Salva Montes: «Disfruto gravant perquè provoco sensacions a la gent»

¿És un ocell? ¿És un avió? Em temo que és Salva Montes (Santa Coloma de Gramenet, 1973) amb la seva càmera de vídeo. Aquest ajudant de realització i producció treballa a Atlas, l’agència de notícies audiovisuals que dona servei a Mediaset (Telecinco, Cuatro). I viu en un contrast permanent: mentre en la seva feina ha gravat entrevistes amb Fernando Alonso, Messi o Zapatero, el seu temps lliure l’inverteix en... ¡sorpresa!: portar la càmera a sobre. Amb una diferència: grava tot el que veu a la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, des de cavalcades de Reis fins a festes locals. I compte: amb la mateixa emoció que quan grava Messi.

-Parli’m de la seva trajectòria professional.

-Estic a Atlas des del 2001. Coordino l’emissió en directe i porto la part tècnica de pujar el senyal al satèl·lit des de les unitats mòbils. He fet de tot: càmera, realitzador, productor, ajudant de so... sempre m’ha encantat la televisió.

-¿Què hi ha de la seva altra trajectòria?

-El 2010 vam muntar la primera productora de Santa Coloma: Barres i Tons. Un sempre vol ser profeta a casa seva i jo deia: “¿Com pot ser que en una ciutat amb tanta gent no hi hagi mitjans audiovisuals?”. D’allà van néixer els humils mitjans locals Gramenet150, que va començar com un experiment i afició, gairebé com a servei a la ciutat, i l’actual Canal150Gramenet.

-¿Recorda la primera cosa que va gravar?

-A la feina, un incendi a Cadaqués: gairebé m’atrapa el foc. En l’esfera personal, els nens de la guarderia a la qual després van anar els meus fills. 

-Una experiència que l’hagi marcat.

-Una va ser quan vaig conèixer Fernando Alonso en una entrevista i al cap de poc temps estava a L’Aquila (Itàlia), en un enterrament de 200 persones després d’un terratrèmol. Una altra, una entrevista a Messi. Quan es va asseure i vam començar a parlar, vaig pensar: “Ostia, estic parlant amb Messi”.

-¿Quins altres personatges han passat per la seva càmera?

-Artur Mas, Alejandro Amenábar, Zapatero... Aquest últim per partida doble, perquè una vegada va venir a Santa Coloma.

-És vostè un apassionat de la seva ciutat: no para de citar-la.

-Doncs sí. Sobretot perquè em fa ràbia que el meu barri, Singuerlín, i tota la ciutat, tinguin l’estigma de zones marginals. Els comunicadors tenim l’obligació de treure aquests estigmes.

-Avui a Singuerlín, demà a l’altra part del món.

-Aquest contrast és genial (riu). Per a mi és igual d’emocionant cobrir un acte que veuran dos milions de persones que gravar una cavalcada de Reis a Santa Coloma, on darrere tinc els meus veïns, amics o família. ¿I si hi ha algun colomenc a Oslo o Sevilla que ens veu per internet? D’alguna manera, treballo pensant en aquesta gent que se n’ha anat fora.

-¿Per què es va enganxar a la càmera?

-M’agrada la tele perquè vull que el meu treball el vegi el major nombre de gent possible. A més, disfruto molt gravant perquè provoco sensacions a la gent. Que algú s’emocioni, se senti feliç o plori amb alguna cosa que jo he gravat..., això és el més important. 

-¿Quina diferència hi ha entre gravar per a Telecinco i per a un medi local?

-El temps. La cobertura per als informatius no durarà més de tres minuts, però el colomenc, per veure el carnaval del seu barri, no té pressa.

-Un projecte que tingui al cap.

-Estic participant en un documental sobre vida, obra i miracles de Boney M., que està previst que s’estreni l’any que ve.

-Una cosa que encara no hagi gravat i que li agradaria.

-L’estrena d’aquest documental, que espero que sigui multitudinari i d’abast mundial.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Una cosa que gravi una vegada i una altra.

-El somriure dels meus fills.