Agustí Mestre: «La millor negociació aconsegueix el benefici mutu»

Fill de farmacèutica i advocat, ell no es veia exercint una professió a Tunuyán, la ciutat argentina on va néixer fa 30 anys. Va voler estudiar alguna cosa que li brindés diferents opcions laborals i llibertat per treballar i continuar aprenent en qualsevol lloc del món. L'Argentina era petita per als seus somnis. L'enginyeria industrial i l'anglès li van donar l'amplitud anhelada i ales per volar. Primer va estalviar durant tres anys i mig treballant al desert de la Patagònia per a YPF –21 dies seguits i 7 de descans–.

–Què imaginava més enllà de l'Argentina? Desafiaments professionals, créixer en contacte amb idees noves. Ja sabia com treballen les empreses al meu país i el repte d'espavilar-me amb altres cultures i llengües m'atreia.

–Quin va ser el seu primer repte a fora? Vaig aconseguir una beca per estudiar Gestió Internacional i Lideratge de la Fundació CUOA, a Vicenza (Itàlia). Va ser el meu entrenament per viure fora i per a l'anglès. No és el mateix aprovar exàmens d'un idioma que defensar-hi opinions, argumentar i llegir.

–I què el va portar a Barcelona? Estudiant a Itàlia vaig conèixer Raisa, una estudiant del Brasil que hi va anar amb el mateix propòsit que jo. Vam iniciar una relació que, al tornar als nostres països, vam continuar a distància fins que vam decidir escollir un MBA en una altra ciutat. Vam dubtar entre alguna dels Estats Units, Milà i Barcelona. La primera opció era impossible pagar-la, Milà la vam descartar perquè ni ella ni jo parlem italià i a Barcelona almenys jo em podia comunicar per llogar un pis i per a qualsevol tràmit oficial.

–El màster d'EADA és tot en anglès? Sí. Som 35 en una classe multicultural, amb gent de la Xina, Suïssa, Rússia, Islàndia, Israel, el Perú... I hi ha un clima molt familiar.

–Què hi està aprenent? Estic aprenent a posar els números al servei de les decisions que prenem. Els números les sustenten. L'enginyer aprèn a fer màquines, parla el llenguatge dels que les construeixen. Però també el dels negocis. Ens eduquen per fer de nexe, liderar decisions tenint en compte les necessitats de les dues parts. Em vaig escapar de les etiquetes d'enginyer electrònic i comptable. Soc un nexe.

–Això ens porta a la copa mundial de negociació, a San Francisco, del 5 al 8 d'abril (www.thenegociationchallenge.org). Negociar és buscar benefici com a nexe? Sí, és trobar la manera de crear un futur millor per a les dues parts. Que, després de negociar, les dues parts estiguin en una posició millor que abans. Una bona negociació aconsegueix el benefici mutu.

–Com estudien com negociar? Veiem i practiquem els quatre models que hi ha, que estan influïts per la cultura del país i per la personalitat de cadascú: evitar la negociació per evitar el conflicte n'és un. En realitat, significa tenir poca confiança en un mateix i en les idees pròpies, perquè el conflicte no necessàriament ha de ser negatiu, ja que en sorgeixen idees.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Quins són els altres tres models? El competitiu, que només prioritza el benefici propi; el compromís a negociar, que deixa una mica de banda els teus interessos en favor d'un acord, i la col·laboració, el ‘win-win', en què tots hi guanyen. Mires d'entendre què vol l'altre. Demana paciència i calma i no estar mai a la defensiva, ja que tanca portes a idees. És el que adoptem amb els meus companys de classe, Sigthor Jonsson, islandès, i Tatiana Gottlib, russoisraeliana, en el concurs del qual vam ser finalistes després de tres dies de negociar exemples amb estudiants d'arreu del món.

–Per què no impera sempre el ‘win-win'? Crec que anem cap a això, generar benefici amb impacte positiu en la societat. Per fer realitat un somni cal atrevir-se a pensar-lo i les noves generacions, futurs emprenedors, ens atrevim a fer-ho.