Anar al contingut

GENT CORRENT

Pascali i Galobardes: «És molt interessant utilitzar el teu art per explicar la teva ciutat»

Hi ha una Santa Coloma de Gramenet ignorada per on aquests dos personatges guien els turistes

Mauricio Bernal

zentauroepp41888168 jaume galobardes contra contraportada180205175846

FERRAN SENDRA

És una grata circumstància ser actor i tenir la missió d’actuar la pròpia ciutat per als altres; per dir-ho d’alguna manera. Els ha passat a Joan Fernández i Jonatan Pancorbo, veïns de Santa Coloma de Gramenet, actors entre altres oficis –sempre artístics– i encarregats d’una cosa que a primera vista no sona evident: una ruta teatralitzada per la ciutat. Tan poc evident sona que al començar difícilment imaginaven que cinc anys després seguirien fent-ho, encarnant cada dissabte els seus personatges, explicant la història de la ciutat. A Santa Coloma com mai l'has vist, (www.grameturisme.cat), Fernández és Pere Pascali (esquerra a la foto) i Pancorbo és Jaume Galobardes.

–Expliquin-me, ¿quines coses aprendria si fes la ruta?
–Bé, per exemple s’assabentaria de la història vinícola de Santa Coloma… Això abans era un lloc ple de camps de raïm. El poble en vivia. Darrere de tot aquest formigó que es veu ara hi havia masies i vinyes.

–Qui ho diria.
–Com que el final de l’estiu coincidia amb la verema, als estiuejants se’ls acomiadava amb una gran celebració. Santa Coloma era una ciutat vinícola i així va ser reconeguda durant molt temps… Fins que va arribar la fil·loxera.

–Alguna cosa n’he llegit.
–Fins als 80 hi va haver reductes de vinyes. Després van començar a cultivar maduixa.

–Vi. Per això Galobardes. El traginer.
–És clar. Volíem parlar d’aquell passat vinícola i una de les persones més importants en aquest àmbit va ser Galobardes. Al contrari que Pascali, Galobardes sí que va existir. Ell s’encarrega d’explicar el passat vinícola.

–Parlaven d’estiuejants.
–Sí, Santa Coloma era una ciutat d’estiueig. Les cases senyorials que encara es veuen per aquí són el que ha quedat d’aquell passat.

–Es deuen haver documentat molt.
–Bé, per un costat sí, però jo cada vegada que veig un avi del poble li dic: «Vingui, avi, parlarem», i parlem de serenos, de fàbriques, de vinyes... I la meva mare: he recorregut molt a la meva mare. Les coses les aprens bé quan parles amb la gent.

–I a més dona un relat més vívid. 
–I tant. Està bé que la memòria no es perdi.

–Lloc d’estiueig, vinyes... No és la imatge habitual de Santa Coloma.
–Sí, sembla que ens hem quedat amb el cartell de la fira d’abril, de les sevillanes... I la part de la història anterior de Santa Coloma ha quedat una mica amagada. Aquesta ruta intenta recuperar-la. Volem posar en voga l’orgull de ser colomenc.

–¿Per què? ¿Està de baixa?
–Miri, per sentir-te orgullós t’ho has de començar a creure, i per començar a creure-t’ho el més important és saber, tenir el coneixement. Molts colomencs venen per saber més de la seva ciutat. Colomencs amb un gran sentit de pertinença, perquè això sí que abunda a Santa Coloma.

–¿Ve sobretot gent d’aquí?
–En absolut. El 42% dels que han fet la ruta són gent de Barcelona, el Vallès i el Maresme. Molta gent d’aquí que va venir al principi després ha vingut amb algun familiar de, no ho sé, Mataró, o Esparreguera.

–Cinc anys, llavors.
–I no estava pensat per durar cinc anys. Ens en sentim molt satisfets.

–A aquestes altures es deuen saber de memòria els seus papers…
–La veritat és que sent de Santa Coloma és molt interessant utilitzar el teu art per explicar la teva ciutat. Tenim sort. Fem una ruta teatralitzada i en clau d’humor perquè… Bé, perquè tot entra millor de forma faceciosa.

0 Comentaris
cargando