Montserrat Vallvé: «El llenguatge sexista es troba en l'imaginari col·lectiu»

Consciència, diu el diccionari en una de les seves definicions, és el coneixement clar i reflexiu de la realitat. I reflexionar, fer-se preguntes sobre el llenguatge sexista era el que ja feia Montserrat Vallvé (Barcelona, 1956) amb 10 anys. Sense referents feministes en el seu entorn, es preguntava per què en la pregària del rosari dels dissabtes al matí, a la seva escola, havia de dir ‘nosotros’ el dia que a més de les monges hi assistia un capellà. Si eren 40 alumnes més les monges, ¿havien de deixar de dir ‘nosotras’ perquè hi havia un home?

¿Ho comentava amb les monges i amigues?

No, però em feia ràbia i jo en veu més baixa continuava dient sempre ‘nosotras’. Aquest detall el vaig recordar molt més tard, perquè fins que vaig anar a estudiar a la universitat no vaig entrar en contacte amb el moviment feminista, amb estudiants de Biologia i Ciències Exactes o a la Librería Mujeres.

¿Ja es parlava de llenguatge sexista?

Se’n començava a parlar, però encara molt poc. Llavors parlàvem de temes com el divorci. I després jo vaig anar a estudiar a la Gran Bretanya i me’n vaig desvincular. Allà vaig conèixer el meu marit, suec, i vam estar vivint a Suècia vuit anys.

¿Quines diferències va percebre a Suècia sobre els drets de les dones?

Sobre el paper i en l’àmbit laboral sí que vaig veure diferències. Hi havia moltes dones amb càrrecs molt alts en qualsevol professió. En la vida diària la cosa canvia. Si els homes participen més o menys en les tasques domèstiques varia segons siguin més o menys masclistes. A casa nostra vivim dues persones que ens ho repartim tot, cuinar, netejar... Jo no hauria pogut viure amb algú amb qui no hagués sigut així.

¿Quin paper juguen les paraules en aquest camí compartit de rols?

El llenguatge expressa el que hi ha al cervell i amb aquest podem provocar canvis i evitar el sexisme. Almenys prendre’n consciència. Els mitjans de comunicació hi tenen un paper important. Desgraciadament, el llibre de l’Associació de Dones Periodistes ‘El sexo de la noticia’ (Icaria, 2000), amb reflexions i consells d’estil, encara està en vigor.

Escriure nenes i nens cada vegada o buscar sinònims constantment per esquivar el plural masculinitzat ho complica. ¿No s’ha plantejat mai un recurs neutral?

Això passaria per canviar la gramàtica, mentre aquesta continuï dient que el gènere masculí en plural es refereix a homes i a dones, tot el que féssim serà forçar. El canvi jo no el veuré. Els canvis estructurals són molt lents. El llenguatge i els seus valors sexistes i androcèntrics estan impregnats en l’imaginari col·lectiu. ¿Per què el canviador de nadons és al bany públic de dones?, micromasclismes tan interioritzats que ni veiem.

¿I el bany adaptat a cadira de rodes, si es comparteix, és sempre amb el de dones?

També sempre m’ho he preguntat.

Quan et comences a fixar en aquests detalls, ja no pots deixar-los de veure.

En els Jocs Olímpics de Río, la Universitat de Cambridge va analitzar el llenguatge dels mitjans en les retransmissions. Dels homes es deia: competeixen; de les dones: participen.

Exemples per a les seves classes de llenguatge no sexista no li falten. ¿A qui els dona?

El primer me’l va demanar la Diputació de Barcelona per al seu personal, a finals dels 90. També perquè el personal de Barcelona Activa inclogui la perspectiva de gènere en els seus programes. En el col·lectiu d’infermeres, en què avui dia hi ha més homes, alguns parlen ja d’‘infermers’, en canvi continuem dient ‘la jutge’, en lloc de ‘jutgessa’, ¿per què? Modistes i cuiners són oficis molt femenins, però les dones cuineres i modistes no tenen prestigi, només els homes modistes i xefs.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Vostè segueix l’ecofeminisme, ¿què és?

Feminisme i animalisme són ideologies molt importants per a mi –és vegana–. L’ecofeminisme planteja que la lluita feminista i animalista tenen molt en comú. Ara llegeixo ‘La ética animal, ¿una cuestión feminista?’ d’Angélica Velasco, i reflexiono sobre el paral·lelisme entre la dominació per raó de sexe i per raó d’espècie.