Manuel Sayrach: «La Casa Sayrach és un homenatge a Catalunya»
zentauroepp45577343 barcelona barcelon s 23 10 2018 sociedad contraportada 181025104739 /
Un dels ‘hits’ del 48h Open House BCN és la Casa Sayrach, al número 423-425 de la Diagonal, que aquest any compleix els 100. El seu més il·lustre habitant és el periodista i editor Manuel Sayrach (Barcelona, 1928), fill de l’humanista Manuel Sayrach Carreras, autor dels plans d’aquesta casa i dels de la veïna Casa Montserrat –Enric Granados, 155–, quan Barcelona acabava a la plaça de Francesc Macià i al seu estany raucaven les granotes.
–Aquest cap de setmana baixa del 1r a la porteria i explica la seva casa als barcelonins. Això és passió.
–Faig el possible per reivindicar la figura del meu pare, un pensador que va voler conrear les cinc arts, com Goethe i Wagner. Va escriure obres com ‘Abelard i Eloïsa’ i ‘Reigzel, l’íntim amic’, va ser dibuixant, escenògraf, escultor, polític, arquitecte modernista...
–I enamorat. Va dedicar la Casa Montserrat a la seva mare, Montserrat Fatjó dels Xiprers.
–Un dels seus ídols era Abelard, savi del segle XII, que, a diferència de Bernart de Claravall, era més filòsof que teòleg. Com ell, als 40 anys va trobar la seva Eloïsa, la penúltima de cinc germanes de Can Fatjó dels Xiprers, de Cerdanyola, 20 anys menor que ell.
–Només van estar casats sis anys.
–Després de portar al món cinc fills, la meva mare va morir als 26 anys. Jo en tenia 4. Érem a la Torre dels Dimonis [la residència d’estiu, a Sant Feliu de Llobregat] i va començar a trobar-se malament. Se li havia fet un nus a l’intestí; la van operar, però la zona s’havia gangrenat i va morir. Abans va demanar dues coses al meu pare.
–¿Quines coses?
–Volia que diposités el seu cos al seu llit de la Casa Sayrach, envoltada de cinc ciris, un per cada fill, i que ell es vestís de nuvi, perquè així el volia trobar quan anés a ‘rebre'l’.
–¿Guarda algun record d’ella?
–Molts. Una vegada va voler que veiés el Mediterrani, em va agafar en braços i vaig entrar amb ella al mar.
–Que trist...
– El meu pare ens la feia present. Ens portava al sepulcre, dipositava lliris de la vall i parlàvem amb ella: "Mama, avui hem fet això o allò". Tres anys després va morir ell, als 51, de pneumònia; tot i que, sent republicà, catalanista i catòlic, ja estava tocat per la crema de convents.
Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers, al seu pis de Diagonal. /
–La guerra havia esclatat.
–De la Casa Sayrach van fugir tots excepte la meva àvia Concepció. El govern de la República, que sabia que el meu pare era autor d’una constitució de la República ibèrica que va regalar a Macià, va requisar la casa per instal·lar el ministeri de Sanitat. La meva àvia, que havia perdut el marit i el fill en 15 dies, va dir que d’allà no ens movíem. Van aixecar una paret i ens van deixar viure en la part del darrere, on vam apilar totes les coses.
–Tancats, tant temps.
–Quan bombardejaven, ens posàvem a la terrassa, a les fosques, i vèiem com llançaven bengales buscant els avions. Els nens ens vam organitzar. El més gran, el Miquel-Àngel, feia d’alcalde. Jo vaig fabricar unes sabates amb retalls de catifa i filferro. Ens enviaven llaunes de carn de l’Argentina i escoltàvem Radio Verdad, esperant que Franco portés pau. Però van entrar i vam veure com tiraven des del terrat centenars d’exemplars de la 'República' del meu pare i els cremaven. L’àvia havia comprat una foto de Franco i va durar 10 dies penjada.
–Ella també va morir.
–Va aguantar fins al 31 de gener, quan va acabar la guerra. El consell de família va debatre el que s’havia de fer amb nosaltres i vam ser interns dels Escolapis de Sarrià. Tres dels cinc van renunciar a tot i van deixar Diagonal per fer-se capellans obrers: El Jaume-Patriç –l’únic que viu–, l’Abelard i el Narcís, que va acabar casant-se.
–Rars exemples de l’alta burgesia.
–L’avi Sayrach havia fundat el 1901 la primera entitat d’assegurances de malaltia a Espanya, on el meu pare treballava al matí. Va proporcionar una pluja de diners, que sempre van servir per fer coses. Per exemple, la Casa Sayrach no pretenia rivalitzar amb d’altres, sinó retre un homenatge a Catalunya: el Mediterrani, la façana tota de pedra –Montserrat– coronada per una mansarda blanca com la neu...
Notícies relacionades–¿Ha sigut feliç a la casa?
–Molt. En els anys 50, a Can Sayrach es va refundar l’Acadèmia de Llengua Catalana, un focus de catalanisme freqüentat per Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Carles Riba, Salvador Espriu, Jordi Pujol... I vaig triar la família –esposa, quatre fills, dels quals en viuen tres, i set nets– a la política, en la qual he volgut ser lliure, com el meu pare.
