GENT NORMAL

Ba Yaya Darboe: «Va ser un moment de felicitat per a tothom a la pastera, per a tothom»

El gambià va sortir amb 15 anys del seu país, va travessar mitja Àfrica, va creuar la Mediterrània i avui és ajudant de cuina en un restaurant del Delta de l'Ebre

jcarbo43142567 ba yaya darboe180502165154

jcarbo43142567 ba yaya darboe180502165154 / JOAN REVILLAS

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

Avui, Ba Yaya Darboe viu a Sant Carles de la Ràpita i treballa com a ajudant de cuina al restaurant de l'Hotel Algadir, a Poblenou del Delta, però fa un any era a Líbia, pagant treballant el viatge a través del desert, i fa dos anys era a Mali, carregant i descarregant camions, dormint en garatges, estalviant per pagar-se el viatge fins a Níger, i fa tres anys era a Gàmbia, al seu poble, preguntant-se si no hauria de fer com tots els seus amics i emprendre el viatge cap a Europa. Aquesta és la història de Ba Yaya, però també és la història de tots els que s'han escapat de la pobresa africana buscant un futur millor.

-Expliqui'm, quina edat tenia?

-Tenia 15 anys.

-Quinze anys... I no li feia, no sé... por?

-Por? No, por, no. Pel camí moltes vegades vaig pensar a tornar, perquè és molt dur, és un viatge molt dur, però... Por? Per què havia de tenir por?

-Era molt jove. És molt jove. Què van dir els seus pares?

-El meu pare ja havia mort, i a la meva mare no li vaig dir res. No m'hauria deixat, ella sap quanta gent mor a la Mediterrània. Un dia vaig omplir una motxilla amb aigua, roba i galetes i simplement vaig marxar.

-Tot sol?

-Esclar, sol.

-Tenia algun pla?

-Sabia que seria un viatge llarg i que me'l pagaria treballant als països per on passés. Aquest era el pla.

-Quins països va travessar?

-El Senegal, Mali, Burkina Faso, el Níger, Líbia... Després la Mediterrània i després Itàlia.

-A peu? Amb autobús? Com es movia?

-A Mali vaig arribar en bus. Fins allà no hi ha problema. Els problemes van començar a Burkina Faso, on la policia atura els autobusos i es queden amb els diners dels immigrants. Si tens diners, et deixen passar. Potser et retenen un o dos dies, però si tens diners, et deixen anar. Al Níger vaig acabar entrant amb moto. És la millor manera d'entrar-hi. Li pagues a algú i et fica a la seva moto.

-I al Níger?

-El problema del Níger és que allà no hi ha res a fer. No hi ha feina per a ningú. Vaig creuar el desert fins a Líbia en un 4x4, però vaig haver de treballar sis mesos a Líbia per pagar-me el viatge.

-Treballar de què?

-De paleta. Molt dur. Excepte durant el Ramadà, que t'ho posen fàcil, va ser una feina molt dura. A més, et treuen el mòbil, t'ho treuen tot.

-A hores d'ara suposo que ja havia trucat a la seva mare.

-Sí, esclar. Però ella ja no podia fer-hi res. Sabia que no tornaria, així que l'únic que em va dir és que anés amb molt de compte.

-Em pregunto: vostè és a Líbia, en un país estrany, no coneix ningú... Com sap qui el pot ajudar a creuar en pastera?

-És molt fàcil. Líbia és un país d'àrabs, de manera que si veus un negre saps que està creuant, així que l'hi preguntes.

-Creuar la Mediterrània: com va ser?

-Embarquem a Sabratah. Érem 128 a la pastera, que tenia un motor que donava problemes. No feia confiança. Un sap que normalment a les tres hores t'agafa la policia d'Europa, però per culpa d'aquest motor vam estar més de set hores fins que al final van aparèixer.

-Va ser un moment de triomf? Va sentir que ho havia aconseguit, suposo.

-Va ser un moment de felicitat per a tothom a la pastera. Per a tothom.

-El van portar a Itàlia. Com va acabar a Espanya?

-Perquè jo des del principi volia venir aquí. Em van portar a un centre de menors a Milà, però em vaig escapar dues vegades per agafar el tren cap a Barcelona. Les dues vegades em van detenir a Niça i em van fer tornar. La tercera vegada vaig haver de pagar per poder passar.

-Em van explicar que aquí també va anar a parar a un centre de menors. Que després va entrar en un programa de formació. I que va estudiar cuina.

-Sí. Em van preguntar què volia fer i em van dir que hi havia un curs de cuina. I jo vaig dir: doncs cuina.

-Digui'm, quina és la seva especialitat?

Notícies relacionades

-Doncs, mira, hi ha unes postres que és un pa de pessic...

(La formació que rep Ba Yaya Darboe està organitzada pel programa Incorpora de l'Obra Social ‘La Caixa', la Fundació Gentis i l'Escola de Cuina de Villa Retiro)