Gent corrent

«Al món li ha faltat els Beatles dones»

Impulsora de música en directe en projectes com el CurtCircuit, i al capdavant de Dones en la Indústria Musical.

jcarbo45534835 carmen zapata181031142725

jcarbo45534835 carmen zapata181031142725

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Cándida, l’àvia materna de Carmen Zapata (Barcelona, 1963) havia nascut el 1885, molt aviat per al que va arribar a fer sent dona. Va construir una fortuna obrint locals musicals al nord de l’Àfrica, en l’època del protectorat espanyol sobre el Marroc. Eren avançades sales on la cultura tenia un eminent protagonisme. Cándida va tenir dos marits, l’últim d’ells 22 anys més jove que ella. I als 42 anys va tenir la mare de Carmen, una mare que en la seva infància i joventut ballava claqué, i que va criar els seus quatre fills –Carmen és la petita– entre cançons que passava el dia entonant. Quan Carmen Zapata tenia 15 anys, aquesta mare li va dir: la independència econòmica és la base de qualsevol altra independència. I, amb 21 anys, Carmen va obrir un bar.

-El Depo (Depósito Legal), a l’Hospitalet de Llobregat –a la foto. Era l’any 1985.

-Jo havia començat a estudiar Dret, inspirada per la figura de l’advocada defensora vencent el poderós injust. Però a la universitat em vaig desencisar. I en aquell moment en què sortíem de la foscor postfranquista, els vaig dir als meus pares que preferia invertir els diners de la matrícula i els llibres del següent curs de Dret en el Depo.

-¿Què va imaginar quan va entrar a veure el local?

-Un bar on sonés música en viu com als de Barcelona, l’Universal, l’Otto Zutz, el Nick Havanna. Es vivia l’eclosió del disseny en locals on sonaven REM, Depeche Mode... Així que vam dedicar nou mesos a reformar el que havia sigut un taller de cotxes, fossa inclosa. Va ser el projecte de carrera d’un amic arquitecte. Jo em vaig rapar una part dels cabells i l’altra la vaig tenyir de colors. 

-Valenta com la seva àvia...

-Em vaig formar com a ‘barmaid’ (femení de ‘bàrman’), vaig fer un curs de cocteleria, era molt bona preparant còctels. Organitzàvem festes temàtiques. Cada tarda hi havia cua. Ens van tancar el local set vegades per soroll.

-Com a gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), n’ha de saber bastant de decibels...

–Sí. Fins i tot sales amb expedients impol·luts, amb la llei antitabac bregar amb tants mesos de bon clima a Catalunya, l’alt que parlem, la venda ambulant de begudes, els molts fumadors i fumadores, i les parets de paper dels nostres pisos. És una equació perfecta per al conflicte. S’ha de fer pedagogia, conscienciar-nos que el futur dels locals que ens agraden depèn de si muntem sidrals o ens comportem èticament.

-Una altra lluita potser més en silenci però no amb menys afany és la seva promoció de dones i grups de dones o mixtos.

-Continuem sent una minoria de dones en la indústria de la música, quan jo veig currículums d’elles molt millors que els de molts homes. La nostra indústria masclista ha invisibilitzat les dones durant anys. I al món ens han faltat els nostres The Beatles dones. Però cada vegada veig més homes que es veuen rebotats en aquesta imatge masclista d’altres i és bo que així sigui, que ho vegin ells mateixos.

-CurtCircuit (www.curtcircuit.com) i Club Circuit (www.clubcircuit.cat) equilibren.

-Des de petita m’han indignat molt les injustícies. Veia les dones parar i desparar taula i els homes fumant i protestava. I això traspassa a tots els camps. Com a programadora, ara porto les ulleres violetes. Busco les dones, les escolto i les programo. És el meu gra de sorra.

Notícies relacionades

-La seva tasca en Dones en la Indústria Musical (MIM) és un altre gra important.

-Volem denunciar el desequilibri, revertir-lo reconeixent i integrant la valuosa tasca de dones al nostre sector, i promovent projectes que eduquin en la seva integració. Al cap i a la fi, la música no té sexe, mou emocions sigui qui sigui qui ens l’ofereixi. Les dones també.