Daniela Rubio: «Esborrar l'estigma és el gran somni que tenim»

Segons dades de l’OMS, 253 milions de persones al món pateixen discapacitat visual. D’elles, 36 milions són cegues. El 81% de la ceguesa o discapacitat afecta majors de 50 anys, un col·lectiu que professionals com Daniela Rubio tenen molt presents en la seva tasca diària. Ella va arribar al món a les fosques. Ho va fer a la Ciutat de Mèxic el 1978, dos anys després que Steve Jobs i els seus col·legues fundessin la primera companyia tecnològica que inclouria veu en els seus dispositius mòbils, fent-los accessibles a persones invidents. Avui la Daniela viatja pel món com a Apple Distinguished Educator. I amb la Barcelona Macula Foundation i l’impuls sensible del doctor Jordi Monés, Rubio és ambaixadora i cocreadora del projecte Silver, un pont cap aquest progrés sense barreres.

-La tecnologia va encendre el llum en les seves vides.

-Les persones amb discapacitat sempre hem estat envoltades de tecnologia, perquè la necessitem per trencar barreres. La primera tecnologia a què podíem accedir, com una línia de braille per als comandaments de l’ordinador, era molt limitada. En els últims anys hem viscut una revolució que, sens dubte, ens ha transformat la vida d’una manera sense precedents. És increible el que s’ha assolit. En un món que no és perfecte, ens ha donat oportunitats increïbles. I una de les més importants és l’oportunitat d’utilitzar el mateix que utilitza la resta de la gent.

-¿On té les arrels aquesta importància?

-En el fet de poder sentir-nos com qualsevol persona. Esborrar l’estigma és el gran somni que tenim. Accedir al mateix telèfon mòbil o tauleta que tots els altres ha trencat moltes de les nostres barreres, ha contribuït molt a treure l’estigma que produeix una discapacitat, i a més a més ens ajuda. Amb l’iPad puc saber si m’oblido alguna llum encès.

-A casa, si el seu marit, José Vicente González, també és cec, ¿acostumen a encendre els llums?

-Sí, tot i que no veiem la llum. I com que tenim l’oficina a casa, alguna vegada ens ha passat que fem una reunió amb altres persones i ens oblidem d’encendre-la i, si comença a fer-se fosc, ens acaben preguntant si podríem encendre el llum.

-Bé, i també per a la Kara, la seva inseparable gossa de raça labrador retriever, que viu amb vostès.

-Ella i el del meu marit són els nostres ulls.

-Junts van crear DRJ Consultoria (www.drjconsulting.es

-Tots els que estiguin sensibilitzats per aquesta accessibilitat, sigui a un nivell o a un altre, però que pensin en totes les persones, amb o sense discapacitat. Molts ho fan, a més, de manera intel·ligent també sabent que obren així les portes a una gran quantitat de nous clients. Entre els nostres clients hi ha botigues ‘online’, cellers i centres hospitalaris.

-¿El projecte Silver, que DRJ i la Barcelona Macula Foundation van crear, com va sorgir?

-Va ser gràcies al doctor Jordi Monés –oftalmòleg i investigador especialista en màcula i vitreorretinal que dirigeix l’Institut de la Màcula–. Sempre ha estat molt sensibilitzat amb totes les necessitats que sorgeixen quan et falta la llum, i ens va proposar col·laborar en el que avui és una plataforma que presenta i descriu eines tecnològiques que fan la vida més fàcil, no només a les persones cegues, també per als qui tenen baixa visió.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿És una botiga ‘online’ de tecnologia?

-No, no és botiga. És una guia d’inici on seleccionem dispositius per a l’autonomia personal, aplicacions o aparells, abans de llançar-te a l’immens oceà que és internet per cercar-ho. A Silver (sigles en anglès de Smart Aids for Visually Impaired, ajuts intel·ligents per a deficients visuals), accessible a través de la web de la fundació de la màcula, www.barcelonamaculafound.org, ni hi és tot, ni hi ha el més nou.