GENT CORRENT

Carla Canet: "Vaig pensar: 'Soc aquí, tocaré aquí'. No m'ho creia"

El violí va entrar a la seva vida gairebé per casualitat; ara forma part d'aquest planter de músics que és la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB)

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

–Comencem per la música. Expliqui’m, ¿per què el violí?

–Això va ser casualitat. Jo tenia 6 anys i una amiga de la família volia començar a fer classes de violí. Però no l’agafaven enlloc. Passava currículums i res.

–¿Perquè no tenia experiència?

–És clar. Llavors, per acumular experiència, ens va donar classes a la meva germana i a mi. Així va començar la meva història amb el violí.

–Com una conillet d’Índies…

–Sí, és el que dèiem amb la meva germana.

–Però finalment li va agradar.

–Em va agradar molt. La meva germana no va seguir, però jo sí.

–I ha evolucionat fins a arribar aquí... Vinga, parlem d’atletisme.

–Clar.

–Seria interessant que també fos casualitat.

–Bé… Una mica. La meva germana volia fer les proves de bombers i necessitava fer esport per passar les proves físiques. En realitat, jo també necessitava fer alguna cosa.

–¿«Necessitava»?

–Sí, necessitava fer algun esport. Per desconnectar de la música. Corrent és com jo aconsegueixo deixar la ment en blanc.

–A mi el que m’han dit és que va arribar a l’alta competició.

–Bé… alta competició… Vaig participar en algun campionat d’atletisme de Catalunya. De cros, en pista coberta i a l’aire lliure.

–¿Com li va anar?

–No vaig ser campiona de Catalunya però hi vaig poder anar, que ja és un èxit. Més encara per a mi, que no li dedicava tot el temps pel violí.

–¿Quin era la seva especialitat? ¿Era? ¿És?

–Era, era: al final vaig haver de deixar-ho perquè faltava a molts entrenaments. La meva especialitat era el fons i el mig fons.

–La música. Va escollir la música.

–Sí, perquè no podia fer les dues coses, i la prioritat sempre ha sigut el violí. Sempre m’he vist viatjant, fent concerts… O donant classes, que també m’agrada. I tampoc era una súper atleta.

–¿On està ara, musicalment parlant?

–Doncs miri, la decisió de deixar l’atletisme la vaig prendre fa tres anys. Llavors recordo que em vaig dir: «Si vull seguir amb la música no puc seguir amb l’escola, és obligatori fer el pas al conservatori».

–Conservatori.

–El Conservatori del Liceu. Un canvi gran, molt gran. I va ser el mateix any que vaig fer les proves per a la JOSB.

–La Jove Orquestra Simfònica de Barce-lona. Un altre gran pas, suposo.

–Totalment. La meva primera orquestra simfònica. Mai havia tocat simfonies completes de Beethoven, de Mendelssohn. Em preguntava on estic musicalment: jo crec que estic fent un gran salt.

–¿Quin va ser el seu primer gran concert?

Notícies relacionades

–Doncs amb la JOSB, justament, a l’Auditori. Vam tocar la Cinquena Simfonia de Beethoven, que a mi em quedava enorme… Vaig entrar allà i de sobte vaig pensar: «Soc aquí, vaig a tocar aquí». No m’ho creia.

Carla Canet té 20 anys. Va néixer a Sant Cugat i viu a Mollet del Vallès. Va començar a tocar als 6 anys i avui és concertino de l’orquestra del Conservatori del Liceu i un dels violins de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, que cada any ofereix concerts gratuïts en diversos escenaris de la ciutat. El pròxim tindrà lloc dilluns al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Interpretaran la Sisena Simfonia de Beethoven i l'Obertura d’Egmont.