Oriol Julià: «Desmuntar l'assetjament a l'aula és il·luminar el futur»

Un dia travessava un pati escolar, anant cap a la pista on l’esperaven els xavals a qui entrenava a bàsquet, quan Oriol Julià (Barcelona, 1982) va sentir una crida. Des de dins. «Vull educar de manera alternativa». Només tenia 15 anys, però ja veia que els espais d’esport, esbarjo o colònies són tan propicis per fomentar el creixement personal com l’aula on s’aprenen matemàtiques i llengua. I es va aferrar a la idea. Amb 20 anys va crear la fundació SEER (www.salutieducacioemocional.com). I quan el suïcidi d’un noi va posar el bullying en boca de tothom, ell va enfocar cap aquí la seva especialització.

 

–¿Com va ser la seva infància?

–Va estar plena d’oportunitats des de molt aviat. Almenys jo ho veia així, i ho vivia, perquè era molt actiu, m’implicava molt en tot el que tingués a veure amb el grup.  Vaig començar molt aviat a entrenar a futbol sala i a bàsquet i era molt actiu a l’ampa de l’escola, el Sagrat Cor del Besòs. Hi organitzava de tot, també a l’Institut Barri Besòs. 

 

–¿D’on creu que sorgien les seves ganes de compactar grups a través d’activitats?

–Potser de les meves ganes de sentir-me sempre en família allà on era. Sentia que la gent a l’escola era la meva família. I muntant activitats al barri també ho vivia de la mateixa manera. Potser també em va marcar que em vaig criar amb els avis materns.

 

–¿Va patir o va viure de prop assetjament escolar?

–No. Però vinc d’un barri on he vist xavals i adults amb moltes dificultats. La meva consciència ve dels valors que m’han traspassat els meus referents adults, i amb això ara dono resposta a una situació com el bullying.

 

–¿Com ho fa?

–Som un equip de pedagogs, psicòlegs, educadors i professionals de l’esport i l’art que amb recursos com poden ser les habilitats comunicatives o la gestió de les emocions aportem els nostres coneixements en centres educatius, especialment per fomentar el creixement personal des d’edats primerenques. Detectem, tractem i fem prevenció de l’assetjament, és clar, però perquè el nostre objectiu principal és el benestar de la persona. 

 

–O sigui, el bullying és una pedra en el seu objectiu del benestar que ajuden a retirar.

–Sí. La nostra motivació personal va més cap a l’actiu del benestar que cap al factor de risc. Portem als joves el creixement personal. L’assetjament és un factor de risc amb el qual podem topar com a víctima, agressor inconscient o espectador. Reconèixer-ho ens serveix per prevenir i construir benestar. Jo crec en el creixement personal, individual i social.

 

–La seva feina amb nens i joves és llavor de prevenció d’assetjaments futurs, com la violència de gènere, física i psíquica.

–Exacte. Fem prevenció de la violència en tots els sentits. Desmuntar l’assetjament a l’aula és protegir el futur de riscos de violència entre les persones.

 

–Des de la infància la figura del xivato es criminalitza enormement. Però en l’assetjament obrir els ulls i comunicar és clau.

–Nosaltres hem canviat l’expressió, perquè xivar ho hem negativitzat i a més focalitza l’agressor, no xivem per por de represàlies d’ell. ¿I si ens fixem en la persona que pateix? Una manera d’ajudar és acompanyar qui s’ho passa malament a informar. Si saps que algú ha robat una cosa a un familiar teu, ¿no ho denuncies?

 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Posar-se en la pell de l’altre ens activa, ens fa sentir pròxims, el dolor ens arriba.

–La base de la nostra feina és tocar la fibra, arribar al fons. A través del joc, provoquem vivència, reflexió i transferència (metodologia V–R–T). És a dir, no t’ho explico, ho recrees tu, preguntem i arribem a conclusions. El canvi es genera aplicant-ho en la vida real. Ho fem amb formadors, alumnes i pares.