Gent Corrent

Juan Jáuregui: "¿Per què no valorem la capacitat del refugiat?"

La seva història familiar li ha ensenyat que migris d'on migris els teus valors i habilitats van amb tu

zentauroepp45922575 juan jauregui contra181203084408

zentauroepp45922575 juan jauregui contra181203084408 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Per una cosa o per una altra, el talent sempre es pot escapar del país on es va desenvolupar. L’avi de Juan Jáuregui era un enginyer del país basc. Va haver d’aconseguir un passaport fals per sortir d’aquella Espanya franquista on no podia volar creativament. Orgullós de ser immigrant, va arribar a Veneçuela, on va ajudar a construir aqüeductes. El Juan va néixer a la ciutat veneçolana de Mèrida, el 1980. I en la vida familiar els viatges per travessar l’oceà prosseguirien, perquè la seva mare és holandesa. Visitava sovint Holanda, però ell estimava el seu país i s’hauria volgut quedar allà; no obstant, després d’una estada a Itàlia com a estudiant d’enginyeria mecànica, la crisi del petroli a Veneçuela no li va poder oferir un bon futur professional. I es va abraçar al seu passaport holandès.

-Europa, la gran destinació, una meca vital...

-Ho seria per a tothom si el continent tingués en compte la riquesa personal de cada persona que arriba. ¿Per què no valorem la capacitat del refugiat, de l’immigrant, migrants vinguin del sud o del nord?

-¿Què va fer a Holanda amb 22 anys?

-Em vaig treure un doctorat en disseny d’enginyeria. Sempre vaig tenir el somni de muntar una empresa de disseny, treballar en la indústria organitzant un grup de persones per crear valor. Volia fer-ho ajudant empreses de Veneçuela que bàsicament es dediquen a la manofactura i que gairebé no innoven.

-¿Europa el va inspirar per fer-ho?

-Per naturalesa, els holandesos són molt innovadors i això ja és molt interessant. Però, a més, vaig tenir la fortuna de passar tres mesos coneixent per dins la seu europea de Philips, a Amsterdam. Fomenten molt l’esperit emprenedor de l’empleat, aprofiten el seu talent i la seva creativitat i valoren molt la iniciativa pròpia.

-I vostè amb un ull sempre a Veneçuela.

-Sí. Allà la meva font d’inspiració eren les orquestres simfòniques, infantils i juvenils, que va fundar José Antonio Abreu, i el poder de la música per ajudar a escapar les persones de contextos durs. Obria escoles de música fins i tot entre faveles; el talent és a tot arreu i, com en el futbol, els millors arriben a l’orquestra nacional.

-I així va sorgir el seu projecte de rescatar el talent de persones refugiades a Holanda, que també li agradaria organitzar a Barcelona.

-Fixant-me en l’exemple de les orquestres d’Abreu a Veneçuela pensava: si pogués fer una cosa així, però amb el disseny i la creació de productes i serveis, pensant en les necessitats de la gent, i resoldre problemes. A les faveles de Veneçuela hi ha gent que podria pagar una rentadora, però ¿com la puges fins allà? L’emprenedoria, el talent de km zero que neix d’una necessitat és un instrument molt bo per millorar una societat, si s’acompanya de valors socials i empatia. Una empresa no necessàriament ha de ser un ens explotador.

-I es va iniciar a Holanda.

-Amb una professora de Mèxic i dos d’Holanda de la universitat de Twente, vam organitzar un seminari de disseny per a persones en situació més vulnerable i vam començar a somiar l’emprenedoria social. Vam enviar estudiants holandesos a ajudar dones soles amb fills a Mèxic a desenvolupar productes i projectes d’autoempresa. I així va sorgir la idea de www.star-t.nl, una escola d’inici de projectes d’emprenedoria pensat per a persones amb experiència de migració.

Notícies relacionades

-I el seu somni ara sobrevola Barcelona.

-Sí, amb la meva esposa i els nostres fills vam venir a Catalunya, perquè a ella li van oferir feina aquí i jo vaig pensar que Barcelona és un bon lloc per posar en pràctica una experiència com la que vam iniciar a la ciutat d’Enschede. És hora de connectar amb persones que se sentin motivades d’ajudar a canviar la mirada sobre el refugiat que sí que rep llit i menjar, però, no, impuls i camins per a la seva realització professional.