Iván Penalba: «En les carreres de 24 hores menjo i faig 'pipí' en marxa»

Iván Penalba (València, 1991) anava per a futbolista, però una lesió d’esquena el va obligar a començar a córrer i ara no hi ha qui el pari. El mes de juny passat va batre (per segona vegada) el rècord d’Espanya al completar 273 quilòmetres en 24 hores. Tot un dia donant voltes a una pista d’atletisme. 

–Comencem pel principi. Quan es parla de carreres de 24 hores, ¿vol dir estar tot un dia corrent o es pot caminar a estones?

–Bé, cada un pot fer el que vulgui, però jo no acostumo a parar. Ho faig tot en marxa, fins i tot menjo i faig ‘pipí’ mentre corro.

–Per parts. ¿Què menja i com ho menja?

–Fonamentalment, begudes naturals i aliments triturats. Puc menjar, per exemple, un sandvitx amb mel o farinetes de nadó, que van molt bé.

–¿I el tema del bany?

–En les últimes carreres que he fet hi havia uns matolls a prop i uns banys a peu de pista, així que m’aturava uns segons i seguia.

–Són moltes hores. ¿Parla amb algú?

–Jo em concentro en mi mateix. M'acostumo a evadir de tot i em concentro en cada pas. Tracto de dividir la carrera en parts, en petits reptes de mitja hora o d’una hora. Em poso microobjectius per distreure la ment.

–Entenc que el cap és gairebé més important que les cames...

–El físic és molt important, és evident, però el factor psicològic és clau. Durant una carrera així has de fer front a infinitat de circumstàncies adverses que has d’anar afrontant.

–¿Li dona molt voltes al cap mentre corre?

–Sí, al final vas pensant en tot. Jo, per exemple, soc un golafre i penso molt en l’homenatge que em donaré després. Penses moltes tonteries i també nous reptes. Et vas coneixent a tu mateix: és el que més m’agrada; descobreixes coses de la teva ment i somies amb coses que ni t’havies parat a pensar.

–¿Com es porta amb el dolor?

–Són carreres en què el dolor és present. Has d’aprendre a viure amb ell. La ment et diu constantment que paris, que et rendeixis, amb qualsevol excusa. Són minicrisis per a les quals has d’estar preparat.

–Fa uns mesos va batre per primera vegada el rècord d’Espanya de 24 hores al recórrer 249,384 kms. a Sud-àfrica. ¿Què hi feia, allà?

-Ha sigut la millor experiència de la meva vida. Vaig conèixer Johan (Van der Merwe) al Mundial d’Irlanda i em va donar l’oportunitat d’anar allà amb ell i entrenar-se amb els millors del món. Per protegir-me, em va portar a casa seva. Allà tothom és gent tremendament bondadosa. Va ser un aprenentatge esportiu i cultural continu.

–El rècord no li va durar gaire, però ja el té de nou...

–Sí, el va millorar un company (Nicolás de las Heras) i fa unes setmanes, en les 24 hores d’Alemanya, el vaig tornar a batre. Anava amb la idea d’aconseguir el de les 12 hores, però quan ho vaig fer (151,974 kms.) em vaig sentir tan bé que el vaig parlar amb el meu entrenador i la meva família i vaig seguir unes altres 12. Havien vingut els meus pares i la meva àvia. Vivim el somni junts. Al final, vaig fer 273,674 kms.

–¿Com organitza la seva vida per poder afrontar aquests reptes?

–Fer ultrafons ha de ser el teu estil de vida. Tots els dies faig doble sessió d’entrenaments i, de vegades, triple. Un dia normal m’aixeco a les 5.00 i faig un primer entrenament; esmorzar i després treballo o faig encàrrecs, menjo i torno a entrenar o a treballar, si tinc torn; després, a sopar i a dormir aviat. No em puc permetre ni sopar fora ni sortir de festa, però tampoc ho necessito.

–Parlava del menjar, ¿és molt estricte?

–Menjo moltíssim, però tot sa. No em limito la quantitat o a un menjar. Com tot el que em ve de gust, però ni fregits ni brioixeria industrial ni coses així.

–I tot això Creando Sonrisas, ja que així s’anomena el seu projecte solidari...

–El tinc des de la meva primera carrera. L’esport i la solidaritat són les meves passions, així que totes les meves carreres tenen un final solidari: una recollida d’aliments o l’ajuda a un final social o a una oenagé, com Down Valencia.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Quin és el seu pròxim repte?

–El Mundial de maig de l’any que ve a Àustria, on espero estar amb la selecció, tot i que abans faré diferents proves per preparar-me.