l’habitació buscant la inspiració. Era una cosa molt esporàdica a l’inici i la idea era escriure un sol llibre. Les ments de dos nens de 13 anys, estàndards, ja veus el que podia donar. Però a poc a poc vam veure que aquella història que fèiem néixer donava per a molt més. I vam passar a crear l’esquelet de la història i cada un desenvolupava uns capítols.

Quan van acabar el primer llibre, ‘Alma, Memorias de Harleck’, ¿què van fer?

Roger: Teníem 18 anys, havíem passat els últims tres anys corregint i canviant coses, i l’havíem donat a llegir a companys i a amics. Les seves crítiques ens van ajudar molt a millorar-lo. I vam sortir a trucar a la porta d’editorials. La quarta, Edhasa, es va interessar pel projecte. Però ens va dir que el volia si fèiem la saga.

Bona motivació. Avui ja la tenen completa: ‘Alma’, ‘Mente’, ‘Cuerpo’ i ‘Profecías’. ¿I ara què?

Pau: Ens agradaria continuar escrivint. Però ara ens centrem en les nostres feines, en Roger preparant el seu MIR com a futur psiquiatre, i jo fent classes a secundària, de mates, física i química. La il·lustració i la bioquímica són els meus interessos. Però amb en Roger impartim tallers de literatura fantàstica i dediquem temps a la nostra altra gran passió: les nostres jornades de rol.

¿En què consisteixen?

Roger: Són sessions de diverses hores en què es van plantejant situacions d’una vida fictícia i els participants, tres normalment, van reaccionant al que se’ls diu. Han de prendre decisions, és com entrar en un llibre i portar-lo per on tu vols, representar una vida fantàstica sense límits. Ens encanta. És una vàlvula d’escapament. Ho fem a la llibreria Santos Ochoa de Barcelona (passeig de Fabra i Puig, 165). La Nelly, la propietària, va creure en nosaltres des del primer moment i ens va donar carta blanca per muntar el club de lectura fantasia i ciència-ficció i les sessions de rol. I els dibuixos d’en Pau s’exhibeixen a la sala on ho fem.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Amb creativitat, la vida dona per a molt...

Pau: I no hi ha edat. Ve gent de 60 anys i de 12. És el que hem anat explicant en xerrades a instituts, l’edat no és  obstacle per emprendre somnis. Experimentar la llibertat total i que aflorin les emocions.