GENT CORRENT

Raquel Rojo: "Els alumnes van començar a aprendre de veritat i va córrer la veu"

Amb un nou mètode -Éliris- corregeix les carències en l'ensenyament del castellà a la població immigrant

jcarbo45328537 raquel rojo181015132243

jcarbo45328537 raquel rojo181015132243 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Indignada en el seu fur intern per la desigualtat entre les classes de castellà per a estrangers amb recursos i estrangers sense recursos –diguem-ne immigrants–, Raquel Rojo va decidir intervenir en l’assumpte. No anava curta de credencials: llicenciada en Història de l’Art, especialitzada en Antropologia Lingüística, màster en Ensenyament d’Espanyol per a Estrangers i amb una llarga experiència impartint classes –Grècia, la Xina, Israel, Mèxic...–, Rojo es va posar en contacte fa un temps amb la Fundació Benallar, dedicada a l’acollida, l’acompanyament i la formació d’immigrants. I els va proposar un projecte.

-Digui’m, ¿quin era el problema? ¿O he de parlar en present?

-Bàsicament és un: la desigualtat. La llengua és la principal eina d’integració, i aquí, si pagues, tens accés a unes classes de qualitat, però si no tens amb què pagar, tens accés a un ensenyament que no és igual de bo, i en conseqüència no tens les mateixes oportunitats de base.

"Hem portat el que es fa en l’àmbit privat al col·lectiu d’immigrants"

-Amb diners compres bon ensenyament. ¿Sense diners no aprens?

-Li donaré un exemple concret: els materials. La majoria de materials que estan més o menys bé al mercat estan fets per a occidentals. En canvi, vostè va a una fundació, qualsevol, i tot és reciclat, fotocòpies en blanc i negre, ‘cutre’. Fins i tot els continguts.

-¿A què es deu? ¿La discriminació de sempre?

-No ho sé. A diverses coses, suposo. Existeix un prejudici horrible i és que l’immigrant no aprèn, no entén res. ¡Quan és el que més pressa té per aprendre! Necessita l’idioma per aconseguir una feina i necessita aconseguir una feina al més ràpid possible.

-A les fundacions, la majoria dels professors són voluntaris. ¿Això afecta l’ensenyament?

-El que afecta la qualitat de l’ensenyament és pensar que perquè és la teva llengua nativa llavors ja pots ensenyar-la. No. S’ha de formar aquests voluntaris. Així vaig començar a Benallar: amb un projecte per formar els voluntaris. Aquesta és una disciplina que fan persones, i aquestes persones han de rebre una formació per fer classes.

-¿Amb què es va trobar?

-Doncs em vaig trobar amb molta frustració. Sentien que els alumnes no aprenien, que s’avorrien a classe, es queixaven dels materials que els donaven... Això dels materials és tan important que em van contractar per començar a fer-ne.

"Hi ha un prejudici horrible i és que l’immigrant no aprèn, no entén res"

-Professors formats, nous materials... Els alumnes devien notar el canvi.

-Va córrer la veu. Els alumnes van començar a aprendre de veritat i va córrer la veu. Quan vam començar, el setembre de l’any passat, eren 18 alumnes, ¡i al desembre ja eren 40!

-Que bo.

-Aquell mateix mes, Càritas ens va convidar a posar en pràctica el mètode en una parròquia de Cornellà, la parròquia de Sant Miquel. Llavors li vam posar nom: Éliris, la contracció d’'Ele' –Español Llengua Estrangera– i Iris, la deessa grega de la comunicació. Imagini’s: vam començar amb 18 alumnes i actualment n’ensenyem a 150.

-¿Pot descriure el mètode?

-En el fons, no hem inventat res. L’únic que hem fet és portar el que es fa en l’àmbit privat al col·lectiu d’immigrants. Per dignificar aquesta educació, perquè tinguin les mateixes oportunitats. Si no tens les mateixes oportunitats que el que pot pagar, tota la vida estaràs condemnat a fer feines manuals, cambrer, cuiner, paleta, el que solen fer aquests estrangers.

-Alguna cosa deu haver fet. Pel que fa al mètode, dic.

-Bé, procurem fer una pedagogia basada en el fet que tens davant persones amb codis diferents, molt basada en la imatge i en allò tàctil. Les explicacions gramaticals les reduïm a espai i temps, que és una cosa que ens uneix a tots.

Notícies relacionades

-¿Com es mesura l’èxit de les seves classes?

-La integració, aquesta és la mesura. La integració real en una societat té lloc quan una persona estrangera no hispanoparlant es pot comunicar amb un nadiu amb totes les seves destreses. Aquest és l’èxit.