Víctor Sánchez: "La meva demanda no és per diners, sinó per principis"

Víctor Sánchez (València, 1989) ha tret la cadena de la roda de Deliveroo i, per extensió, de les empreses de repartiment que utilitzen falsos autònoms. Aquest 'rider' valencià va rebutjar una proposta de més de 10.000 euros per retirar la seva denúncia sabent que en el millor dels casos només se n’emportaria 700. Això és el que es va embutxacar al guanyar la seva demanda. Alguns herois no porten capa i van amb bicicleta.

-Una altra vegada David guanyant una batalla a Goliat...

-Bé, una petita batalla. Tampoc és una victòria total, perquè han recorregut i va per llarg; però és una petita victòria, sí.

-I això que a David el van temptar amb cinc xifres, ¿ho va entendre com un suborn?

-Era un suborn clar; a més, ja ho havien fet a Madrid. Teníem la idea que podia passar i des del primer moment vaig tenir claríssim que no l’acceptaria, perquè això va més enllà de 730 euros, de cinc xifres o de dos. No és una qüestió de diners, és una qüestió de principis i que estan fent una cosa de manera irregular.

-No sembla gaire habitual rebutjar propostes així. ¿A ells els va estranyar?

-Sí, de fet van insistir bastant que l’havia d’acceptar, perquè era l’última vegada que oferirien diners. Em deien que era una bona suma i que mai trobaria res millor, que la liquidació seria moltíssim menys... Durant un temps em van posar bastanta pressió.

-¿D’on li venen aquests ideals?

-És una cosa que tinc des de sempre. He viscut diverses vagues generals en la indústria i sempre he tingut aquesta concepció de classe i de lluita social.

-Sembla que és una cosa passada de moda, o així es vol fer veure potser per desincentivar-la...

-Han aconseguit que estigui passat de moda, hi estan incitant. Amb la crisi han aconseguit que la gent estigui desesperada per aconseguir qualsevol tipus de feina i que no lluiti per les seves condicions; aguanta el que hi ha fins que troba alguna cosa millor.

-¿Quina culpa han tingut els grans sindicats en tot això?

-No tota, però una gran part. Quan acceptes acomiadaments col·lectius sense lluitar pels drets d’aquests treballadors i assumeixes que la patronal té tot el poder estàs deixant indefensos els treballadors i deslegitimant la lluita.

-¿Què li ha arribat després de la victòria?

-Primer, que estic boig per haver rebutjat la suma que em van oferir. Després, felicitacions i orgull. Això està bé que es digui, però jo preferiria que, en comptes d’estar orgullosos per algú que està lluitant, lluitessin ells pel que han de guanyar.

-¿Pensa que aquest assumpte li passarà factura perquè el contractin?

-Ara mateix no estic preocupat, perquè tinc una altra feina i, a més, per sort o per desgràcia, aquest tipus de coses s’oblida als dos dies, quan el tema deixa de sortir als mitjans.

-Queden encara diversos processos més, incloses demandes col·lectives. ¿Amb quin resultat acabaria content?

-Que es normalitzi la situació, que siguin treballadors per compte d’altri, que és el que haurien de ser, i si no que siguin autònoms de veritat. Una empresa que es dedica al repartiment no pot funcionar amb autònoms de veritat. No és operatiu.

-Aquells que diuen que l’ocupació està millorant no treballen en aquests llocs, ¿no?

-És clar. Als polítics, als grans partits i a la patronal no els interessa acabar amb aquest model de negoci, perquè el que fa és treure gent de l’atur. Malgrat que tinguin uns contractes precaris i unes condicions nefastes, els és igual, perquè el que expliquen són les xifres i està augmentant el nombre d’afiliats.

-Porta diversos tatuatges al·lusius a la bicicleta. ¿Com hi va pujar?

-Realment perquè no tenia cap altra manera de moure’m.  Als 13 o 14 anys no tenia diners i acabava gastant-me tots els meus ingressos en el transport públic; així que agafar la bici era una manera de poder moure’m.

Notícies relacionades

Una sentència pionera estableix que un 'rider' de Deliveroo era un 'fals autònom'

¿Quant viuen els gats?

-¿Com veu les polítiques que treuen els cotxes de les ciutats per deixar espai a la bici, al transport públic i als vianants?

-Les veig bé, pel tema de la contaminació, però també perquè el cotxe crea molt estrès, molt soroll. Caminar o anar en bici és més sa per al medi ambient i per a les persones.