Isabel Lobo: «Tots s'han apropiat de la figura d'Irurita»

A ‘Exhumaciones contemporáneas en España: las fosas comunes de la guerra civil’,el forense Francisco Etxeberria, que ha participat en nombroses d’aquestes exhumacions i és una de les veus més autoritzades en la matèria, revela una dada no gaire coneguda: la primera víctima de la guerra civil identificada a Espanya per tècniques d’ADN va ser el bisbe de Barcelona Manuel Irurita Almandoz, el 1999. Isabel Lobo (Tolosa, Guipúscoa, 1953), neboda neta política d’Irurita, ha investigat la complexa figura del bisbe i va jugar un paper crucial en aquella històrica exhumació.

-¿Per què es va interessar per la figura d’Irurita?

-A començaments dels 90, vaig veure pel carrer una placa: “Carrer del Bisbe Irurita”. Jo no tenia ni idea de qui era i em va sorprendre perquè els meus cosins s’anomenen Irurita i no és massa freqüent. Els meus pares m’ho van explicar: era bisbe de Barcelona, el van matar a la guerra i érem família política.

-¿Quin interès tenia en identificar les restes?

-És molt complex, sobretot per la polèmica sobre la seva mort: tot i que el van afusellar al 36, hi ha qui diu que al 39 seguia amb vida. Jo volia conèixer la veritat per tres motius: primer, perquè s’havia posat en marxa un procés de beatificació i fa il·lusió poder veure un sant en la família. Segon, pel meu interès científic com a investigadora mèdica que soc. I, finalment, per aclarir la qüestió política.

-¿Es refereix a esborrar els vincles amb el franquisme que li atribueixen?

-Més que esborrar, m’interessava la justícia. Que era integrista en termes religiosos, segur. Però, tal com em va explicar l’historiador Solé i Sabaté, no hi ha evidències d’anticatalanisme per part d’Irurita. Si ho fos, la primera que voldria saber-ho seria jo. 

-Intueixo que aquestes polèmiques han afectat el procés de beatificació.

-Sí. A més, quan va arribar Franco, el primer que van fer va ser passar-lo del nínxol del cementiri de Montcada, on el van afusellar, a la catedral de Barcelona, on és actualment. El van enterrar amb molta pompa, la qual cosa automàticament va fer que li posessin l’etiqueta de franquista. Encara que ell era apolític, tots s’han apropiat de la figura d’Irurita: els franquistes per apoderar-se’n, i els altres per marcar-lo com a franquista.

-Al marge de la política, parli’m de l’exhumació.

-La idea me la va donar el catedràtic de Medicina Legal de la UB, el doctor Corbella. I vaig contactar amb Etxeberria, que com a forense va ser brillant: va treure del maletí una pinça de cirurgià i en un moment va agafar la mostra. En aquell moment em vaig posar a plorar com una boja de l’emoció. Després d’analitzar-se les restes, la tomba es va tancar.

-¿Va ser vostè l’única familiar present?

-Sí. Intel·lectualment m’ha semblat molt interessant poder investigar sobre aquest tema, assistir a la identificació de les restes i conèixer l’Església per dins.

-¿Per què creu que no es coneix gaire que va ser la primera identificació per ADN a Espanya?

-Perquè l’únic que els ha interessat és la morbositat i afegir llenya al foc. Si no hi hagués hagut una apropiació política, es coneixeria més i hi hauria un interès real pel tema.

-¿En quin estat es troba avui el procés de beatificació

-Encara no és beat. La cosa està aturada. En el dia d’avui no està solucionat el tema: el procés va sortir cap a Roma i ara hi ha un altre pas. Jo tinc la sensació que hi ha algun interès ocult o por.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Què ha après?

-Que estic del costat de la veritat científica, com Etxeberria, al qual van arribar a criticar que identifiqués un integrista. No es pot anar amb una idea preconcebuda.