Aleix Ripol: «Bitcoin permet imaginar-se un món sense bancs»

Sociòleg i activista social, Aleix Ripol-Creuheras (Barcelona, 1976) treballa per posar la tecnologia que hi ha darrere de la moneda digital més coneguda al servei de la ciutadania. Veí del barri de Gràcia, va ser un dels impulsors de la Barcelona Bitcoin Community i és membre fundador de l’associació Blockchain Catalunya

(https://blockchaincatalunya.org). 

–¡Un bitcoin ja val més de 9.000 euros!

–L’important d’aquesta tecnologia no és el que val, sinó el que fa. És una revolució realment profunda i m’entristeix que només es parli de com va pujant de preu.

–Potser no interessa difondre el seu potencial per canviar les coses.

–Em preocupa que part del sector financer s’hagi apropiat d’aquesta tecnologia. El preu actual és una bombolla que explotarà en qualsevol moment i hi ha moltes estafes. Els que ens creiem aquest moviment treballem per desemmascarar-les, però la gent segueix picant. Mai recomano invertir en res; si a algú li interessa, que inverteixi temps a saber com funciona.

–Entendre-ho no és gens fàcil.

–Jo vaig començar a investigar sobre bitcoin el 2013 i hi ha coses que encara ara se m’escapen. El projecte té una base llibertària i m’interessa més la càrrega política. Per primer cop, una tecnologia ens permet començar a imaginar-nos un món sense bancs. Encara no és una alternativa real, és un prototip i té problemes, però va en la bona direcció.

–¿Amb quin objectiu va néixer bitcoin?

–La idea és que la gent pugui intercanviar valor de manera descentralitzada. Els nostres diners s’administren gràcies a bases de dades bancàries centralitzades, entre bancs que es comuniquen i operen gràcies a sistemes de confiança. Amb el sistema actual, la banca té un poder enorme sobre la societat. 

–¿I quina és l’alternativa?

–Bitcoin posa la mateixa base de dades a l’abast de tots els participants, de manera que qui valida les transaccions ja no és el banc, sinó totes les persones que participen en la xarxa. Així generem confiança de manera distribuïda. 

–Per tant, ja no caldria bancs. ¿Però qui controla aquesta xarxa?

–Al ser descentralitzada, no hi ha un poder fort sinó diversos poders i això és molt més democràtic i just. Però...

–Sempre hi ha un però.

–Les persones que mantenen la xarxa validant transaccions reben bitcoins com a recompensa. A això s’anomena mineria i al principi qualsevol podia fer-ho amb un ordinador, però com que el bitcoin ha anat pujant de preu s’ha fet una indústria cada vegada més centralitzada. A la Xina hi ha fàbriques enormes de màquines que es dediquen a validar transaccions. És una de les coses a millorar. 

–¿Vostè ha sigut miner?

–Fa uns quants anys vaig validar transaccions de la xarxa Litecoin, que és unes de les més de mil monedes que existeixen. Ho feia per aprendre i en un mes i mig vaig aconseguir dos litecoins.

–¿També té bitcoins?

–La gent pensa que els que estem en això som rics i desgraciadament no és el meu cas. Tinc algun bitcoin, però és testimonial i no és res que pensi gastar-me aviat. Els guardo com un trofeu.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Per què ara es parla més de blockchain que de bitcoin?

–Blockchain és la tecnologia que hi ha darrere de bitcoin i amb el temps s’ha vist que pot aplicar-se a altres sectors, com l’energia. Blockchain permet que una persona que produeix energia amb una placa solar pugui vendre-la a un consumidor sense passar per una elèctrica. El més revolucionari és agafar les coses que funcionen en internet i fer-les distribuïdes, de manera que tots tinguem part del sistema.