Letícia García Bosch: "La informació és la millor eina contra el plagi"

En un món en què el bagul de records és un xip informàtic que emmagatzema les nostres fotografies en espais virtuals, al núvol, persones com Letícia García Bosch (Barcelona, 1975) atresoren documents gràfics sobre paper. Artesana del segle XXI, se serveix de carreteres i autopistes digitals per visibilitzar i compartir els seus dissenys, però són les seves mans i la seva imaginació les que tornen a les pàgines el que és inoblidable. Amb fotos de la seva infància al costat del seu germà Miquel, que avui ja no hi és, la Letícia va compondre el seu primer treball de scrapbooking. Va ser un homenatge personal i una demostració que la bellesa fa indestructibles emocions preades. 

–¿Com defineix l’scrapbooking

–És l’art d’atresorar records, documents gràfics i escrits, en àlbums de regal. Scrap, en anglès significa ferralla, l’scrapbooking dona forma de llibre, àlbum o targeta, a records materials que d’una altra manera simplement guardem o acabem llançant. Pot ser l’entrada d’un concert, un bitllet d’avió o una foto. Hi ha molta gent que és scrapbookers sense saber-ho. Els seus àlbums de fotos s’acompanyen de targetes d’allotjaments o frases que els ajuden a recordar viatges.

–¿Què aporten els scrapbookers amb llocs com el seu, www.gigietmoi.com?

–Donem a conèixer i venem les nostres creacions i mostrem materials i com fer-ho més bonic: anelles de colors;

enquadernacions originals; segells tampó personalitzats... En aquest art no hi ha final.

–¿Com el va descobrir?

–Des de petita sempre he sentit obsessió per les llibretes i els quaderns. I buscant per internet cartró per fer-me unes tapes de llibreta vaig trobar la botiga Cromatismes (www.cromatismes.com). Hi vaig descobrir tantíssimes coses que em van agradar. Els ulls van començar a fer-me pampallugues. Quan vaig anar a la botiga física, la propietària em va preguntar si jo feia scrapbooking. Va ser la primera vegada que en sentia parlar. A partir d’allà, comprant material per enquadernar i decorar se’m va disparar la devoció. Això enganxa, no pots parar, és com una droga bona. A més crees sinergies amb altres scrapbookers.

–¿No hi ha homes que ho practiquin?

–Molt pocs. Als Estats Units, que és on va néixer –segons sembla de la mà de la comunitat mormona– hi ha algun scrapbooker home molt popular. A Espanya jo en conec uns tres. 

–El pròxim cap de setmana celebren una fira a Sitges (www.feriascrapplus.com).

--Exposem novetats, fem tallers, ens donem a conèixer. Durant l’any a Catalunya hi ha tres grans cites. Una, al novembre a La Farga de l’Hospitalet, una altra dins del Handmade Festival de Fira de Barcelona, que aquest any es farà de l’11 al 13 de maig. I la de Sitges, que és realment on les scrap-bookers tenim la nostra alfombra vermella. És el nostre Hollywood, qui et segueix et demana autògrafs i selfies.

–¿Com es defensen del plagi dels seus dissenys que facilita internet?

–Justament, a la fira de Sitges dues companyes i jo dedicarem un espai a debatre sobre això. És una llàstima que hàgim de parlar-ne, però convivim amb el plagi i l’única i millor eina per combatre’l és la informació i la bondat de les persones. Que la gent sàpiga d’on procedeix cada creació. Sense consciència ni empatia el plagi no s’acaba. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿No registren les seves creacions?

–Qualsevol variació d’un registre, el punt sobre una i diferent per exemple ja ens desarma. No fa gaire es va filtrar a les xarxes una conversa on es deia que dissenys de diverses de nosaltres els enviava una marca catalana a la Xina per copiar-los. Moltes vegades els que et segueixen a Instagram o Facebook s’adonen que algú t’ha copiat i t’ho diuen, perquè saben tot el que t’ha costat a tu.