Pol Marzougoug: "Sols no farem gairebé res que valgui la pena"

La filosofia està amenaçada a l’aula però paradoxalment cada vegada és més popular al carrer. El festival Barcelona Pensa desborda cada any l’aforament, la sèrie Merlí de TV-3 enganxa els adolescents, assajos com La resistència íntima escalen als rànquings i a les biblioteques i centres cívics es fan tallers i cursos sobre filosofia aplicada. A la Casa Golferichs de Barcelona Pol Marzougoug (Barcelona, 1988) tractarà aquest trimestre sobre la veritat. Al mur d’aquest centre algú ha escrit amb esprai: Sólo a solas me sentí libre. 

–¿Què li sembla la frase? Suggereix que apartant-me dels altres podré fer les coses com jo vull i no sé si això és llibertat. La llibertat també és capacitat d’actuar i sols no podem fer gairebé res que valgui la pena.

–Necessitem els altres. La filosofia és reflexionar sobre què estic fent, com i per què, però fer-ho tancat en una habitació llegint llibres no et porta gaire lluny. Pensar en comú sobre com construïm una comunitat de manera conscient és el que ens fa lliures. 

–Porta una marca hindú al front. És un tilak, una marca que porten els homes i les dones hindús per motius religiosos o espirituals. Jo no em considero hindú, però el 2014 vaig fer un viatge a l’Índia en què vaig aprendre, entre moltes altres coses, la importància del silenci. Aquesta marca em connecta amb tot l’aprenentatge de l’Índia i també amb mi mateix.

–¿Quins efectes pràctics té? Quan em faig la marca cada matí és com si digués: «Avui intentaré donar el màxim de mi mateix, ser tan coherent, generós i íntegre com sigui capaç». Al final, la majoria de coses que faig són excuses per intentar ser millor persona. 

–¿Sempre va voler ser filòsof? Amb 5 anys ja deia que de gran volia ser savi. No sé quina idea tenia del que és un savi però ho tenia claríssim. Més tard, com qualsevol adolescent que comença a estudiar filosofia, volia pensar una teoria irrefutable, una teoria del tot, tenir la resposta a totes les preguntes.

–¿La va trobar? Vaig anar perdent interès perquè em vaig adonar que per molt que plasmi una teoria perfecta en un llibre no produirà mai l’efecte que n’espero.

–¿I quin efecte espera produir? Espero que tingui un efecte transformador, que provoqui un canvi directe en la forma de veure les coses i de viure que tenim les persones. I això no s’aconsegueix amb un llibre, sinó en el cos a cos. Per això em vaig anar inclinant per la pedagogia i vaig concebre una associació dedicada a organitzar activitats per intercanviar idees i crear debat. Ara m’estic formant per ser acompanyant filosòfic.

–¿En què consisteix? És una figura que ja existeix en alguns països des de fa dècades i que aquí està començant a aparèixer. No es tracta d’ensenyar res, sinó d’ajudar les persones a prendre consciència de la seva vida. ¿Per què? Crec que això ens fa més lliures i sobretot ens porta a tenir una vida més autèntica, una vida humana.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Té futur la filosofia? L’estan fent fora de l’àmbit acadèmic i això és greu però no tant. Fan falta persones que pensin teories profundes, però també és important que la filosofia arribi a la gent, i sembla que a mesura que la fan fora dels instituts i de la universitat s’està obrint al carrer, a la gent.

–¿Encara vol ser savi de gran? Sí. Segueixo sense entendre gaire què vol dir ser savi, però ara tinc bons models, com Sòcrates o Gandhi.