Olga Ivanova: «Hem d'oblidar els horaris i guiar-nos pels resultats»

Té 32 anys. Pertany a l’última generació de nens que van viure el que va ser la Unió Soviètica. I ho agraeix. Sent que la moderació comunista va ser la seva primera escola com a ciutadana conscienciada pel valor de les coses. I pel bé comú. Tenia 13 anys quan els seus pares la van enviar interna a una escola de noies a Battle (Gran Bretanya). El seu pare, enginyer petrolífer, volia que aprengués bé anglès. I Olga Ivanova (Tiumén, Sibèria, 1985) ho va fer. Les seves amigues a la Universitat de Moscou, on després va estudiar Relacions Públiques, la van animar a venir un estiu a Barcelona. I es va enamorar de la ciutat on avui viu i treballa.

–¿Què la va seduir més d’aquesta ciutat?

–L’estil de vida. És una ciutat màgica. Quan vaig venir la primera vegada, recordo que passejant pel Gòtic una gent vestida de blanc ens va invitar a entrar en el pati d’un palau. Vam pensar que era una secta, però eren amics que feien una obra de teatre  i sortien al carrer buscant públic. I al parc de la Ciutadella la gent tocava instruments. Tot això em va enamorar.

–¿Com va passar de les relacions públiques a fundar una escola de negocis?

–El meu interès per la comunicació de l’empresa amb els seus inversors com a eina per aixecar el seu valor en el mercat em va portar a fer un màster d’economia i finances d’empresa a la UPF. Vaig investigar què feien les escoles de negocis del món, vaig veure que tot se centrava en els diners i no en l’impacte social. Es parla molt d’innovació, però ¿com fas que els graduats en negocis siguin més innovadors?

–¿Com?

–Imagines situacions difícils i resols amb idees. T’espaviles com més difícils són les situacions. Cada persona i empresa pot contribuir socialment a canvis. Jo vaig decidir fer el meu doctorat en Educació (UAB) per saber com despertar les competències d’innovació, creativitat i emprenedoria dels alumnes. I vaig crear la meva pròpia metodologia. Com que no vaig trobar una escola per aplicar-la, vaig crear jo la meva.

–No tenia ni 30 anys. I ara té l’escola i un nadó de 8 mesos ¿Com podran les seves alumnes, un 54% d’elles dones, vèncer la bretxa salarial si opten per ser mares?

–Flexibilitzant el mercat laboral i canviant la mentalitat d’empreses i persones. Oblidar horaris i guiar-se per resultats, organitzar-se segons la millor productivitat. I tractar el treballador com a partner estratègic, que cada dona pugui mostrar el seu potencial sense horaris de pressió.

–En el món dels negocis ¿vostè no ha trobat barreres per ser dona?

–No. En la meva opinió, en països desenvolupats les dones amb formació i virtut empresarial tenen avui i fa deu anys les mateixes oportunitats que els homes. Una altra cosa és que a elles les elegeixin o no.

–¿A Rússia ho fan?

–Allà existeix l’opinió que la dona aconsegueix l’èxit de debò només quan pot permetre’s no treballar i ser mantinguda pel marit. Hi ha dones amb formació excel·lent que deixen de treballar perquè les omplen més la família i les aficions. Depèn del que la dona vulgui aconseguir. Tenir una empresa o ocupar un lloc alt és molt sacrificat, i no gaires homes o dones estan disposats a renunciar per això a la seva tranquil·litat, estil de vida o família.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–La Global Business School Barcelona és la primera a Espanya reconeguda per Microsoft per la seva gran implementació digital. I l’anglès n’és l’única llengua. ¿Quants alumnes es queden després a Barcelona?

–No més del 15%. Els nostres alumnes no parlen castellà ni català, només la seva llengua nativa, i per això els costa trobar feina aquí. El 75% en troben al cap de tres mesos després d’acabar el màster en algun altre país. El 31% han intentat o estan en el procés de crear el seu negoci.