GENT CORRENT

Glòria Cantarell: "L'eutanàsia passiva no existeix"

Usa la seva experiència com a metge de cures pal·liatives per ajudar la gent a morir dignament

jcarbo42038383 gloria cantarell180218171806

jcarbo42038383 gloria cantarell180218171806 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La mort sempre ha estat present en la vida de la doctora Glòria Cantarell (Barcelona, 1943). Primer, com a metge de cures pal·liatives a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell; cures que consisteixen en el tractament actiu per proporcionar al malalt la millor qualitat de vida fins al moment de la seva mort. Ara, ja jubilada, coordina el grup de salut de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), on assessora voluntàriament els que s’interessen pels drets relatius a la mort digna.

—¿Què són les cures pal·liatives?

—Les cures pal·liatives comporten un treball de control de símptomes i inclouen tant estat físic com emocional, espiritual i entorn familiar.

—¿Quin tipus de pacients tractava?

—Malalts de càncer, amb malalties neurodegeneratives, bàsicament ELA, i pacients que havien fet una aturada cardiorespiratòria i quedaven en estat vegetatiu.

—Un cas que la marqués.

—Recordo un noi amb ELA totalment paralitzat: no podia parlar i necessitava respirador. Tenia un gran patiment emocional. Un dia em va dir: «Glòria, jo no puc més». El vam ajudar a redactar unes voluntats anticipades i vaig consultar el cas al comitè de bioètica, que va donar llum verda. Vam fer el que s’anomena limitació de l’esforç terapèutic: si el malalt ho demana, se li pot retirar el respirador. Vam pactar el dia amb ell i la família, l’hi vam retirar, el vam sedar i va morir.

—¿Es va veure en alguna ocasió limitada com a metge?

—Jo i tots els metges. Si el malalt no depèn per exemple d’un respirador i et diu que vol acabar amb la seva vida perquè no pot més, tu no pots fer res. Però si un malalt que té el seu document de voluntats anticipades et diu: «Sé que estic al final de la meva vida, si agafo una infecció no vull que se’m tracti», se l’ha de respectar. És el seu dret.

—¿Aquest és el límit de la nostra legislació, el que es coneix com a eutanàsia passiva?

—L’eutanàsia passiva no existeix. L’eutanàsia per definició és activa: l’acció d’un metge que posa una medicació per acabar amb una vida. Això de passiva s’ha d’eliminar perquè confon i els metges tenen por perquè a vegades són la diana. S’ha de dir clarament: no tractar una complicació d’un malalt que ho demana explícitament i reiteradament és una bona praxi mèdica perquè estem respectant la voluntat del malalt. Això no és eutanàsia. Si el malalt demana que no se li tracti una complicació i jo la tracto, és una mala praxi mèdica, denunciable i punible.

—¿Com hauria de canviar la llei?

—L’eutanàsia ha de legalitzar-se amb uns requisits que protegeixin pacient i metge. A Bèlgica i Holanda els principals són que el pacient estigui capacitat i lliure de coaccions, que ho demani repetidament i que tingui una malaltia que li provoqui un patiment insuportable.

—Sempre amb la petició expressa del pacient.

—Absolutament. El metge mai ha de poder actuar sense la voluntat inequívoca del pacient, perquè això és un homicidi.

—Segons Metroscopia, el 84% dels espanyols recolzen l’eutanàsia.

—S’està privant de llibertat malalts incurables que no volen seguir vivint. S’ha de reivindicar que les cures pal·liatives arribin a tots, però als malalts als quals no els poden fer res, com els malalts d’ELA que no senten dolor però s’han quedat paralitzats, se’ls ha de donar el dret a dir: «No vull seguir vivint així».

Notícies relacionades

—¿Quin tipus de pacients arriben a DMD?

—Sobretot gent malalta que ha vist morir un familiar de forma fatal i no vol passar per això. Molta gent no ve perquè no sap que té aquests drets.