Esther Serrano: "Una dona de Barcelona diria: '¿Però tu d'això en dius llibertats?'"

El seu interès per "millorar el món" la va portar a estudiar Magisteri i fer-se professora de primària. El mateix interès l’ha portat a cursar un Màster en Cooperació Internacional i Educació Emancipadora i a fer el seu treball final a la candent frontera entre Mèxic i els EUA. Allà, a Mexicali, a l’extrem nord de la Baixa Califòrnia, ha estat un mes, estudiant la situació de la dona a la frontera. La dona mexicana a la frontera.

-Serà l’única que se n’haurà anat a Mèxic a fer el seu treball final.

-Doncs miri, la veritat és que a mi m’agrada molt anar-me’n, viatjar. Ja havia fet voluntariat amb la Fundació Educació Solidària al Senegal i Guatemala, així que em vaig posar en contacte a veure si podia tornar a fer alguna cosa amb ells, i de passada per al màster.

-Centrat en el tema de la dona.

-Sí, estudiant em vaig adonar que és un tema del que creiem saber molt, quan en realitat hi ha situacions que desconeixem per complet. Així que em vaig dir: "Coneixeré una d’aquestes situacions". Vaig pensar que Mexicali podia donar-me pautes sobre la dona mexicana i llatinoamericana en general.

-M’imagino que es va documentar abans de viatjar. ¿Amb quina idea hi anava?

-Hi anava amb la idea d’una dona dominada pel sistema patriarcal, submisa, amb poc poder de decisió, de pensament, de tot. Molt oprimida, vaja.

-¿I? ¿Què es va trobar?

-Em vaig trobar una mica amb el que m’esperava. Una mica no, tant de bo fos una mica: bastant, molt. Necessitar un home per ser algú és una cosa que tenen bastant interioritzada. Tenen tan naturalitzada aquesta manera de ser dona que no eren capaços de veure que a l’explicar la seva situació explicaven una situació de discriminació. "Tu ets tu i jo soc jo –semblaven dir–, però jo no estic malament". Hi havia una resistència a reconèixer-ho.

-No és un problema menor.

-Però alhora t’adones que elles a la seva manera exerceixen les seves llibertats. Llibertats, això sí, que una dona de Barcelona amb estudis diria: '¿Però tu d’això en dius llibertats?'" Tot depèn del context.

–¿Per exemple?

-Doncs per exemple la llibertat d’educar els seus fills com elles volen, tot i que només sigui perquè el pare està absent. O com treballar en projectes comunitaris, dir: "Dos, tres hores al dia em despreocupo de la llar i faré treballs comunitaris".

-¿Quin tipus de treballs?

-Doncs ja que l’església té allà el pes que té, moltes feien catequesi. També vaig conèixer una dona que feia teràpies matrimonials.

-¿M’està parlant d’un fenomen majoritari o d’una cosa marginal?

-Per desgràcia és un petit percentatge.

-¿Quins altres problemes va trobar?

-Vaig trobar que hi ha greus problemes d’alcoholisme i drogoaddicció, sobretot entre els homes. Però clar, els qui carreguen amb això, els qui pateixen les conseqüències són elles.

-Expliqui’m, ¿com va treballar allà, sobre el terreny?

-El projecte va consistir a fer tallers participatius aprofitant la xarxa que ja té la fundació allà. Volia obrir un espai perquè les dones s’espavilessin com a dones. Eren uns tallers enfocats a l’apoderament, a mostrar-los que tenen potencial per ser felices com elles vulguin.

-Suposo que estem parlant de dones d’extracció humil.

-Sí, clar. Vaig treballar amb dones de Ladrillera, Ciprés, Dorado i Calasanz, que són colònies d’un perfil socioeconòmic molt baix.

-¿I la seguretat? És una zona complexa.

-Hi ha molta sensació d’inseguretat. Es viu amb por.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Com es comença a arreglar una situació com aquesta?

-La gran pregunta. Ara mateix hi ha projectes en marxa per ajudar les dones a sortir d’aquesta situació... No diré "que pateixen" perquè això és victimitzar-les. Que passen: la situació per les quals passen. No vull que quedi la sensació de "pobres dones".