Vicente Arregui: «En l'últim any hauré tastat 500 tes diferents»

Tallant pomes a trossets per preparar un pastís Tatin amb la seva àvia hi ha els orígens de l’atracció pels sabors d’olfacte i paladar de Vicente Arregui (Esplugues de Llobregat, 1968). La seva mare, excel·lent cuinera, escrivia articles de gastronomia en el Noticiero Universal, per la qual cosa a casa seva sempre hi havia munts de revistes de La Cucina Italiana. «Com a casa menjàvem tan bé, fora podies ser més crític», diu. El cas és que gust i olfacte són avui part de les seves eines de treball. Descobreix, fa comandes directament a la Xina, prova i dona a conèixer en tastos (www.tesdeorigen.com) tes que no s’envasen en bossetes.

-¿El bon te el va descobrir també a casa?

-No. Jo, com la major part de la gent, solia preparar-me un te submergint la bosseta comprada en el supermercat. Li afegia llimona i sucre, més que res per tapar el gust a clor de l’aigua de l’aixeta que utilitzava. Però prenia molt més cafè que te.

-¿Quin va ser el seu punt d’inflexió en què la balança es va decantar més cap al te?

-Primer va ser notar que no arribava a sentir taquicàrdies, però amb els cafès que arribava a prendre al dia, de vegades sentia tremolor a les mans. Però em vaig començar a interessar més pel te a l’anar descobrint els tes que no tenim tant al nostre abast.

-¿Perquè són molt més cars?

-No necessàriament. Hi ha te molt interessant a preus molt raonables, però cal conèixer-los. Per uns dos euros diaris pots prendre diversos tes al dia de qualitat bastant bona. És clar que, com en el món dels vins, també hi ha tes, per exemple, alguns Pu’er (aquí l’anomenem te vermell, però negre a la Xina, que prové de la regió de Yunnan) pels quals alguns col·leccionistes poden pagar més de 10.000 euros per 300 grams. Són tes fermentats i envellits durant més de deu anys.

-Com certs vins.

-És que el referent més similar a l’univers dels tes, el seu origen a la plantació i el procés d’elaboració i envelliment, és el món del vi. Varietats de raïm, com de te (tots els tes procedeixen d’una única planta, la Camellia Sinensis), el moment de la collita, la temperatura de conservació, i els mateixos tastos i descripció dels sabors i olors que percebem al prendre vi o te són molt semblants. I tant un bon te com un bon vi, conviden a prendre’ls en companyia.

-Només que el vi es destapa, i el te ens l’hem de preparar.

-Sí. El fet de preparar-se el te, tot i que sigui de manera ràpida, és com obrir una pausa en la nostra tasca diària. Requereix plantar-se en el present per controlar el temps precís per aconseguir la temperatura i l’infusionat ideal. Si et despistes, se’t passa. Haver de concentrar-te en això suposa ja un respir mental.

-Vostè, fins i tot, estudia xinès per poder endinsar-se més al món del te.

-Amb els productors de la Xina, que és on té el seu origen el consum de te des de fa més de 3.000 anys, i el país d’on són procedents la major part dels tes més selectes amb què jo treballo, em comunico en anglès. Però vaig començar a estudiar xinès per arribar més lluny, en aquesta relació personal i també per accedir a més informació sobre el te que està en xinès. Vaig tenir sort perquè he trobat una professora que, per estrany que sembli, ajuda a estudiar xinès sense sentir el vertigen que una llengua tan difícil pot provocar. Les classes de l’Eli fan viure'l com si fos fàcil.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Imagino un tast de te com una de les cerimònies que embolcallen a aquesta beguda.

-Primer explico les diferències entre uns tes i uns altres i situo en la selecció prevista. Jo l’últim any hauré provat uns 500 tes diferents per preparar la carta dels meus tes. I després és com un viatge per la seva aroma, sabor, textura, el postgust, i les sensacions. Provar un te és com obrir un calaix de records d’altres sabors ja coneguts.