Clara Sullà: "Em serveixo de l'art per recuperar el nostre tacte"

Brodats i puntes de llençols i camises de dormir, aixovars complets amb tota mena de detalls, tot treballat a mà, van ser durant molts anys activitat reina en tallers de costura de ciutats i pobles. Al carrer Tallers de Barcelona, la María tenia el seu. La seva neta, la Clara Sullà (Barcelona, 1979), va passar moltes tardes al seu costat. I d’ella va aprendre a pintar sobre aquelles agradables teles. Va estudiar Belles Arts, es va especialitzar en Pintura i Gravat. I pintant quadres que exposava i venia va passar tres gloriosos anys a Viena. Després, a Egipte i Londres. Però el marc dels seus quadros li havia quedat petit i les teles que també volia incorporar a les seves obres d’art vessaven. Llibertinament, volums, textures i formes es van anar apoderant de la seva creació.

–Com si l’escultura tèxtil hagués nascut dels seus quadros, en un part artístic. Aquell tacte amb les teles potser la continuava connectant amb la seva àvia.

-Algunes de les meves escultures les vaig fer amb camises de dormir seves, amb mil brodats i puntes. Com si fossin nines, vaig omplir les teles amb buata de coixí, transformant així peces de vestir en una escultura. Buscant l’espai, també vaig començar a treballar ‘performances’ en instal·lacions. És el que faig ara; transformo teles, les manipulo per crear textures més evidents, més suaus, que facin venir ganes de tocar-les i crear així sorpresa, curiositat, inspiració.

-Inspirar és convertir l’art en mestre. ¿Què creu que aconsegueix el que inspira?

-Si la inspiració arriba, la persona entra en contacte amb el seu propi món creatiu, se li obren finestres internes a les idees, es potencia la creativitat individual.

-¿La creativitat és intrínseca en nosaltres?

-És el que ens fa únics. Està en tothom, però no en tothom està desperta. De vegades costa trobar la diferència i exterioritzar-la. Però avui és més imprescindible que mai la pròpia creativitat. Ens ajuda a solucionar problemes. En lloc de pensar linealment, amb creativitat trobem solucions alternatives, pensem de manera més àmplia. I mostrar allò que és únic es nosaltres és el que ens fa realment competitius, la diferència. Per a la resta, ja tenim el món globalitzat, la gran indústria, xinesos i robots, que produeixen multiplicant. No es pot competir en preu amb això, només amb originalitat.

-¿Es pot ser creatiu sense ser artista?

-Tots ho som d’alguna manera, però no tothom està acostumat a exercitar la creativitat, i es pot aplicar en qualsevol professió. La creativitat és un múscul que es pot entrenar.

-¿Què fa una artista tèxtil com vostè fent classes al CETT-UB (Escola de Turisme, Hoteleria i Cuina)?

-Transmeto els meus coneixements estètics, de colors, símbols, textures, en la presentació d’un plat. No és tan diferent del que imparteixo a l’Espai de Qstura (Escola de Disseny de Moda, Patronatge i Confecció de la UdG). El llenguatge visual i artístic està en els vestits i també en la taula.

-I a escena. El seu vestuari escultòric actua amb La Fura dels Baus.

-De petita ja m’agradaven i m’hi vaig posar en contacte. Van veure el que feia (www.clarasulla.com) i em van encarregar els 36 vestits del cor del Palau de la Música per a ‘Orfeu i Eurídice’. Vaig voler democratitzar les sensacions que experimenta qui es posa aquestes textures, aconseguides amb la manipulació de les teles artísticament. Volia convidar a tocar. Així va néixer Tèxtil Tàctil. Em serveixo de l’art per recuperar una cosa tan important com el tacte.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Sullà viatja ara a la ciutat sueca d’Umea. Allà passarà tres mesos gràcies a una beca del centre d’investigació Sliperiet. ¿Amb quina missió?

-Voldria portar el projecte Tèxtil Tàctil a centres educatius, hospitals i al món de la decoració. La pell ens transmet missatges i una calma que la ment no ens dona.