Diego Ojeda: «Avui mola portar llibres de poesia a l'institut»

Avís als veïns de l’Eixample i Ciutat Vella: diumenge al matí, quan baixin al carrer, el trobaran inundat per 10.000 exemplars del llibre Si nos organizamos leemos todxs. Els veuran als parabrises dels cotxes, als ampits de les finestres, penjats dels arbres. Però no han de tenir por: és un artefacte poètic. Al seu interior viatgen els versos dels autors del segell Mueve tu lengua. El seu fundador, Diego Ojeda (Las Palmas de Gran Canaria, 1985) s’ha proposat encomanar el verí de la poesia amb creativitat.

–¿Rebobinem?

–¿Per on començo? Vaig ser mestre i psicopedagog durant una dècada, però fa 11 anys vaig començar a compondre i cantar cançons. M’anava bé com a cantautor, però la literatura em seguia cridant. Em va costar tant publicar el meu segon poemari que vaig decidir fer-ho pel meu compte. Allò va ser la llavor de Frida Ediciones, el segell que ha donat a conèixer un bon nombre de poetes, molts d’ells debutants, en els últims anys. L’estiu passat, els integrants d’aquest projecte vam decidir donar-li un nou gir.

–¿Quin?

–Vam convertir Frida en Mueve tu lengua, una editorial que mira de difondre la poesia de forma innovadora. En les nostres presentacions hi ha música i la gent participa, no només escolta; som l’editorial amb més activitat a les xarxes socials; ens neguem a editar en format e-book, perquè un llibre de poemes necessita ser subratllat; i col·laborem amb oenagés per fer actes benèfics on la poesia sempre està present. El nostre cas no és un moviment, sinó una revolució.

–¿Omplir els carrers de poesia formava part d’aquesta estratègia?

–Fa tres anys vaig firmar a la Fira del Llibre de Madrid. La nit anterior, un milionari havia forrat el parc del Retiro amb bitllets de 50 euros i la gent estava boja buscant-los. Vaig pensar: seria genial fer el mateix amb literatura. El cap de setmana passat vam omplir un barri de Madrid amb els versos de Felipe Benítez Reyes, Ismael Serrano, Pedro Guerra, Señorita Bebi, Defreds i els 30 poetes que participen en aquest llibre, i aquest finde toca Barcelona.

–¿Quina reacció li agradaria provocar?

–L’objectiu és generar emocions, que és el que persegueix la poesia. Reivindico la lectura com a arma de canvi. Tant de bo la gent que trobi aquest llibre el llegeixi, el comenti a les xarxes, el porti a casa, l’ensenyi als seus amics, el faci córrer. 

–La poesia no és el gènere amb més ­adeptes.

–Això ha començat a canviar. Quan jo anava a l’institut, amagava els llibres de poesia i escoltava Silvio Rodríguez amb auriculars perquè no ho sabessin els amics. Em feia vergonya. Ara això ja no passa. Avui mola portar llibres de poesia a l’institut i als nois els flipa treure versos i compartir-los a les xarxes. M’enorgulleix haver format part d’aquest canvi.

–¿Se’n senten partícips?

–Sí, perquè ens ho diuen els lectors. Multitud de joves ens han confessat que s’han aficionat a la poesia llegint els nostres llibres. Potser és perquè hem descobert una nova forma de difondre-la i perquè els nostres lectors porten tatuatges com ells i escriuen sobre els temes que a ells els preocupen, usant el seu mateix llenguatge. Hem demostrat que era possible fer poesia en els temps d’Instagram. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Amb les xarxes socials la gent no llegeix?

–És falsa aquesta idea. Gràcies a les xarxes, els joves han convertit els poetes en els nous superherois emocionals. Avui es premien les idees expressades en pocs caràcters, i a vegades les trobes en un tuit i altres en un vers. Al final, la poesia compleix la missió de sempre: posa paraules al que sents i no sabies dir.