GENT CORRENT

Francisco Rueda Folch: "Internet pot salvar els pobles"

És el paleta, el jutge de pau i l'enterrador del petit poble de Castellfort, a Castelló

jcarbo44226282 paco rueda180807124410

jcarbo44226282 paco rueda180807124410 / Miguel Lorenzo

3
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero
Nacho Herrero

Periodista

ver +

Francisco Rueda Folch (Terrassa, 1975) és un dels engranatges que fa que Castellfort funcioni, un idíl·lic i fred poble de 200 habitants als Ports (Castelló). És el paleta, el jutge de pau i l’enterrador. De fet, va enterrar la seva pròpia mare. Inconvenients de l’ofici. La pluriocupació li dona una visió global que li permet sentenciar que només internet pot salvar-los de la traïdora despoblació.

–¿Diria que la seva és una vida normal?

–Em vaig criar a Terrassa, en una ciutat, així que respecte a la que pot viure algú allà, sí que és diferent però comparada amb la d’aquí, no. És com la de qualsevol altre en el poble.

–El que dona menjar és el totxo, ¿no?

–Sí, la construcció. De jutge de pau em donen alguna cosa cada tres mesos però és molt simbòlic i pels enterraments no cobro res. Volien establir alguna cosa però jo no vull. És gent que conec de tota la vida i no els vull cobrar. Si algú em vol donar alguna cosa, doncs bé.

–¿Es manté l’estil rústic o la gent vol cases com les de les ciutats?

–A veure, abans aquí es treballava per a la gent del poble, així que el paleta deia i el client acceptava. Ara treballes per a gent que viu fora, així que tot és més de caprici. T’has d’adaptar al que es demana, tot i que per a tu sigui més fàcil lluir una paret que fer-la cara vista.

–¿Hi ha futur per a pobles com Castelfort?

–Personalment, em sembla que el que s’hauria de fer perquè no se’n vagin en orris seria donar-li una bona connexió a internet, que la que tenim és molt dolenta. Així la gent que treballa amb l’ordinador i a qui li és igual ser en un lloc o un altre podria venir. Aquí tindria més qualitat de vida. Internet pot salvar aquests pobles perquè hi ha coses que tant és que les facis des de Castellfort que des de Madrid o Barcelona.

–¿Com s’arriba a ser jutge de pau?

–Doncs mira, aquí tots entrem en les llistes electorals però, si jo hi entro, l’ajuntament no em pot contractar i, com que ser en les llistes és incompatible amb ser jutge de pau, vaig entrar com a substitut però el que hi havia es va posar d’agutzil. Va ser per això i perquè ningú ho volia agafar.

–¿I què fa?

–Doncs faig papers si algú necessita per a la jubilació o per al casament i si volen els caso jo. També les actes de defunció. Si a final de mes no ha mort ningú també has de portar una acta. Després, en les votacions, després del recompte porto les paperetes a Castelló o Vinaròs. Però bé, això, la veritat, ho podrien fer posant un segell, perquè el que porto jo ho pot portar el carter l’endemà, però fa molt temps que es fa així... També si algú es baralla faig de mediador i si no s’arregla el tema va a Castelló.

–¿Per què es baralla la gent aquí?

–Doncs per propietats. Un que no li paga el lloguer o que ha arrendat una cosa que li havien arrendat. Coses així. Aquí ens coneixem tots. N’hi havia un que era molt problemàtic i estava en totes les baralles. Quan t’arriba un cas intentes que la gent parli i arribin a un acord i, si no, l’envies a Vinaròs, però no ha arribat el cas.

–¿Ara ens morim menys?

–Aquí va a 'tongás'. Tenim uns habitants amb una edat molt elevada i igual no enterres ningú en tot un any i en un mes n’enterres quatre.

–¿En això també hi ha capricis?

–No. Quan mor algú et ve i et diuen '¿me'l taparàs?' i dius que sí. No és agradable per a ningú, però suposo que si ho fes a Castelló o a Barcelona seria com una altra feina; però aquí és gent que coneixes i que aprecies i és dur. Jo he enterrat la meva mare.

–¿Com va anar?

–Doncs n’hi havia un altre que es va oferir a fer-ho però em vaig dir '¿si ho faig per tots no ho faré per la meva mare?'. Cadascú s’ho pren d’una manera.

Notícies relacionades

–¿Es veu tornant a la ciutat?

–Seria dur, em costaria molt més del que em va costar venir i això que no tot són roses, el poble té les seves coses bones i dolentes, no tens intimitat. Això t’ha d’agradar, però la infantesa aquí és preciosa. Els nens tenen una llibertat que no té res a veure amb la ciutat.