Anar al contingut
Carlos Martínez: "La meva feina consisteix a fer molta por"

Carlos Martínez: "La meva feina consisteix a fer molta por"

Empunya la motoserra a Horrorland, l''scream park' de Cercs

Núria Navarro

Aquest veí de Sant Andreu de la Barca –de gairebé dos metres– disfruta especejant humans amb la motoserra. Però, només a estones. Quan treballa al ‘Matadero’, l’atracció estrella d’Horrorland, el parc temàtic que, aquest any, ha posat Cercs en el mapa dels addictes al terror (23.000 visitants a Halloween). La resta del temps, Carlos Martínez és un pacífic empleat metal·lúrgic (i diverses coses més).

–¿Sabia manejar la motoserra?
–Des dels 19 anys que treballo a la laminadora CELSA Barcelona, com el meu pare i tres germans. Sé manejar tota mena d’eines: carretó, grua de càrrega, soldador... Amb la motoserra puc fer, fins i tot, malabarismes.

–Mentre no talli.
–No porta la cadena.

–¿Li agrada fer por?
–És agradable. Si la gent surt espaordida de l’atracció, significa que faig bé la meva feina. Sé exactament on és el límit. Si veig als seus ulls que pateixen, apago la motoserra, els dono la mà i els acompanyo a la sortida. Passen de l’horror a l’alleujament. El malvat els salva la vida i estan agraïts.

–¿A qui voldria tenir al davant i saltar-se una mica el límit?
–A qualsevol tipus que exerceixi violència de gènere.

 –Bé. ¿Com va anar a parar l’'scream park'?–
Admirava David Moreno, a més de cantant de Versión Imposible, impulsor del parc. ¡Es guanyaven la vida fent terror! Quan va sortir la convocatòria de personal per a Horrorland, vaig enviar el meu currículum. Entre els 1.500 que es van presentar, em van trucar per al càsting i em van dir que era perfecte per al parc.

–¿Pels seus gairebé dos metres?
–L’alçada és un factor. Un altre és que des de petit soc fan del terror. Quan arriba Halloween i Carnaval, em disfresso i cada any acostumo a causar sensació en la Zombie Walk del Festival de Sitges (aquest any em vaig vestir de Pennywise, el pallasso d’'It', zombificat). Fa vuit anys que faig el Passatge del Terror de Sant Andreu de la Barca i guanyo premis en discoteques. L’any passat em vaig endur 3.000 euros en el campionat d’ensurts del programa 'Dani y Flo', de Cuatro. Tinc un braç sencer tatuat només de pel·lícules de terror.

–¡Quina activitat!
–Alguns dies he sortit d’Horrorland a les dues de la matinada i a les cinc sonava el despertador per anar treballar. A Halloween, durant quatre dies, vaig dormir dues hores. Vaig anar passant a base de coles i cafès. Per a mi ha sigut un somni fet realitat. Com un 'Gran Hermano'.

–Però sense dormir junts.
–Algun cap de setmana, com que acabem tard i visc a una hora i 10 minuts de Cercs, he dormit en un alberg amb col·legues del parc. Hem fet pinya.

–El 'monstre' resulta que és un bon tipus.
–Mai m’he barallat amb ningú. Estic casat des de fa 20 anys i tinc una filla que en farà 13 el mes que ve. Tot el que faig, ho faig amb molta passió.

–Sé que fa més coses. És discjòquei.
–Dj Charly. Faig bolos per a aniversari, casaments i festes populars.

–El veig més metal que reggaetoner.
–Soc de rock i música negra, però m’agrada veure disfrutar els altres. També col·laboro en un programa de ràdio del poble sobre música i he treballat de 'preventiva' en concerts de Live Nation.

–¿'Preventiva'?
–Són els agents de seguretat que són a la fossa –entre l’escenari i la tanca– en grans concerts. El primer va ser el dels Stones a l’Estadi Olímpic (fins i tot vaig fer una mica d’escorta de Mick Jagger). Després vaig ser als Depeche Mode, Cure, Metallica, Lady Gaga...

–Necessita adrenalina, públic, faràndula.
–Necessito aquestes emocions per trencar la monotonia de la feina que em paga la hipoteca. Em fan feliç.