Gent corrent

Laura Casanovas: "S'ha de lluitar pels somnis i no posar límits"

Aquesta jove estudiant ha acabat la seva enginyeria en una universitat nord-americana gràcies al futbol

jcarbo43986438 laura casanovas180703142753

jcarbo43986438 laura casanovas180703142753 / Anna Mas Talens

3
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Facebook coneix els gustos dels seus usuaris. Això explica l’anunci que va aparèixer a la pantalla de Laura Casanovas Díaz (Barcelona, 1995). Universitats dels EUA buscaven noies futbolistes que volguessin jugar i estudiar allà. Ella va respondre. Han passat tres anys i acaba de tornar amb la seva enginyeria acabada i superentrenada per continuar abocada en la seva passió, el futbol femení.

¿Quant temps ha durat la seva aventura universitària americana?

Vaig estudiar primer d’Enginyeria de Material a la Universitat de Barcelona i tres anys d’Enginyeria Industrial a la Central Connectitut State Universitiy.

¿És cert que les universitats dels EUA paguen la carrera als bons esportistes?

A mi m’han pagat els estudis i les despeses d’allotjament i manutenció amb una beca. Havia de treure bones notes i entrenar i jugar a futbol. Cada any de carrera costa uns 30.000 dòlars i jo només he hagut de pagar-me els viatges a Barcelona.

El primer dia deuria ser dur.

Jo no havia estat fora de casa meva sola més de 15 dies. I el dia que me n’anava amb avió a Nova York per passar tres anys vaig plorar. Em preguntava on m’havia ficat. Jo soc una noia de poble. No vaig aclucar els ulls en tot el viatge. Però quan vaig arribar a l’aeroport i vaig veure tres companyes i la segona entrenadora esperant-me i somrient-me, em vaig animar.

La seva nova família.

Compartíem un apartament. Ens entrenàvem i estudiàvem juntes. Estàvem molt unides. Tant que, si, per exemple, una companya se saltava una classe i l’enxampaven, ens castigaven a tot l’equip a sortir a córrer a les 6 del matí a 13 graus sota zero. A la universitat, el tutor i l’entrenadora s’informaven de qualsevol incidència. La segona entrenadora era com una segona mare i les companyes, les meves germanes. Hem passat juntes les 24 hores durant els últims tres anys.

¿En què es diferencia la universitat nord-americana de la catalana?

Allà es dona molta importància a l’esport, malgrat que el primer és estudiar. Si no treus bones notes, et poden fer fora. La meva carrera, tot i que és una enginyeria, té assignatures obligatòries diferents com història i música, a més de les específiques. A classe hi ha menys alumnes i tot el professorat està doctorat i molt ben preparat.

¿I el futbol?

També és diferent. És més dur. Allà hi ha molt més contacte físic entre les jugadores. A ningú no se li ocorre protestar a l’àrbitre, que si no veu una falta molt evident deixa continuar jugant. I hi ha algunes normes diferents. Per exemple, cap partit no pot acabar en empat. S’afegeixen pròrrogues de 15 minuts que acaben quan es marca el primer gol. Els canvis de jugadores són il·limitats.

Vostè gairebé neix amb la pilota als peus.

I això que a la meva mare no li agradava el futbol. Jo vaig començar a jugar amb els nois del meu poble, Sant Llorenç Savall, als 6 anys. Després a Castellar de Vallès. Amb equips mixtos fins als 15 anys. Després ja has de buscar equip de noies. Jo vaig anar al Mercantil, a Sabadell, en què vam guanyar la lliga.

I gairebé entra al Barça.

Vaig fer les proves per al femení B del Barça. Tenia 16 anys. Allà hi jugaven noies de 22 i 23 anys. Vaig fer la pretemporada, però em van dir que era molt petita. Jo, que soc del Barça de tota la vida, vaig sortir plorant del Gamper. Després vaig entrar a l’Espanyol B, en què vam guanyar la Lliga i vam derrotar el Barça. Després, vaig pujar al primer equip de l’Espanyol i vaig participar en la Copa de la Reina, un somni fet realitat.

Notícies relacionades

Un consell per a una nena futbolista.

Que la bona jugadora comença al cap. Ha de tenir sang, però també ser freda. Ser persistent. "S’ha de lluitar pels somnis i no posar límits" I jugar amb la ment sempre un pas endavant.

Temes:

Gent corrent