«Restituir el bon nom del nostre pare era una obligació moral»

Fa 36 anysque els germans Pérez van descobrint la vida oculta del seu pare, Antonio Pérez Pinedo, un excombatent republicà en la guerra civil. El seu passat els va ser furtat a causa de la por i la cautela. 40 anysdesprés de la seva mort, ara és quan els seus fills estan començant a conèixer-lo.

El Fernando i la seva germana Carmen recorden com el seu pare –el papa, com ells el cridaven afectuosament– sempre els donava pinzellades del que havia fet ell en la guerra i la postguerra, però mai aprofundia en aquelles històries per prudència cap a ells, perquè no es fiava de la repressió del règim franquista. El seu pare va morir el 1978, el Fernando tenia 20 anys, i la Carmen, 16.

Quan va morir el seu pare, els seus cinc fills van emprendre la missió de reconstruir el seu passat: “El que hem pretès els fills és saber si era veritat el que ell deia, per què no comentava res més i amb el temps hem esbrinat coses”, declara el Fernando. Però sobretot volien rehabilitar el bon nom del seu pare. Antonio Pérez va ser condemnat a 20 anys de presó en un judici militar el juliol del 1939. El règim franquista l’acusava d’auxili a la rebel·lió militar.

El 1982, van començar a buscar tota la documentació possible sobre el seu pare. Durant tots aquests anys, han descobert coses com ara que va ser condecorat amb la medalla del sofriment de la República: “Sempre li preguntàvem: ¿Papa, tu en la guerra civil que feies?, i ell sempre contestava: Era capità de cuiner. Quan vam descobrir que tenia una medalla, vam pensar: això ja se sembla més al que ens deia que era capità de cuiner”, recorda el Fernando esbossant un somriure.

El 29 de juny del 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, mitjançant la qual es declaraven il·legals tots els consells de guerra celebrats a Catalunya durant el franquisme. Ràpidament, els germans van iniciar els tràmits perquè el seu pare fos declarat innocent.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Recentment, la Generalitat els va atorgar un certificat que absol el seu pare de tots els càrrecs de què va ser acusat: “Restituir el bon nom del nostre pare era una obligació moral, ara tenim la convicció moral que hem rehabilitat el bon nom ‘del papa’, tot i que no feia falta, però amb el diploma nosaltres ja ens conformem”, confessa la Carmen amb solemnitat.

Per als germans Pérez, el procés de recerca no ha acabat: “Encara ens queden moltes coses per descobrir”, reconeix la Carmen, però ara el puzle ja és més complet i les peces van encaixant”. Tots aquests anys de recerca incessant d’informació del seu pare han ensenyat als germans Pérez a estar més units: “El concepte de família és fonamental per a nosaltres i a través de les històries del meu pare que hem descobert hem après sobre la seva integritat moral i sobre els valors que ens ha ensenyat”, conclou la Carmen.