Joan Amorós: "El mòbil et facilita la vida, però a la vegada et converteix en esclau"

Parlem, en ple congrés de mòbils, del dia sense mòbils: el World Free Mobile Day. No, no existeix encara, però existirà: tindrà lloc el 15 d’abril vinent i, a partir d’allà, s’espera, els 15 d’abril de cada any. La iniciativa no ha brotat, com es podria pensar, d’algun despatx de l’ONU o d’alguna oenagé preocupada per l’alienació causada per la tecnologia, sinó d’un grup de catalans que fa sis anys es van ajuntar amb l’objectiu de posar en marxa un projecte dissenyat per treure la gent de les seves rutines –per desconnectar–. Desconnexions, ho van anomenar. Joan Amorós, un dels fundadors, és el responsable d’aquest World Mobile Free Day.

–¿El dia sense mòbils és un dia en què es convida la gent que no utilitzi el mòbil?

–És una invitació a desconnectar, a deixar aparcat el mòbil ni que sigui una estona. Avui dia ningú es planteja deixar el telèfon a casa quan surt a fer un passeig. Doncs es tracta d’animar la gent a fer aquestes coses.

–Digui’m, ¿per què un dia sense mòbils?

–El World Mobile Free Day es basa en la necessitat de retrobar l’equilibri. No som antimòbils, però sí que creiem que s’ha de trobar un equilibri en l’ús que fem d’aquest aparell. El mòbil et dona tanta informació i tant plaer que fa que perdis l’equilibri en la gestió del dia a dia.

–I el benefici seria…

–La reconnexió. Desconnectar per reconnectar de nou, però reconnectar amb tu mateix, amb la teva família, amb els teus companys, amb els teus objectius. Amb el que és important realment. El mòbil ens connecta amb tot i amb tots, però moltes vegades ens desconnecta del que realment és important.

–Digui-ho una altra vegada. El mòbil desconnecta.

–Sí, en cert sentit, sí. Cada vegada és més obvi que passa alguna cosa amb els telèfons: ocupen tant del nostre dia a dia que gairebé el monopolitzen. Et faciliten molt la vida, però a la vegada et converteixen en esclau.

–Expliqui’m, ¿quin és l’abast del dia sense mòbils?

–El World Mobile Free Day és una iniciativa global. Estarem presents en una vintena de països a través d’una sèrie d’ambaixadors, gent famosa que ha reconegut la necessitat d’una iniciativa així.

–¿Quina gent?

–Bé, per exemple estem molt satisfets de comptar a nivell local amb el suport d’Eduard Punset, Laia Pons o Ander Mirambell. També la divulgadora de temes educatius Catherine l’Ecuyer s’ha sumat a la iniciativa. A nivell internacional hem recollit suports en el món de l’esport, la música, la cultura, la política... que anirem divulgant en el seu moment. Hi ha sorpreses que no volem avançar.

–¿A què es refereix?

–Em refereixo que el 15 d’abril passaran coses. A tot el món.

–¿Per exemple?

–Un concert: un cantant que  diu al seu públic que no vol veure més flaixos, que no vol veure’ls mirant-lo a través del mòbil, que vol que el mirin amb els seus propis ulls. Accions així. També estem arribant a acords amb entitats perquè estableixin espais sense mòbils. Així com hi ha espais per a fumadors, doncs espais sense mòbils.

–¿Quina serà la mesura de l’èxit? Hauran triomfat si…

–No ens interessa generar cap crac, o una caiguda de les estadístiques de consum de dades. Senzillament, haurem tingut èxit si al final del dia la gent nota que el telèfon no ho ha condicionat tot.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿I el futur?

–El futur és consolidar la jornada, però també treballar en entorns educatius i empresarials. Allà on l’ús del mòbil pot resultar problemàtic.