Miriam Salinas ¡Alimenta les teves emocions i reduiràs la teva gana física!

Viure la bulímia en primera persona l'ha portat a assessorar les persones perquè dietes i esport siguin viscuts com a salut i no com a obsessió.

jcarbo43388837 miriam salinas180521165833

jcarbo43388837 miriam salinas180521165833 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Competint en piscines de tot Espanya i Europa dels 10 als 20 anys, Miriam Salinas (Barcelona, 1978) va aprendre a creure en la força de la ment i del seu físic. Així va arribar al seu primer campionat europeu. Tenia 17 anys. Però avui sap que les seves medalles obeïen més a la projecció que la societat fa sobre un esportista d’elit que no pas al desig d’aquella nena que es va fer dona nedant. En aquest canvi va tontejar amb la bulímia i en el parèntesi de la seva cura va entendre que la força de la ment sense connexió amb l’interior ens porta a viatges que ni triem ni guiem.

¿Com descriu el trastorn que va viure? Com en tota actitud compulsiva, intentes omplir un forat interior, un buit emocional amb alguna cosa. Pots fer-ho comprant el que no necessites, bevent alcohol o prenent drogues, omplint la teva existència amb la feina o altres activitats vivint sempre en un no parar, o menjant. Però el teu forat interior mai s’omple amb res d’això.

¿Com el va aconseguir omplir finalment? Amb molta presència, canviant el focus de la meva atenció. El cervell és un Google, tu tries què enfoques. Vaig aprendre a enfocar-me a mi mateixa, a valorar cada emoció, el que vivia, a valorar-me per qui soc i no pels meus èxits. Tampoc li donava el veritable valor a les meves medalles. Venia d’una autoexigència molt bèstia. Per a una nena de 10 anys, llevar-se cada dia a les 5.30 hores i entrenar tres hores abans d’anar a classe només es premiava al podi. No em vaig qüestionar res fins que el trastorn alimentari em va fer parar. Després de mesos de tractament vaig reprendre la natació, però ja no va ser igual, no em deixava portar pel que s’esperava de mi.

¿Llavors va agafar les regnes de la seva vida? Sí. Vaig deixar la natació en el meu millor moment competitiu, però va ser perquè mentalment ja no volia ser allà. Ja no em motivava. Vaig estudiar Arquitectura Tècnica. Els estudis em van semblar preciosos, però vaig veure que la realitat de la feina no anava amb mi. En aquell context tampoc em sentia jo.

¿Què li faltava? Faltaven dones treballant al meu costat. Sempre me n’anava a esmorzar amb les secretàries i comercials que sí que eren dones perquè la resta del temps només estava amb arquitectes, tots homes. I ara sé que també trobava a faltar fer alguna cosa amb el meu cos. Necessitava connectar més amb mi mateixa, amb qui era la Miriam. I me’n vaig anar al Brasil un any, amb la meva parella. Vaig treballar de monitora d’immersió i en un restaurant de menjar ecològic. I allà vaig connectar.

–¿Amb què? Amb la vida que volia portar. Després vaig estar a l’Àsia i vaig conèixer el menjar tailandès. I el que ho va acabar de rematar van ser tres anys de teatre terapèutic a l’Escola Laboratori de teatre experimental conscient de Jessica Walker a Barcelona. Vaig treballar la part corporal connectada al que soc i el que desitjo.

I d’ajudar-se, a ajudar amb el físic, els aliments i la psique (www.miriamsalinas.com). Ajudo a treballar les que considero que són les quatre potes que sostenen la taula del benestar: nutrició, gestió d’emocions i pensaments, esport i cuina saludable.

Notícies relacionades

¿Però nutrició i cuina saludable no són part d’una mateixa pota? Nutrició és el que necessita el nostre cos. Cuina saludable són eines per continuar donant-se plaer al menjar sense guanyar pes, perquè el trànsit de menjar malament a aprimar-se i mantenir-se no sigui dur. I encara que no es necessiti aprimar-se que menjar sa no sigui sinònim de càstig.

Tornant al forat, ¿aquest buit interior és el responsable dels quilos de més? Hi ha moltes maneres de nodrir-se, amb la feina, amb els amics, amb la parella i la família, tot això nodreix les emocions. Mengem per ansietat, provant de nodrir emocions amb el menjar. ¡Alimenta les teves emocions i reduiràs la teva gana física!