Ramon Vilar: "En algunes esglésies deixen cant gregorià suau de fons sonor"

Quan el metge va intuir que aquell part arribava complicat va enviar la pacient a Barcelona. En portava dos a la vegada. Per això, el Ramon i el seu germà Julià van néixer a Barcelona, el 1943, però són fills d’Avinyó (Bages). Amb 9 anys van complir el somni de la seva mare: van ingressar a l’Escolania de Montserrat. Abans es van haver de preparar bé. Ho van fer amb els millors professors de música i cant a Artés, Sallent i Manresa. Van ser un any escolanets sota la mirada de la Moreneta i després van entrar als Jesuïtes. El cant gregorià ja havia arribat a la seva vida. Avui el Ramon el canta i l’ensenya a cantar. 

¿Què li interessava del cant gregorià? Volia conèixer més a fons la música de la litúrgia catòlica que encara es cantava, perquè hi ha també els fonaments de la història de la música occidental i la polifonia. És la pregària cantada, molt simple o amb un gran desenvolupament melòdic, però així cantada feia sentir la festa, la celebració, era més expressiu que només recitar.

¿Què li transmet personalment? Espiritualitat, introspecció, bellesa, percepció. Només escoltar cant gregorià ja és un benefici, transmet molta pau.

¿On suggereix experimentar-lo? A Catalunya hi ha nou grups de cant gregorià adherits a la Federació Catalana d’Entitats Corals. Schola Gregoriana de Catalunya que jo dirigeixo, i Veus del Pirineu, del qual també formo part, en són dos. A la web de la federació s’anuncien els concerts (www.fcec.cat). També hi ha molta discografia, i a Youtube hi ha molts vídeos de gregorià. I hi ha algunes esglésies, també a Barcelona, que posen gregorià de fons, molt suau, en hores fora del culte. I entrar-hi llavors és fantàstic perquè sents aquesta pau.

Com a professor de la diplomatura de Música Sacra de la facultat Antoni Gaudí, títol propi de l’Ateneu Universitari Sant Pacià en col·laboració amb l’Abadia de Montserrat, ¿a qui té com a alumnes? Són una desena d’homes i dones, aspirants a una posició laboral com pot ser mestre de capella; organista o directors de cant i cors. Jo els ensenyo cant i història del cant gregorià.

¿Hi ha dones intèrprets de cant gregorià? Sí, Auditexaudi és un cor femení compost el 2012 a Barcelona que interpreta música sacra, gregorià i també polifonia i música antiga. Amb elles hem compartit alguns concerts.

També dirigeix la trentena d’homes i dones de la Coral Preludi d’Amics de la Unesco. Ajuda que les veus populars no s’apaguin, igual que va contribuir a rescatar tradició oral que avui és part de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Vam recollir 22.000 fonogrames amb informació facilitada per persones en pobles de Catalunya. Són sons vinculats a la comunicació, com el repicament de campanes o el cant del sereno; també cançons de treball per segar, esquilar... Cants que acompanyaven rituals del cicle vital, des del naixement fins a la mort, passant pel carnaval i el Nadal; himnes d’institucions com confraries, cançons polítiques, de guerra o sindicals.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Sempre hi havia un motiu per cantar. A més a més d’altres funcions, cantar era una forma d’entreteniment, per exemple a les cases de pagès, davant del foc, es cantaven cançons curtes, algunes picants, obscenes, també romanços, més literàries, amoroses o cavalleresques.

Qui canta, el seu mal espanta. ¿Ho hem oblidat això avui? Crec que el domini de la tecnologia ens ha fet perdre el cant propi. La ràdio, els discos i mp3, tanta informació musical ha apagat les nostres veus, encara més si el que escoltem està molt bé.