Cristina Sánchez «En el swing animo les noies a portar el rol de líder»

La dansa no li havia cridat mai l’atenció, però va ser arribar a Cuba i veure ballar la gent als bars i al carrer de manera tan espontània, que es va acabar apuntant a un curs de salsa durant els seus dies de vacances a l’illa. Cristina Sánchez (Barcelona, 1977) tenia llavors poc més de 20 anys. I ara ho recorda bé perquè aquella sensació tan agradable de deixar-se portar per la música és el que el ball del swing li ha permès reviure, i viure d’això, ja que dirigeix l’escola i comunitat de ball www.poblenou.swingmaniacs.com.

¿Com va passar del no-res al tot en el ball?

Vaig proposar a la meva parella apuntar-nos a una activitat junts. Teníem un amic que havia començat a ballar swing, bé, en realitat el swing és la música del lindy hop, que és el ball, però gairebé tothom també anomena swing el ball. Ell ballava amb el grup de Swingmaniacs a Gràcia i allà vam començar. Ens va agradar molt, perquè és un ball que t’aporta molt. Sense adonar-te’n, fas molt exercici i té un component sociabilitzador molt gran, et diverteixes i millores la coordinació i la memòria.

O sigui, hi va haver un abans i un després del swing.

Sí, ara quan els meus alumnes diuen que aquest ball els ha canviat la vida m’identifico amb ells, perquè a mi em va passar igual.

Havia estudiat Psicologia Clínica.

M’agradava la idea de poder ajudar les persones, però a l’acabar la carrera em vaig adonar que hi havia de destinar molt temps, estudi i pràctiques, fins i tot abans de guanyar-me la vida fent allò. Com que parlava anglès i francès, vaig entrar a treballar de recepcionista en un hotel. M’agradava molt i aviat em van donar un càrrec.

La idea d’obrir una escola de swing, ¿com va sorgir?

Després d’haver estat ballant durant set anys en el grup de Gràcia, al nostre barri,al Poblenou ens van proposar de fer algunes classes a amics i després en una escola i en tres mesos vam tenir ja 70 alumnes, avui en tenim 250.

¿És conscient que així també ajuda les persones a sentir-se millor?

Moltíssim, i és de les coses que més em satisfà d’aquest canvi de vida. La música és alegre i et convida a moure’t i a somriure. Sento que música i ball són absolutament beneficiosos per a tothom, i necessaris. Ballar fomenta les relacions, la gent queda al marge del ball i es fa molta pinya. Gent de 18 o 20 anys i de 70. Té molta part terapèutica, es perden prejudicis i es guanya expressivitat, també es perd la por del contacte.

¿S’apunten més parelles o persones soles?

El 60% ve ja en parella. Venen més dones soles que homes, però ells cada vegada en són més. Segurament perquè quan ens veuen ballar en una plaça i veuen els homes feliços ballant, se’ls desperten les ganes de provar-ho i la vergonya se n’acaba anant. De tota manera, es pot ballar portant o deixant-se portar, sigui un home o una dona. Jo animo les noies a portar el rol de líder. En el ball del swing es dona molta llibertat al rol del ‘follower’, arriba un moment que el ‘follower’ pot suggerir també. El ball ha de ser una conversa. Cadascun té coses a expressar. Almenys, així és com jo ensenyo swing.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

¿I els parla de l’origen d’aquest ball?

Sí, de les seves arrels afroamericanes i el balanceig que caracteritza el swing, el ‘bouncing’, és un moviment en el qual es marca el vincle amb el terra, el contacte amb el terra. També de quan, un cop abolida l’esclavitud, malgrat la segregació que separava blancs i negres en diferents sales de ball, a Nova York hi va haver la primera sala on entraven tots, el Savoy Ballroom, a Harlem. I les bandes de música estaven dirigides per negres i blancs sota el mateix sostre.