GENT CORRENT

Jordi Torrent: «Tot es relaciona, però al final sempre soc jo, Jordi torrent"

És cantautor i acaba d'editar el seu cinquè treball, però també és jutge de pau a Montgat i viu d'una empresa de pintura

jcarbo45093761 jordi torrent180920131150

jcarbo45093761 jordi torrent180920131150 / CARLOS MONTANYES

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Jordi Torrent és la tercera generació d’una família de pintors. Cert. Jordi Torrent és jutge de pau de Montgat des de fa 13 anys. Inqüestionable. Jordi Torrent és cantautor i ha editat cinc discos. Indiscutible. Jordi Torrent és poeta. Inequívoc. El polièdre, que en geometria és un sòlid limitat per diversos polígons, és el recurs retòric que es fa servir per descriure les persones multifacètiques. Sigui, doncs. El polièdric Jordi Torrent.

-A veure... ¿Amb què em quedo?

-La música. Jo soc músic. Regento aquesta empresa familiar que és la que em dona de menjar cada dia, i també soc el jutge de pau del poble, però si em pregunten què soc, contesto sense dubtar-ho que soc músic.

-El dia se’l deu organitzar molt bé.

-Bo, el més important és aixecar-te als matins amb la il·lusió de fer coses. La meva solteria, la meva forma d’enfocar la vida... Suposo que també el fet de tenir el ja que tinc a l’empresa, o sigui, molta flexibilitat. És el que em dona temps de fer-ho tot.

-L’ha editat Picap. Hi ha nivell.

-He tingut molta sort, i estic molt content de treballar amb ells. Són impecables. Primer em van editar ‘Rojo’ i ara ‘Díptic’. Pel mig vaig publicar ‘Tiempos modernos’, però amb una altra discogràfica.

-¿'Tiempos modernos’? ¿Té alguna cosa a veure amb Chaplin?

-Sens dubte. Està inspirat en la pel·lícula.

-Expliqui-m’ho, ¿i això de jutge de pau?

-La veritat és que això va ser una mica per atzar. Jo havia temptejat el Dret, aquestes coses que un comença però que no acaba mai. I un dia em van dir: "Presenta-t’hi, prova-ho un parell de setmanes a veure què passa". I ja ho veu. Tretze anys.

-Haurà sigut per alguna cosa més que el seu tempteig amb el Dret. No qualsevol és jutge de pau.

-Bé, sí, és clar, a veure. Jo soc una persona molt coneguda a Montgat. Aquí he viscut tota la vida i adoro aquest poble. Em moc molt, conec molta gent, políticament no em manifesto a favor de res... I no sé, els altres candidats han de ser pitjors que jo, ¡perquè sempre em reelegeixen!

-Deu ser gratificant, ¿no?

-Ho és. Molt. Em produeix una gran satisfacció solucionar un problema entre dues persones que en general conec i evitar que hagin d’anar a judici.

-Totes aquestes personalitats seves tenen en comú la sensibilitat, ¿no? Ha que tenir-la per fer música, s’ha de tenir per fer de mitjancer...

-Clar que sí. Tot es relaciona amb tot, però al final sempre soc jo, Jordi Torrent.

-Suposo que quan edita un disc fa presentacions, no sé, una gira...

-Bé, gira és molt dir. Prefereixo dir 'pack' de concerts. Sí. M’encanta l’escenari. Soc un ase, un animal d’escenari, soc molt 'showman’ i acabo suat fins a la medul·la, ho dono tot.

-I l’endemà vinc aquí i li demano que pinti casa meva.

-Clar. D’alguna cosa s’ha de viure i jo he tingut la sort de seguir amb el negoci familiar. El meu avi l’hi va passar al meu pare i el meu pare me'l va passar a mi. ¿Sap què és el més curiós?

-Què.

-Que els dos ho van fer per dedicar-se de ple a pintar quadros.

-¿Pintaven cases i també quadros?

-Casas i tota mena de coses. Fem un tipus de pintura molt especialitzada. I sí, també pintaven quadros. Igual que jo. Allà hi ha la caixa de pintures.

-Aquest local és perfecte per fer concerts...

-Concerts no n’he fet, però festes sí, i clar, al final de la festa sempre acabem traient els instruments. Sempre els dic als veïns que hi haurà xivarri.

Notícies relacionades

-Porta tota la vida fent música. ¿Què faria si li arribés un èxit tardà?

-Bé... A aquesta edat, quan un ja és una vella glòria del rock, jo crec que alguna cosa així es porta amb calma. No em tornaria boig. Si tens un gran èxit als 20 anys tens per endavant una dinàmica més longeva. A aquesta edat ja no.