Anar al contingut

Gent corrent

Anna Trilla: "La crisi precedeix el canvi, ja que qüestiona i replanteja"

Ha aixecat la seva peculiar República dels estels. En ple centre de Pàdua, ven moda no italiana

Carme Escales

Anna Trilla: "La crisi precedeix el canvi, ja que qüestiona i replanteja"

CARLOS MONTANYES

Era la primera vegada que pujava sola a un avió. Tenia 22 anys, un munt d’equipatge i nou mesos de classes de Psicologia per davant a la ciutat veïna de Venècia. Estava emocionada. La Università degli Studi di Padova li havia obert les portes a la seva aventura Erasmus. I al cap d’una setmana d’arribar, encara reconeixent carrers, places i aules, el destí li va presentar al que amb el temps es convertiria en la seva parella i pare de la seva filla. Ell no era un estudiant d’Erasmus, era un jove italià, d’ascendència albanesa, matriculat a Enginyeria. A partir de llavors, els bitllets d’avió d’Anna Trilla (Barcelona, 1974) serien sempre d’anada i tornada a Itàlia. Fa deu anys va obrir una botiga de moda per a nenes i dones alternativa a les firmes italianes. La va anomenar la República dels estels.

–L’11 d’octubre del 2008 la inaugurava, en el núm. 11 de la Via Soncin de Pàdua. ¿Què va inspirar la seva República dels estels?

–Aquest nom representa per a mi un ideal eteri de llibertat, llibertat en la manera de vestir i presentar-se als altres. Penso en els estels que il·luminen i són una referència des d’aquesta perspectiva elevada. Avui, a causa de la situació política de Catalunya, es podria pensar que el nom té connotacions polítiques, però en el seu origen no les va tenir.

–¿Com ha viscut les notícies polítiques de Catalunya des d’Itàlia aquest últim any?

–Personalment, malament, amb molta preocupació. Amb la distància les emocions s’amplifiquen. Després vaig viatjar a Catalunya i vaig veure que la situació als carrers no era d’alarma com des de lluny en algun moment es va poder pensar, tot i que tampoc es visqui amb normalitat. Són lamentables els abusos i les injustícies comesos, i les versions tergiversades per manipular l’opinió. Però els canvis els precedeixen crisis que qüestionen i replantegen, aquesta és la dinàmica de l’evolució. Abordar el desconegut, per meravellós que sembli, pot fer por.

–¿Segueix també la política italiana?

–No. A mi la política, en general, no m’ha interessat mai, però l’excepcionalitat de la situació catalana vinculada al meu amor pel meu país m’han fet estar molt pendent de l’evolució dels fets.

–¿Les seves clientes s’interessen per Barcelona?

–Sí, de vegades em sento agència de turisme. Barcelona desperta molt interès. La gent li sorprèn que jo m’hagi traslladat de Barcelona a Pàdua, és molt més freqüent trobar casos a la inversa, italians que decideixen viure a Barcelona.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

–¿Quantes vegades ve a Barcelona a l’any?

–Tres o quatre i m’hi quedo bastants dies. Els dedico a la família i amics, i des que soc mare aprofito amb la meva filla la gran quantitat de propostes infantils, tradicions com gegants, pastorets o la cavalcada, que la fascinen. També dedico temps a treballar, que jo ho visc més aviat com una diversió. Visito proveïdors de roba i accessoris que venc a la meva botiga. Són de Barcelona, Eivissa, Mallorca, València, Oviedo, Madrid, Cadis. Busco sempre l’original i alternatiu a la moda que ja hi ha a Itàlia, només algunes peces úniques d’un artista de Pàdua (Antonio de Canistris) són italianes.

–¿Com són les seves clientes?

–Són nenes a partir de 2 anys, i dones que busquen un estil original, alternatiu sense renunciar a l’elegància. La meva clienta més gran és una senyora de 83 anys que tria sempre les peces i accessoris més atrevits i originals. Està plena de vitalitat, és psicoanalista encara en actiu. És un plaer tenir clientes que busquen un estil que reflecteixi el seu esperit sense deixar-se arrossegar per modes i tendències imposades externament pels grans colossos de la moda.

–¿Hi ha una cosa que encara li xoqui a Itàlia?

–Aparentment tenim cultures molt semblants, sobretot el nord d’Itàlia i Catalunya, però em continuo fixant en la formalitat i els protocols italians. Encara es parla molt de vostè, i a un llicenciat l’anomenen 'dottore'.