Marco Peña: "Som els dolents, sí; i fem coses bones"

Els qui tenen coneixements d’Star Wars saben que la Legió 501 és un regiment  militar –per dir-ho així– a les ordres del costat fosc. Menys gent sap que el seu transsumpte en el món real és una organització de devots de la saga de George Lucas que es vesteixen literalment com els dolents de la pel·lícula, i que es dediquen a visitar hospitals per donar il·lusió als nens malalts. Va néixer als EUA, però hi ha delegacions a tot el món. El barceloní Marco Peña, de 48 anys, forma part de l’espanyola: la Spanish Garrison.

–Per arribar aquí s’ha de ser realment un devot de la saga, ¿no?

–Ho soc. ¿Sap quan em vaig adonar de la profunditat que havia assolit la saga en mi?

–Quan?

–En el meu casament. Tota la música va ser d’Star Wars.

–M’imagino que no s’ha perdut cap pel·lícula.

–No, no. Mai. Cap.

–¿Recorda la seva primera vegada?

–Per descomptat. Va ser l’any 78, quan van estrenar la primera a Espanya, o sigui, el Capítol IV. Jo tenia vuit anys. Els meus pares em van portar al Cinerama, al Paral·lel.

–¿I? ¿Què li va agradar tant?

–Doncs miri, jo em vaig quedar fascinat amb les espases làser i amb els soldats d’assalt. La lluita d’Obi Wan amb Darth Vader a l’Estrella de la Mort per a mi és paradigmàtica, un moment culmen. Em vaig quedar corprès.

–¿Fa quant que és membre de la Legió?

–Des del febrer del 2017.

–¿I com hi va arribar?

-Bé, perquè en cert moment vaig començar a interessar-me per tenir un vestit. Jo soc col·leccionista, però ja no n’hi havia prou amb amb tenir el ninotet, volia ser un d’ells.

–¿Un de qui?

–Un soldat d’assalt. Un 'stormtrooper'.

–¿Per què? ¿Per què en concret un soldat d’assalt?

–És difícil d’explicar... Pensi que en la mentalitat d’un nen d’aquella època, aquesta estètica dels soldats d’assalt era un viatge al futur increïble. A la tele hi havia indis, texans, soldats de la Segona Guerra Mundial, potser algun astronauta, però res com això. Allò era molt més.

–¿Què va fer? ¿Comprar el vestit?

–No. Tenir un vestit no és una cosa trivial. És una decisió que cal pensar. Hi ha una empresa amb llicència per vendre alguns cascos i vestits, però els venen a un preu insultant. És millor fer-ho pel teu compte.

–¿I això què vol dir?

–Vol dir que vaig estar un any i mig investigant: qui podria fabricar les peces, quin tipus de plàstic utilitzaria, si el muntaria jo, si algú m’ajudaria. L’armadura d’un soldat d’assalt té bastantes peces, i tot ha de ser a mida. No és com comprar-te una samarreta. Finalment em vaig decidir per uns artesans de Sevilla que es dediquen a fer 'customing'.

–¿En va quedar satisfet?

–Doncs miri, la primera vegada que me'l vaig posar va ser com: ara ja soc un soldat d’assalt. Vaig tenir esgarrifances. Realment et transformes. Soc TK-31970.

–Bé, ja tenia el vestit. ¿I llavors?

–Una vegada amb el vestit vaig pensar: què puc fer amb ell. Llavors vaig buscar grups que es dediquessin al 'customing' de Star Wars per compartir l’afició, i vaig trobar la Legió 501. Era perfecte per a mi.

–¿Per què?

–Per dos motius, bàsicament: primer, perquè per pertànyer-hi has de tenir un vestit de qualitat cinematogràfica, conforme a un cànon que avalua un comitè. El Comitè de Reclutament, es diu. Això es correspon molt amb la meva vena perfeccionista.

–¿I el segon?

–El segon, que la Legió té una raó de ser que és el voluntariat i les causes benèfiques. Està en el seu ADN, el té des del seu origen.

–Va néixer per ser benèfica.

–Sí. La filla del fundador de la Legió, Albin Johnson, va contreure un càncer pel qual finalment va morir, i durant la seva malaltia ell intentava animar-la posant-se vestits d’Star Wars, portant-li els seus amics que també es posaven vestits... Fins i tot va fer una versió rosa de R2D2 perquè l’acompanyés: R2KT Aquest és l’origen de la Legió.

–Aquestes visites a hospitals i totes les activitats benèfiques que duen a terme... Les anomenen missions, ¿no?

–Exacte.

–¿En quantes ha participat?

–Ara mateix en porto 33. Tenim una llista enorme d’associacions amb les quals treballem, l’Associació Espanyola contra el Càncer, el Proyecto Pol, moltes. També treballem amb el Banc de Sang i Teixits, participem en les jornades de donació de sang per animar la gent.

–Entren a l’habitació d’un nen malalt. ¿Què li diuen?

–Et fiques en el paper. "Et portem la força de l’Imperi". Coses així. Poden ser només cinc minuts, però transformes radicalment el dia a dia d’aquesta habitació, dels malalts i dels seus familiars. Els nens se sorprèn, somriuen, s’emocionen.

–¿I vostè?

–Doncs jo vaig sota el casc i no es pot veure la meva cara, però més d’una vegada se m’han escapat les llàgrimes.

–Els nois dolents fent coses bones, ¿no? Perquè són els dolents...

–Som els dolents, sí; i fem coses bones. Hi ha una associació germana, la Rebel Legion, que tenen el mateix esperit però són els bons fent coses bones. El que s’espera que facin. Però els dolents s’emporten de carrer el tema.

–¿Quants formen part de la Spanish Garrison?

–Som prop de 650 a Espanya i uns 60 a Catalunya. Una cosa: ara tinc un altre vestit.

–¿Un altre?

–En realitat és una variant del primer. Un Heavy Weapons Trooper. És la mateixa base però porta muscleres taronja, una arma llarga, una motxilla de comunicacions, cartutxeres...

–¿Té pensat fer-ne més?

–Doncs sí. Ara vull el meu tercer vestit, el d’AT-ACT Pilot. Aquest ha d’estar llest en dos mesos. I després una variant d’aquest, el Tank Commander. Tots dos són de Rogue One. Me’ls estic fent jo.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Vostè?

–Doncs sí, com que tot és artesà, és gairebé inevitable que aprenguis a fer algunes coses. Els vestits es trenquen i has d’aprendre a reparar-los. Tinc una impressora 3D, he après sobre massilles, polits...