Gilbert Bassene: «Amb formació no penses tota l'estona a emigrar a Europa»

Sempre, quan es tracta d’immigració, surt a col·lació la premissa gastada que s’ha de treballar als països d’origen, contrarestar allà l’impuls migratori. És gastada perquè al final no es fa res. Gilbert Bassene és el revers d’aquesta moneda, un sacerdot senegalès de l’ordre de les Escoles Piadoses que fa diversos mesos que és a Europa buscant recolzament per a un projecte que busca això justament: formar joves senegalesos d’escassos recursos que, altrament, acabarien pujant a una pastera.

–Expliqui’m, ¿en què consisteix el projecte?

–El projecte és una granja de formació a la regió de Kaolack, en un poble anomenat Karang. L’objectiu és formar joves que no van tirar endavant els seus estudis i que volen dedicar-se o bé a la ramaderia o bé a l’agricultura. Però l’objectiu superior és la inserció social. Si no hi ha inserció social, el que aquests joves tenen al cap és venir a Europa.

–¿De quants joves parlem? ¿Quants n’hi ha allà ara mateix?

–Formem 20 joves l’any. És poc, però no tenim infraestructura per allotjar-ne més. Ens agradaria poder acollir-ne almenys el doble, de demanda n’hi ha, aquest no és el problema. El problema és la falta de recursos.

–Per a això és aquí, ¿no?, per buscar recolzament, recursos. ¿Com li ha anat?

–Estic content. M’he reunit amb diversos empresaris, i el sol fet que hagin acceptat escoltar-me per a mi ja és una victòria. Hem de donar-nos a conèixer perquè aquí se sàpiga el que fem al Senegal.

–Ja sabem com és el món empresarial... Ningú inverteix si no hi ha retorn.

–Cert. M’ho va dir un empresari i jo li vaig dir: “Publicitat. Vostè podrà dir que tants joves s’hi van quedar i van poder forjar un futur al Senegal gràcies a vostè”. Si la gent inverteix allà podem evitar que els joves es vegin obligats a venir aquí. Potser no un 100%, però no ho sé, un 40%, un 50%...

–¿Pot dir-se que ha trobat receptivitat?

–Sí. He trobat interès. Però també he trobat que hi ha molta ignorància respecte a la realitat de l’altra banda, la de l’Àfrica, que fa que els joves hagin d’emigrar.

–Una pregunta personal: ¿Vostè no s’ho va haver de plantejar mai? ¿Emigrar?

–Mai. El meu objectiu va ser des de sempre ser present en l’àmbit local. Un cosí em va obrir els ulls quan era molt jove i em va dir: “Si no estudies, no faràs res”. Tingui en compte que de la gent de la meva generació només dos vam fer estudis universitaris.

M’imagino que no van tenir l’oportunitat.

–No només això. El problema és que allà no hi ha consciència de la importància d’estudiar. La meva lluita a la granja és conscienciar els joves i els seus pares, fer-los comprendre que la formació és sinònim de futur, d’estar inserit en la societat. Formar-te et permet no estar pensant tot el temps a emigrar a Europa, a un món millor, et dona les eines per quedar-te i obrir-te pas al teu món, i millorar-lo.

–Però, ¿és fàcil aconseguir feina al Senegal?

–Amb formació tot és més fàcil. El 30% dels joves que han passat per la granja han aconseguit una feina, i els altres s’han establert pel seu compte.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–La immigració és una realitat que en aquesta ciutat un es troba a cada pas.

–Sí, miri, jo he sortit a caminar, m’he parat a parlar amb senegalesos que venen coses pel carrer, intento parlar amb ells, preguntar-los com viuen. “Germà, quina vida és aquesta...”, els dic. I ells em diuen: “Pare, ja som aquí, si tornem és una vergonya”. Intento imaginar-me la seva vida. ¿Quin és el seu futur? Venir aquí per tenir una vida miserable, sense futur, sense identitat... H