On Catalunya
Neus Vidales: «Estic orgullosa de ser escombriaire»
zentauroepp45217764 barcelona 26 09 2018 neus vidales fue barrendera y hoy form180927140624 /
Cada barceloní produeix 1,3 quilos d’escombraries al dia. La ciutat sencera, més de 760 tones, l’equivalent al pes de set Boeing 757. Si no hi hagués qui se n’ocupés, hauríem d’anar amb màscares de carbó actiu i una petaca amb penicil·lina per brindar amb les rates. És obvi, ¿oi? Doncs encara hi ha qui mira les brigades de neteja per sobre de l’espatlla. Neus Vidales (Barcelona, 1980), una de les primeres dones al volant d’un camió-grua de neteja de Barcelona, posa els punts sobre les is.
Els nens somien ser astronautes, metges, ‘youtubers’... ¿Escombriaires?
La meva mare em deia: “Si no estudies acabaràs d’escombriaire, com aquell d’allà”.
Un clàssic d’algunes mares.
Són els invisibles.
Corregeixi el classista.
Som imprescindibles. A Barcelona passen moltes coses de què el ciutadà no s’assabenta perquè abans hi hem passat nosaltres. Un temporal, els santjoans, les manifestacions... No només retirem residus, també reciclem. Estic orgullosa de ser escombriaire, i la meva mare, ara, que jo ho sigui.
¿Com s’hi va ficar?
Vaig treballar cinc anys com a perruquera, però se’m va despertar una al·lèrgia als tints –em sortien blaus i ferides– i, tot i que vaig seguir un tractament amb cortisona, vaig haver de deixar la professió. Vaig buscar una ocupació que em permetés estudiar disseny gràfic i publicitat. Vaig deixar currículums a tot arreu i, com que soc de la Trinitat, en vaig deixar un a Urbaser, que gestiona els residus sòlids de la zona est i Sant Martí, incloses les platges.
¿Ni una objecció a agafar l’escombra?
No. Sí que vaig pensar que seria una feina provisional. Vaig començar el 3 de març del 2003 i segueixo a l’empresa, on també vaig conèixer el meu marit.
¿De veritat?
Ens creuàvem amb els camions, pi, pi, pi, i fa 10 anys que estem casats. Tenim tres fills.
Carai. ¿Recorda el primer dia de feina?
Em van donar un plànol, un carret i una escombra, i me’n vaig anar a escombrar el carrer de Formiga [Bon Pastor]. El vaig deixar lluent no, el següent.
Formiga no és Pelai.
Estaba sola, a les set del matí, a l’hivern... Vaig pensar: “¡Mare meva, això és complicadíssim!”. Té la seva tècnica, cal seguir un pla, fer un recorregut d’entre tres i cinc quilòmetres. És dur.
Dur i... ¿Pestilent?
Recordo fer en una jornada tots els pipicans d’una zona. Després de tres hores, t’impregna l’olor. Però t’hi acostumes. Jo no noto l’olor d’escombraries, em molesta el perfum.
¿A què diria que fa olor Barcelona?
A tub d’escapament i cuines del món.
Quin entrenament olfactiu.
Durant un any i mig vaig compaginar el carro amb la brigada. Però, com que soc inquieta, em vaig treure el carnet de camió. El mateix dia, el 12 de juliol del 2005 –tenia 24 anys–, em van enviar al Carmel a recollir mobles.
¡El Carmel té pendents del 28%!
El primer punt va ser el carrer Conca de Tremp. Mai suo, però aquell dia sí, déu-n’hi-do.
Després va ser pionera en manejar un camió-grua, aquest que enfila contenidors.
Vaig tenir moments de plorar. “¿Què faig jo aquí?”, “¿on són els contenidors?”, em preguntava, mentre donava voltes de nou pel Carmel. Al principi demanava el plànol el dia anterior per poder estudiar-lo de nit. Sort que els companys em van recolzar, sempre. I des del 2008 soc ajudant de servei: porto la gestió de la formació.
Una primera lliçó, gratis
. “Mai baixis a l’asfalt sense mirar”. Sembla una tonteria, però al quart dia se t’oblida. També agafar bé les eines, utilitzar la màscara, l’armilla i els guants, perquè les escombraries són escombraries i dins hi pot haver vidres, xeringues...
¿Tots són com vostè?
Som 900 empleats, i hi ha tota mena de perfils. La crisi va portar diplomats, llicenciats, fins a gent de banca. I estan molt satisfets. Hi ha tres torns –la qual cosa permet la conciliació familiar– i et motiven molt. Jo soc un exemple que, si tens inquietuds, pots créixer. Ara em penso treure l’accés a la universitat per entrar a Psicologia.
Notícies relacionades¿Per canviar d’aires?
Per ajudar millor els meus col·legues.
