Antonio Espinosa: «L'aigua és la clau per vèncer la pobresa»

uina bogeria: crear del no-res una nova marca en el sector de l’aigua embotellada, on la competència és ferotge i els marges de benefici escassíssims, per donar beure en llocs remots assolats per la penúria. Van intentar treure-li la idea del cap, per més bonica que sonés la metàfora que suposava, però el cert és que avui hi ha 8.000 persones als racons més mísers del planeta que vencen la set gràcies als pous i invents hidràulics que costeja l’empresa social d’aigua embotellada Auara. Aquest 'boig' es diu Antonio Espinosa (Sevilla, 1990) i s’ha proposat guanyar, gota a gota, terreny a la pobresa. 

–¿On comença aquesta història?

–Fent segon d’Arquitectura em va sorgir l’oportunitat de viatjar al Perú per ajudar a construir un col·legi. Era molt jove, sense plans vitals i vaig anar-hi per veure com era una obra per dins. El que vaig descobrir allà em va canviar la vida. Vaig treballar a les zones més pobres del país, palpava la misèria diàriament, però mai havia vist una gent més alegre.

–¿Què va passar després?

–Els estius següents vaig seguir viatjant a països en desenvolupament per fer-hi vivendes, col·legis i hospitals. Quan vaig acabar la carrera me’n vaig anar a Etiòpia a construir el primer quiròfan que hi hauria en una regió poblada per un milió i mig de persones. L’experiència va ser increïble. Vaig descobrir que res em feia més feliç que ajudar els que menys tenen. A les nostres ciutats també hi ha pobresa, però allò és una altra cosa.

–¿Per què va escollir l’aigua? Segur que també necessiten educació, infraestructures, llavors…

–A Etiòpia vaig veure que els nens i les dones es passaven el dia fent llargues caminades per portar aigua per a la família. També vaig conèixer munts de nens desnodrits que arribaven a l’hospital amb la panxa inflada de paràsits per haver begut de basses contaminades. Vaig comprendre que l’aigua és la clau per vèncer la pobresa més extrema. I vaig pensar: em dedicaré a portar aigua a aquesta gent.

–¿Es va plantejar muntar una oenagé?

–Amb les retallades que hi ha avui a les ajudes al desenvolupament, el sector charity està girant cap al model de l’empresa social. Nosaltres no tenim donants, tenim clients als quals aportem un bé tangible, la nostra ampolla, però hem convertit el consum d’aigua embotellada en una acció social, perquè destinem tots els beneficis a desenvolupar projectes solidaris relacionats amb l’aigua.

–¿On?

–A Haití hem muntat un sistema de recollida d’aigua de pluja; a Cambodja hem construït banys per a persones amb VIH i cinc pous en col·legis remots; a Benín tenim un altre pou per a un col·legi amb 500 nens; al Camerun hem rehabilitat una bomba hidràulica per a una comunitat de pigmeus; a Uganda hem instal·lat tancs d’aigua en un hospital… I així fins a vuit projectes. Sempre busquem solucions pràctiques i senzilles. Avui portem aigua a 8.000 persones i a finals d’any en seran 10.000.

–¿Com es munta una empresa d’aigua embotellada partint del no-res?

–Amb molt d’esforç, perquè no era fàcil lluitar contra els gegants d’aquest sector, i menys fer-ho amb una empresa sostenible, que és com volíem que fos la nostra. Vam posar-la en marxa el 2014 i l’any passat vam aconseguir portar al mercat les primeres ampolles d’Auara, totes fetes amb plàstic reciclat i amb aigua de la font de Carrizal, a Lleó.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–S’ha convertit en un empresari. ¿Què se n’ha fet de l’arquitecte?

–L’arquitectura està aparcada, això em fa més feliç, però em costa veure’m com un empresari. Nosaltres no venem aigua, venem valors. Aquí l’important són els projectes, no els nostres números.