Anna Maria Genís: "Deixava els nens amb un cangur per poder anar a jugar"

Anna Maria Genís (Barcelona, 1963) és l’única dona entre els principals autors de mots encreuats a Catalunya i durant anys va ocupar llocs destacats en els campionats de Scrabble, el clàssic joc que consisteix a sumar punts a base d’ajuntar lletres per formar paraules. A la seva oficina del barri del Guinardó de Barcelona s’hi acumulen medalles i trofeus.

¿Què va ser primer, els mots encreuats o l’Scrabble?

Els mots encreuats. De jove solia comprar-me revistes com ‘Quiz’ i ‘Cábala’. En aquella època el mercat estava ple de passatemps en castellà, però en català no hi havia res. El 1989 vam treure, amb tres persones més, la revista de mots encreuats Més, vam muntar un despatx i jo vaig deixar la meva feina d’infermera.

Doncs sí que donaven de si els passatemps...La

revista només va durar un any i amb molt esforç, però a partir d’allà ens van començar a arribar propostes per publicar mots encreuats als diaris. Ara el món editorial és més precari. Fa cinc anys vaig tornar a la infermeria i treballo en un ambulatori.

¿Quan es va estrenar a EL PERIÓDICO?

El 1995. Llavors només es publicava una edició en castellà i els meus mots encreuats era l’únic que sortia en català.

Un al dia fins avui són 23 anys, o sigui ¡8.395 mots encreuats!Déu n’hi do! No ho havia comptat mai, i això que no soc la més antiga en actiu. Cada autor els dona el seu toc particular però després de tant de temps el lector et va agafant els trucs. 

¿Quin seria un truc habitual?

Per exemple, decapitar paraules:  "un rei decapitat" és "ei". Qui no ha fet mai uns mots encreuats no ho sap, però només fa falta retirar la “r”.

¿I a l’Scrabble quan s’hi va aficionar?

A partir del 1992 un grupet ens reuníem els dimecres a la tarda per fer un parell de partides al bar Queimada, un històric local de jocs de taula de Barcelona. Allà també hi havia Lluis de Yzaguirre, que havia estudiat com s’havien de repartir les lletres en català, i Oriol Comas, que va aconseguir que Mattel tragués el joc en català.

L’afició va anar augmentant.

Al principi no érem ni deu però al final havíem fet lligues de 40 persones. Hi havia un bon nivell de competició i durant anys guanyava jo. Sembla que això de la regularitat i estar en terreny propi ho portava bé. Les dones anaven desapareixent a mesura que tenien fills, però jo deixava els nens amb un cangur per poder anar a jugar perquè la meva parella també competia. 

D’aqui en va sortir el Mundial d’Scrabble en Català.

Es diu així perquè hi participa gent originària d’altres països, com Romania i el Japó. El novembre passat se’n celebrar la vuitena edició a Manacor (Mallorca), que va guanyar Carles Cassanyes. A mi ja em costa més concentrar-me però em va agradar veure dones amb bon nivell i gent jove amb ganes.

¿Alguna dona ha guanyat aquest torneig?

No. Jo vaig quedar tercera el 2011 i segona el 2014. 

I el 1996 havia guanyat el campionat de Scrabble en castellà.

Era la primera vegada que se celebrava un campionat a nivell d’Espanya i ens hi vam apuntar uns quants que normalment hi jugàvem en català. Vam fer un bon paper i jo vaig quedar primera, però ja no vaig tornar a presentar-m’hi.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿Ha transmès l’afició als seus fills?

No. Soc molt competitiva i quan jugava amb ells mai els deixava guanyar. Em temo que això ha influït perquè els nens cal deixar-los guanyar alguna vegada per motivar-los. Tampoc jugo amb la meva parella. Els dos som massa competitius.